Política 14/08/2021

¿La Ràpita o Sant Carles de la Ràpita?

Els ciutadans decidiran en una consulta si el poble manté el nom que li va posar Carles III

3 min
La Ràpita o Sant Carles de la Ràpita?

Sant Carles de la Ràpita"Sant Carles té, efectivament, un caire neoclàssic [...] que la fa molt diferent de qualsevol altra població marinera catalana. De fet, d'esquena al port no sembla una ciutat marinera sinó una població de l'interior", va escriure Carlos Barral sobre Sant Carles de la Ràpita. I l'apreciació de l'escriptor, editor i polític barceloní té sentit: el 1780, el rei Carles III va decidir construir una població de nova planta al port natural dels Alfacs, a l'extrem sud del Principat.

Havia de ser una gran ciutat d'estil neoclàssic, amb un canal que connectaria l'Ebre (des d'Amposta) amb el Mediterrani, sense necessitat de navegar per les difícils aigües de la desembocadura, canviants i poc profundes. També s'havia projectat una carretera reial i algunes estructures defensives. "A més, es va reforçar l'enclavament del port marítim, que seria autoritzat per comerciar lliurement amb Amèrica i els seus ciutadans gaudirien de privilegis, com l'exempció de tributs o del servei militar", explica l'historiador Josep Pitarch. Però aquell somni reial va quedar escapçat al cap de pocs anys. El monarca va morir el 1788 i amb ell, el projecte es va esvair.

Les obres es van aturar definitivament el 1794 i només en va quedar el traçat del canal, una petita part de la trama urbana (especialment a l'actual plaça Carles III) i el nom: Sant Carles de la Ràpita, que s'ha anat alternant en català o castellà segons els canvis polítics i que aquesta tardor podria canviar si els veïns així ho decideixen en una consulta impulsada per l'Ajuntament. "La Ràpita era el nom preexistent de la població preexistent en aquest indret. Un nom d'origen àrab documentat al segle XI que remet a una ràbita o ribat, que en temps de la conquesta musulmana era un recinte fortificat edificat als confins de les zones frontereres per protegir les rutes comercials, però també per difondre l'islam", comenta l'historiador Toni Cartes.

"Malgrat que el projecte de Carles III va fracassar, el nom oficial posat pel rei es va mantenir. Ara bé, popularment es va continuar utilitzant la Ràpita, a seques. De fet, el gentilici del nostre poble és rapitenc i rapitenca", afegeix Josep Pitarch. El nom només va canviar un curt període de temps, durant la Guerra Civil, quan per deslliurar-se de qualsevol connotació monàrquica i religiosa va passar a anomenar-se la Ràpita dels Alfacs. Amb la victòria de Franco es va imposar San Carlos de la Rápita.

Un debat que fa dècades que dura

El debat, sobre com cal anomenar la ciutat ha sigut més o menys latent fins avui. "Amb l'arribada de la democràcia se'n va començar a parlar i als anys noranta l'Institut d'Estudis Rapitencs va tornar a plantejar la possibilitat de canviar el nom. Però políticament es va considerar que no era el moment d'abordar el debat, potser perquè la Ràpita connectava amb el període de la II República i fins fa relativament poc les sensibilitats derivades de la guerra encara estaven a flor de pell", recorda Pitarch.

La Ràpita o Sant Carles de la Ràpita?

Tot plegat ha fet un gir aquest estiu, quan l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha iniciat els tràmits per organitzar una consulta ciutadana, prevista per al 12 d'octubre. La pregunta, amb l'aval de l'Institut d'Estudis Catalans, serà binària i permetrà escollir entre Sant Carles de la Ràpita o la Ràpita. "Si fem cas als usos populars, els rapitencs i les rapitenques fa temps que han posat en evidència que se senten poc o gens identificats amb la nomenclatura oficial. Però volem que ells mateixos decideixin quina opció prefereixen", explica l'alcalde Josep Caparrós. El debat, doncs, està obert, però el resultat s’intueix balancejat cap a la segona de les opcions, sobretot si a l'arrelament popular de la Ràpita hi sumem la creixent desafecció cap a la monarquia borbònica (Carles III va ser el tercer fill masculí de Felip V). Les pròximes setmanes s'iniciarà una campanya divulgativa que ajudarà a contextualitzar cada una de les propostes. I malgrat que el resultat de la consulta no pot ser vinculant, el ple de l'Ajuntament —amb l'acord dels portaveus de tots els grups polítics representants— s'ha compromès a respectar el nom resultant de la consulta, sempre que obtingui el suport de més del 20% del cens.

stats