Nou Barris rep Josep Bou amb notes sevillanes i partides de dòmino

BarcelonaUna. Dues. Tres. I quatre. Quatre carpes del Partit Popular en una plaça Major de Nou Barris que aquest matí s'ha tenyit de color blau per celebrar el Dia de la Família, però, sobretot, per rebre amb tots els honors el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, Josep Bou. "M'hi sento com a casa", diu l'alcaldable només trepitjar la plaça. Recorda que va viure al barri durant 30 anys i que hi va fer moltes amistats. I aprofita per deixar anar la primera falca electoral: "Vaig conèixer molta gent que parlava castellà amb accent andalús, murcià i extremeny, i jo parlava català. Eren els anys 60 i mai havia sentit una disputa per la llengua".

Bou no només ha triat Nou Barris per reivindicar el "valor" de la família a través dels seus orígens, sinó que ha trepitjat aquesta zona per reivindicar, també, la llibertat de triar la llengua per escolaritzar els fills o per retolar els establiments comercials. "El català i el castellà són dos idiomes espanyols exactament iguals. Un va créixer més i un altre menys, coses de Jaume I i la Reconquesta", afirma l'alcaldable.

I aprofita per recordar la multa –de 1.200 euros, però que va acabar rebaixada a 600– que li va posar la Generalitat –"amb José Montilla com a president", s'encarrega de remarcar– a la seva cadena de forns per haver escrit en una pissarra "i amb guix": «Una barra de pa 'de medio'». Una sanció similar –aquesta de 1.600 euros– que ha rebut una immobiliària per atendre en català al públic. Bou s'ha compromès a ajudar aquesta empresa a recórrer la multa. "És sectari i intolerable", ha dit.

"Molt bé, Bou", diu un home que l'ha estat escoltant atentament mentre llançava aquesta promesa davant dels mitjans de comunicació. Aquest matí, però, l'alcaldable popular és conscient que ha vingut fins al barri on va viure durant més de 30 anys per reivindicar la família i ho fa llançant una proposta que, assegura, li ha comprat el PP estatal: ajuts de 600 euros al mes per a les famílies que tinguin un tercer fill. "La família és una institució històrica, la cèl·lula bàsica de la societat, almenys de l'occidental", diu. Tot i reivindicar-se com l'autor de la mesura, la Comunitat de Madrid se li va avançar fa un any i va incloure als pressupostos un ajut de 600 euros anuals –no mensuals com proposa Bou– per al tercer fill.

Mentrestant, a la resta de la plaça un grup de dones vestides de sevillanes continuen ballant dalt d'un escenari i, en dues de les quatre carpes, un grup de nens dibuixen i un grup de jubilats juguen al dòmino. "És un bon candidat; pot treure més vots que l'Alberto [Fernández Díaz]", augura un dels avis. "Es nota que és empresari i m'agrada el que diu", apunta un altre. Bou no sent aquests elogis, però els percep mentre es dirigeix, precisament, a la carpa del dòmino. Pel camí l'aturen dues dones i ell es deixa petonejar.

Tot i que el PP ha vestit la plaça perquè no hi hagi cap mena de dubte sobre qui celebra l'acte, encara hi ha algun despistat. "Qui és? Qui hi ha?", pregunta un home. Bou acaba pujant a l'escenari perquè tothom el vegi. No s'apunta a ballar sevillanes, però agafa el micro: "Em sento molt acompanyat per tots vosaltres". I torna a llançar una promesa: "Reduiré els impostos. Per exemple, els cadastres de 120.000 euros tindran una bonificació del 90%". La mesura no aixeca aplaudiments, com tampoc la promesa dels 600 euros per al tercer fill. Potser ja li queda lluny això a bona part del públic que l'escolta.

Sí que arrenca riallades quan avisa que ell està "fresc" i que encara pot donar molta guerra aquesta campanya. Baixa de l'escenari i torna a l'espai on més còmode es troba: a peu de carrer i envoltat de militants i veïns que es volen fotografiar amb ell. Bou acabarà el matí repartint 'lacón' en una de les quatre carpes que han colonitzat la Plaça Major de Nou Barris.