La regularització de 500.000 persones, encallada al Congrés: el PSOE descarta un decret alternatiu

MadridEl fracàs del traspàs de competències d'immigració a Catalunya acordat entre el PSOE i Junts, així com l'enduriment del PP aquest cap de setmana amb una bateria de mesures en matèria migratòria, han posat damunt la taula una altra política migratòria que, tot i que fa més d'un any que va obrir-se pas al Congrés dels Diputats, continua encallada. Es tracta de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària de mig milió de persones immigrants que resideixen a l'Estat (uns 100.000 a Catalunya). Des de la seva presa en consideració l'abril del 2024, els avenços en la tramitació han estat de mínims i no hi ha un horitzó perquè es reprengui.

Per ara, l'únic que és clar és que el govern espanyol no preveu una regularització d'aquestes persones a través d'un decret alternatiu a la ILP, tot i que el soci minoritari, Sumar, ho ha plantejat, però també ho ha exigit Podem. "El contingut i la naturalesa de la ILP és compartida per aquest govern [...]. La ILP que hi ha al Congrés inclou la firma de més de 600.000 ciutadans i 900 organitzacions, i el que vull traslladar és la necessitat que el tràmit continuï perquè s'aprovi com més aviat millor", ha expressat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

Ja abans del conclave dels populars a Múrcia, on entre altres coses van plantejar un visat per punts per als estrangers, qui va exigir que es desencalli la ILP va ser Podem. La formació lila va votar en contra de la proposta de Junts perquè Catalunya tingui competències en matèria d'immigració i només es va obrir a negociar si es retirava el text dels de Carles Puigdemont i s'aprovava la regularització del mig miler d'immigrants. De fet, aquest va ser el preu que Podem va posar a Junts des del primer minut.

Aquest mateix dilluns, el portaveu del partit, Pablo Fernández, ho va tornar a exigir. En cas d'avançar amb la ILP, Podem demana que el govern espanyol aprovi un reial decret de rang normatiu (no un reial decret llei) per fer efectiva la regularització i que després no s'hagi de votar al Congrés dels Diputats. "El govern s'ha de deixar d'excuses", va afirmar Fernández, que va reclamar repetir el que ja va fer l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) l'any 2005: una regularització extraordinària de persones immigrants.

La presa en consideració de la ILP, que vol dir que el Congrés s'obre a debatre la iniciativa, va prosperar amb els vots del POSE, el PP –pressionat per la Conferència Episcopal– i les esquerres (Sumar, ERC, Bildu i BNG). També el PNB i Junts hi van donar suport, tot i que amb matisos, i només l'extrema dreta de Vox se'n va quedar al marge. Però aquell consens avui s'ha diluït.

ERC i Sumar situen en el PSOE la responsabilitat que no s'estigui avançant. El maig d'aquest any, els socialistes van plantejar un text alternatiu a la ILP, però des d'aleshores no s'ha fet cap pas endavant, asseguren fonts de Sumar. Per la seva banda, fonts d'ERC al Congrés creuen que el PSOE no té una "intenció real d'impulsar la iniciativa". "Nosaltres hi estem a favor, però el PSOE la té parada", reiteren.

Pel que fa a Junts, fonts del partit a Madrid diuen que la seva "prioritat" és que Catalunya tingui més competències en immigració. "El que no pot ser és estar parlant de l'admissió a tràmit de la ILP i que estigui frenada l'admissió a tràmit de la nostra llei de competències", indiquen. Amb tot, el PP ja ha dit que no votarà a favor de la iniciativa que hi ha damunt la taula, tot i que en va permetre la presa en consideració, si no s'accepten les seves esmenes.

Des del PSOE defensen que continuen treballant per "intentar arribar a un acord". El cert, però, és que la ponència que s'ha de reunir per negociar i tancar un text ni tan sols té data de convocatòria, de manera que el dictamen que ha d'arribar al ple del Congrés encara trigarà.