La mà dreta de Rajoy justifica la censura a ‘Victus’

BadalonaQuan encara no havien passat 24 hores després que el govern espanyol negués que hagi aplicat la censura política en el cas de l’anul·lació de la presentació de la novel·la Victus (La Campana), d’Albert Sánchez Piñol, a Utrecht (Holanda), el cap de gabinet de Mariano Rajoy va contradir ahir aquesta versió, i va justificar, encara que de forma implícita, que, efectivament, l’anul·lació responia ja no només al contingut de la novel·la, sinó també al fet que pretengués promocionar-se “utilitzant les plataformes de l’Estat”, com és l’Institut Cervantes.

“[El llibre] és clarament manipulador sobre la història d’Espanya i Catalunya”, va deplorar ahir Moragas, ignorant així que es tracta d’una novel·la i, per tant, amb les previsibles dosis de ficció. Moragas va carregar contra la novel·la d’Albert Sánchez Piñol durant un col·loqui en l’última de les jornades de la conferència política que el PP ha celebrat a Badalona a menys d’una setmana de la Diada Nacional, en què es commemoraran els 300 anys de la desfeta del 1714, uns fets que relata de forma novel·lada l’obra de Sánchez Piñol, que tindrà una adaptació al còmic el 2015 de la mà de Norma Editorial i La Campana.

El cert és que l’editora holandesa de Victus -el llibre que va elogiar Mariano Rajoy després de triar-lo per a les vacances d’estiu del 2013-, Juliette van Wersch va relatar que hores abans de la presentació de la novel·la va rebre una trucada de la delegació a Utrecht de l’Institut Cervantes -dirigit per Isabel-Clara Lorda- per cancel·lar l’acte per “ordre de Madrid”. “Tot i que el govern espanyol pugui veure un paral·lelisme entre el llibre i el que passa avui a Catalunya, no és raó suficient per carregar-se la llibertat d’expressió”, va relatar Van Wersch al diari holandès NRC.

La censura aplicada pel ministeri d’Afers Estrangers espanyol se li ha acabat girant en contra. En termes comercials, però també polítics. L’editora d’Albert Sánchez Piñol, Isabel Martí, va afirmar ahir en declaracions a Catalunya Ràdio que, “a Holanda, el govern espanyol ha fet una campanya gratuïta” de l’obra, per a sorpresa dels editors i la premsa del país. Per agrair els serveis prestats, Martí els enviarà l’edició de butxaca de la novel·la, acompanyada de les dues guies històrica i literària que la setmana que ve publicarà La Campana, per agrair-los “l’ajuda per vendre més bé” l’obra, que ja s’ha editat en 15 països.

La censura se li gira en contra

I, des de l’òptica política, si el govern espanyol, per via de la seva diplomàcia, pretenia posar sordina a la veu d’un autor català, ara haurà de mesurar els costos de l’efecte bumerang. Ahir, l’exconsellera socialista Montserrat Tura va advertir que, davant un Estat que actua com ara a Utrecht,no tindrà altre remei que optar pel doble sí en la consulta del 9-N. “Si l’Estat continua fent el que fa, molts acabarem votant sí-sí, malgrat que no teníem la intenció de fer-ho”, va advertir l’exdirigent del PSC durant una conversa a Catalunya Ràdio sobre el cas de la censura de Victus.

Moragas va compartir col·loqui ahir a Badalona amb el president de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, que va rebre els elogis generalitzats dels populars catalans. I, arengat per l’auditori, va opinar que ha arribat el moment que els unionistes “perdin la por”. “Ja n’hi ha prou. N’estem fins als nassos!”, va etzibar.

Bona rebuda a la premsa holandesa

L’art de la defensa és el títol del reportatge de quatre pàgines que el diari Trouw, un dels principals d’Holanda, dedicava ahir a Victus. “Com un jove impulsiu s’uneix als catalans durant el setge de Barcelona infame. Brillant novel·la d’aventures que fa preguntes importants sobre la guerra i la moral”, relata el treball periodístic. El rotatiu respon així a la publicació en neerlandès de la novel·la sobre el setge del 1714, que s’havia de presentar dijous a l’Institut Cervantes d’Utrecht en l’acte que va fer suspendre l’ambaixada espanyola per impedir que la conversa entre l’autor i el seu traductor holandès, Adri Boon, es “polititzés”.