El referèndum unilateral salta al terreny de joc sobiranista

CDC i ERC admeten que encara no han analitzat a fons la proposta

La qüestió de confiança que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar dimecres al Parlament va agafar a contrapeu els diputats de la CUP. “Els fets han agafat una rellevància molt més important de la que nosaltres ens havíem imaginat”, va admetre el diputat cupaire Joan Garriga. Després d’una nit digerint el canvi d’escenari que implica l’anunci de Puigdemont, els anticapitalistes van començar a moure peça per ressituar-se en el tauler de joc. I ho van fer posant en el primer pla el referèndum unilateral d’independència (RUI).

La primera a subratllar-ho va ser la diputada Anna Gabriel, que des dels micròfons de RAC1 va afirmar que la CUP veuria amb bons ulls que el nou full de ruta que el president presenti davant del Parlament al mes de setembre incorpori el referèndum unilateral. La proposta la va reblar després la diputada Mireia Boya, que durant la sessió de control al president de la Generalitat va enaltir el RUI com la “síntesi” entre els que demanen que la gent s’expressi i els que reclamen una resposta “a un Estat que no tolera la democràcia dels pobles”. Els cupaires, que en la seva última assemblea a Esparreguera van posar data a aquest referèndum, el gener del 2017, entenen que la votació suposaria el gest de ruptura amb l’Estat que l’esquerra anticapitalista reclama al Govern per evidenciar que s’avança cap a la desconnexió. En ple impàs del procés, apareix, doncs, un nou element de debat.

Què preveu el full de ruta?

Culminar les tres lleis de ruptura abans d’uns comicis constituents

L’horitzó previst per l’independentisme abans del bloqueig pressupostari passava per avançar en la redacció de les tres lleis de ruptura -la de transitorietat jurídica, la de la Hisenda catalana i la de protecció social- que Junts pel Sí i la CUP ja han començat a perfilar. La seva aprovació es faria en l’últim ple d’una legislatura que no s’hauria d’allargar més enllà dels 18 mesos i donaria pas a la convocatòria d’unes eleccions constituents. Ara aquest full de ruta i el calendari estan en qüestió.

Què implica el RUI?

Una votació unilateral obligaria a replantejar el calendari fixat

La inclusió dins del full de ruta actual d’un referèndum unilateral implicaria situar un nou element -segons la CUP, el gener del 2017- en el calendari rupturista. A l’espera de saber com es configura el govern espanyol després del 26-J, la convocatòria d’aquest referèndum suposaria previsiblement un nou pols entre la Generalitat i l’Estat.

Qui el defensa?

La CUP, Demòcrates i el president de l’ANC s’hi avenen

No només la CUP ha posat aquest debat sobre la taula. Altres veus com Demòcrates i el president de l’ANC, Jordi Sànchez, han mostrat la seva predisposició a defensar aquesta via que, per ara, CDC i ERC no han analitzat a fons. L’independentisme aspira a acabar sumant a aquest bloc l’espai que lidera Ada Colau si constata que no és possible un referèndum pactat amb el govern espanyol.

Implica desobediència?

El precedent del procés participatiu i la incògnita del 26-J

En el camí cap al 9-N, l’Estat ja va mostrar la seva disposició a tancar qualsevol via legal per celebrar el referèndum i va acabar portant el procés participatiu als tribunals. Pendents del que pugui passar després del 26-J, sembla difícil que l’escenari canviï substancialment.

És diferent del 9-N?

Un referèndum unilateral tindria un mandat, ara sí, vinculant

La diferència principal és que aquest cop es tractaria d’un referèndum -i no d’una consulta o procés participatiu-, que implicaria que el resultat fos vinculant. Entre els interrogants, saber si en aquesta ocasió hi hauria més mobilització també entre els catalans contraris a la independència.

Més continguts de