Radiografia d'Acciona: la constructora en el punt de mira pel cas Cerdán

MadridQuan Ferrovial va anunciar que volia sortir d'Espanya, Nadia Calviño, aleshores ministra d'Economia, va carregar contra la decisió argumentant, entre altres coses, que si la constructora de Rafael del Pino havia crescut tant era "gràcies a l'obra pública i a la contribució de cadascun dels espanyols durant dècades". Ferrovial no és, però, l'excepció. Totes les grans constructores espanyoles s'han fet grans a l'ombra de la contractació pública, incloent-hi Acciona, la multinacional fundada i controlada per la família Entrecanales (té un 55,12% del capital social) i que des d'aquesta setmana torna a estar en l'epicentre de l'huracà del cas Cerdán, cosa que li ha costat gairebé un 7% del valor a borsa els últims cinc dies.

Però, més enllà del cas, què en sabem de la multinacional?

El conflicte per ATLL

D'entrada, a Catalunya, on el paper d'Acciona en les grans infraestructures i obres públiques també és rellevant, la multinacional acaba de tancar, precisament, una polèmica que la perseguia des de feia més d'una dècada pel litigi amb Agbar arran de la concessió el 2012, sota el govern d'Artur Mas, de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), la privatització més gran de la història a Catalunya i símbol de la crisi del 2008. El govern de Mas va impulsar la venda d'ATLL a Acciona per 1.000 milions d'euros, però el Tribunal Suprem va anul·lar la concessió i va establir que la companyia havia de ser compensada. El govern de Pere Aragonès ja va fer un primer pagament de 377 milions d'euros, mentre que el de Salvador Illa ha resolt del tot el conflicte. Aquest mes de gener ha tancat un acord que ha suposat el desemborsament de poc més de 100 milions d'euros.

Diversificació del negoci

Acciona es dedica, sobretot, al negoci de l'energia renovable, el transport i l'aigua i s'ocupa de totes les parts de la cadena de valor: des de la construcció fins a l'operació i el manteniment. Amb els anys, però, ha diversificat la seva activitat i avui també té presència al sector immobiliari, financer i de consultoria i en la gestió de serveis, des de la salut fins a l'educació universitària. Si per exemple ens fixem en la facturació del 2024, dels 19.190 milions d'euros facturats, la divisió d'Infraestructures suposa 8.146 milions; Nordex, que es dedica a la construcció d'aerogeneradors, 7.299 milions, mentre que Acciona Energia suma 3.089 milions. La resta, 1.468 milions, es reparteix entre les altres àrees.

Infraestructures engloba construcció, aigua, els serveis urbans i les concessions. De la xifra de negoci, un 20% prové d'Espanya. La companyia no desglossa quina quantitat d'aquest 20% suposen les licitacions públiques, però fonts de l'empresa reconeixen que, tot i que hi ha contractes privats, una àmplia majoria són públics –l'increment de la inversió pública i l'arribada dels fons europeus han suposat un baló d'oxigen–. Sobresurten, sobretot, les adjudicacions vinculades al ministeri de Transports.

En aquest sentit, un dels contractes més rellevants del 2024 va ser el de l'ampliació de l'estació de Sants, tal com destaca l'empresa en l'informe financer de l'any passat, de bracet amb l'empresa Copcisa i per un import de 153 milions d'euros. En els últims deu anys (fins on hi ha dades disponibles), Acciona apareix com a adjudicatària sola o amb altres companyies de 1.356 licitacions, segons dades del Portal de Contractació Pública consultades per l'ARA. L'import més alt d'una adjudicació són 1.621 milions d'euros per a la reconstrucció dels pobles afectats per la dana al País Valencià, tot i que les empreses implicades són moltes.

La resta d'ingressos d'aquesta àrea prové de l'exterior, on destaca el pes d'Oceania, amb Austràlia al capdavant, i també l'altre costat de l'Atlàntic, sobretot els Estats Units, que malgrat les polítiques aranzelàries de Donald Trump i el seu recel a les renovables continua sent un caramel per a les empreses espanyoles. Acciona és una de les principals firmes de la construcció a escala mundial i ocupa el número 15 del rànquing que elabora la publicació del sector de la construcció Engineering News-Record i que té en compte les últimes dades de facturació.

Un cognom de la llista Forbes

L'origen d'Acciona el trobem en l'empresa de construcció Entrecanales y Távora, fundada per l'empresari basc José Entrecanales Ibarra, l'avi de l'actual president executiu d'Acciona, José Manuel Entrecanales. La companyia es va fundar el 1931 i va créixer a l'albor del franquisme. No seria fins al 1997 quan la fusió entre Entrecanales y Távora i MZOV donarien lloc a Acciona. Va ser heretada pels Entrecanales fills, i després els nets. El cognom, de fet, sempre apareix a la llista Forbes de les 100 fortunes més grans de l'Estat.

Com moltes altres empreses de l'Íbex-35, ha vist entrar i sortir figures polítiques per les seves portes. La més destacada ha estat Pío Cabanillas Alonso, ministre portaveu del govern de José María Aznar (PP) entre el 2000 i el 2002, i que va formar part del comitè de direcció de la companyia fins al 2016. Més recentment, Carlos Espinosa de los Monteros, president d'Iberia durant el govern de Felipe González i alt comissionat del govern espanyol per la Marca Espanya amb Mariano Rajoy (PP), va ser nomenat president del comitè d'auditoria de la multinacional el 2017. Com tota multinacional, la companyia ha cultivat relacions amb tots els governs a l'Estat, però també amb els governs autonòmics.

La implicació en el cas Cerdán

Al juny el negoci de la construcció d'Acciona ja es va veure esquitxat per un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas que esquitxa l'ex número tres del PSOE Santos Cerdán. De fet, allò va desencadenar el cessament del màxim responsable de l'àrea de construcció a Espanya, Justo Vicente Pelegrini. Ara, li ha tornat a passar. Després d'escorcolls a diferents seus, aquest dimarts va veure la llum un nou informe de l'UCO en què es detalla una presumpta existència d'un modus operandi entre la multinacional i la pime navarresa Servinabar, a través de la qual es canalitzaven les presumptes comissions de la trama Cerdán-Ábalos-Koldo.

En concret, segons l'UCO, Acciona pagava una minuta a Servinabar quan s'aliaven per guanyar licitacions del ministeri de Transports durant l'època de José Luis Ábalos (PSOE) –aquest tipus de col·laboracions entre una multinacional i una pime, les anomenades UTE, no són excepcionals a Espanya, tot i que sempre han estat en el punt de mira per fer-ne un ús instrumental, és a dir, poder assegurar-se més adjudicacions, sobretot a escala local–. Sota la lupa de l'UCO hi ha quatre grans obres de més de 300 milions d'euros, un 2% dels quals hauria anat a Servinabar.

En un comunicat publicat aquest dimarts al vespre, Acciona assegurava que "en cap cas" es poden considerar pagaments per la "facilitació per adjudicació d'obra pública". La companyia hauria encarregat a la consultora PwC revisar els seus protocols de prevenció de delictes, segons ha publicat Expansión. L'empresa ha declinat fer comentaris i es remet al comunicat.