Política 22/07/2022

La reforma de la sedició: una solució per als exiliats?

Les penes de presó per malversació es mantindrien

3 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ahir després  de la seva xerrada a la Universitat de Copenhaguen.

Barcelona / MadridLa reforma del delicte de sedició ha tornat a aparèixer com una possible mesura per a la desjudicialització del Procés. Quan se’n parla, sobretot es pensa en la situació dels exiliats. Però segons els experts no queda clar que la reforma alleugereixi el seu camí de tornada.

Els límits de la mesura

Si els exiliats tornessin per voluntat pròpia o perquè se’ls acabés extradint els haurien de “detenir igual” i caldria “jutjar-los basant-se en el nou delicte”, explica el penalista Miguel Capuz. Adverteix, a més, que es podria decretar “presó provisional”. “No s’ha de crear l’expectativa que amb la reforma de la sedició els exiliats ja poden estar tranquils”, rebla Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal a la Universitat Oberta de Catalunya i la de Lleida. Entre altres coses, perquè continuarien essent jutjats per malversació.

De fet, en la sentència del Procés el Tribunal Suprem (TS) no concreta quina és la part de la pena de presó que comporta el delicte de sedició i quina és part del de malversació. D’aquesta manera, encara que, per exemple, els exiliats tornessin o els extradissin i fossin jutjats amb una sedició rebaixada, la pena de presó encara podria ser elevada per la suma del delicte de malversació. Les excepcions serien els casos de Marta Rovira, que només està acusada de rebel·lió, i de Clara Ponsatí, acusada de sedició. Penalistes com Ramon Setó, amb tot, també advoquen per reformar la malversació, mentre que Capuz, en canvi, adverteix que això seria molt complicat perquè la reforma afectaria nombrosos casos, també les condemnes per corrupció.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra

L’efecte per als condemnats

Els indults als presos polítics són parcials: continuen inhabilitats. Per tant, Tamarit assenyala que al seu entendre, amb la reforma de la sedició, s’hauria de revisar la sentència del Procés pel que fa a les inhabilitacions. En cas que la mesura de gràcia fos revocada, caldria revisar el conjunt de les penes. “Sempre s’aplica la llei retroactivament més positiva”, explica l’advocat penalista Marc Molins. “El Suprem ha de fer un càlcul de com queda”, exposa Jaume Asens, impulsor de la reforma i portaveu d’Unides Podem al Congrés. El problema, però, segueix sent la malversació: pels condemnats només per sedició –Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell– es veuria clarament la rebaixa de les penes. En els casos de malversació i sedició, la diferència no seria tan nítida.

La majoria necessària

El Codi Penal és una llei orgànica. Per tant, cal una majoria absoluta per poder modificar el delicte de sedició: 176 diputats. La majoria de la investidura de Pedro Sánchez va sumar 167 diputats i això vol dir que si Junts i el PDECat, amb quatre escons cadascun, s’obrissin a aprovar la reforma s’arribaria als 175 vots. Per tant, encara en faltaria un. Fins ara, Junts sempre s’ha mostrat favorable a la derogació del delicte però considera insuficient una reforma.

El Congrés dels Diputats en una imatge d'arxiu.

Una possible impugnació

Encara que el govern espanyol aconseguís una majoria suficient per aprovar la reforma del delicte de la sedició, a la triple dreta encara li quedaria una última bala per aturar-ho: recórrer al Tribunal Constitucional (TC). Amb tot, tots els experts consultats opinen que les possibilitats d’èxit d’aquesta impugnació serien incertes. Penalistes com Joan Queralt avisen que, si les condemnes plantejades no són “exageradament altes o baixes”, el TC difícilment entrarà a valorar-ho.

stats