PLE DEL PARLAMENT
Política 29/04/2016

La revocació de plans urbanístics que reclamarà la CUP fa preveure un nou xoc amb JxSí al Parlament

Un dels plans que rebutgen els anticapitalistes també té l'oposició d'ERC. Una moció del PSC sobre la participació d'entitats privades en la sanitat pública també pot posar en qüestió la unitat de la coalició

Roger Tugas
6 min
El diputat Sergi Saladié (CUP), en un intervenció al Parlament

BarcelonaEls xocs entre Junts pel Sí i la CUP són episodis cada cop més comuns en els plens del Parlament. Les diferències són evidents amb el pacte d'estabilitat de la legislatura anterior entre CiU i ERC, quan els vots diferenciats eren casos puntuals en què les negociacions havien estat infructuoses i els posicionaments respectius, impossibles de casar. En clara oposició amb aquella entesa, els intents per evitar evidenciar un trencament entre la coalició que sustenta el Govern i el seu principal soci són complicats fins al darrer moment, i molt sovint amb un èxit només parcial. I en el proper ple es preveu un nou xoc entre els dos grups que donen suport al procés sobiranista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

D'aquesta manera, en el penúltim ple, Junts pel Sí i la CUP van esgotar els terminis per pactar la majoria de la moció que declarava vigent la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional, per bé que van votar diferent en els punts referents a la desobediència. En el darrer ple, els dos grups van tornar a xocar, aquest cop sobretot en una vintena de punts d'una moció del PSC sobre política fiscal i pressupostària, un episodi que evidencia fins a quin punt serà complicada una entesa per aprovar els comptes que el vicepresident català, Oriol Junqueras, aspira a presentar al maig.

I el nou capítol d'aquesta tortuosa relació parlamentària, quin serà? Tot apunta que la moció que l'esquerra anticapitalista defensarà la setmana vinent arran de la interpel·lació feta pel diputat Sergi Saladié sobre planejament territorial. En concret, el text, publicat dimecres en el 'Butlletí Oficial del Parlament', consta de cinc punts, en els quals es demana la moratòria de tots els plans directors urbanístics en tramitació fins que no s'aprovi la nova llei de territori, o la revocació i revisió de cinc plans directors urbanístics aprovats des del 2009, entre els quals quatre dels sis elaborats pels governs d'Artur Mas.

Revocació de cinc plans urbanístics

En concret, la CUP reclama invalidar els plans del Circuit Barcelona-Catalunya (2016), del delta del Llobregat (2016), del Centre Direccional de Cerdanyola (2014), el pla per al desenvolupament d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l'Alt i el Baix Penedès (2012), i els de les àrees residencials estratègiques (ARE) (2009). A banda, la moció demana que el Govern porti al Parlament els projectes de la nova llei de territori i de la del sòl d'ús agrari en un màxim de tres mesos, i que la primera fixi que els procediments per aprovar plans directors urbanístics han de respondre al bé comú i incorporar processos participatius, avaluacions ambientals estratègiques i el debat i consens parlamentari (actualment, els pot elaborar i aprovar unilateralment el Govern).

Segons ha pogut saber l'ARA, els encarregats d'intentar acostar posicions per part de Junts pel Sí seran Meritxell Roigé (CDC) i Marc Sanglas (ERC). I no serà senzill, ja que la coalició sobiranista va rebre el redactat de la moció amb sorpresa pel que fa a l'abast de les reivindicacions. De fet, veu més viable la moratòria per garantir que els nous plans urbanístics siguin fruit del consens que no pas revocar-ne de ja aprovats. En tot cas, la voluntat d'entendre's hi és, però a Junts pel Sí veuen molt complicat votar conjuntament tota la moció.

Possibles indemnitzacions als propietaris

En aquest sentit, des de la coalició s'alerta que, malgrat que un Govern pot revocar sempre que ho vulgui un pla director urbanístic, això pot generar indemnitzacions si s'havien generat drets sobre els propietaris de les finques afectades. Així mateix, sempre és més senzill revocar plans més antics, ja que es pot al·legar que les condicions que van dur a la seva aprovació han canviat. En aquest sentit, el conseller de Territori, Josep Rull, ja va replicar a la interpel·lació de la setmana passada que, fruit de la punxada de la bombolla immobiliària, només tres dels més de trenta plans de les ARE s'han arribat a culminar.

De la mateixa manera, Junts pel Sí veu complicat tenir enllestit en tres mesos un projecte de llei de territori, com reclama la moció, per la seva complexitat i per la necessitat de confeccionar-lo amb consens. "Un projecte de llei de la transcendència que té aquesta llei [...] ha d'estar tècnicament molt ben fet, amb un procés participació molt ampli, amb diversos actors", va subratllar també Rull.

Tanmateix, Saladié va destacar que cal una llei que assenti "la base de la nova política territorial a Catalunya" i va criticar que actualment els plans directors urbanístics signifiquen "una liberalització del sòl encoberta", ja que "permeten transformar sòl al marge del que diu un pla territorial parcial i al marge del que diuen els diferents plans d'ordenació urbanística municipal". "Els plans directors urbanístics de la futura República Catalana s'han de basar en allò que puguem consensuar, no només en seu parlamentària, que també, a través d'aquesta llei", va subratllar, i va reclamar "més transparència" i "més participació de com més agents millor".

Tres plans en tramitació qüestionats per la CUP

En concret, entre els catorze plans directors urbanístics actualment en tramitació el diputat de la CUP en va identificar tres com a especialment "conflictius". El primer és el relatiu a l'activitat minera al Bages, que entén que "és una neteja de cara a una empresa, que és Iberpotash, que ja ha de complir unes sentències i ha de complir una normativa ambiental". Els altres dos són el de l'aeròdrom de la Cerdanya i el relatiu a BCN World, per bé que aquest teòricament ja està congelat arran de l'acord d'investidura fins que no hi hagi consens pel que fa al nou projecte de Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca i Salou.

Malgrat tot, el conseller no veia clara la moratòria general fins a l'aprovació d'una nova llei de territori, i va cridar a utilitzar bé "els instruments de què disposem avui, amb respecte a l'autonomia local absolutament escrupolós i amb unes normes del joc que garanteixen la participació i la presa de decisió de la ciutadania". "Nosaltres defensem el territori i, a més, la gestió popular dels recursos, i ens preguntem sobre quin territori haurem de començar a parlar en ple procés constituent si [...] l'estem trinxant de manera contínua", va discrepar Saladié.

ERC ha presentat recurs contra algun pla

Per acabar de fer complex aquest assumpte, és probable que tampoc no hi hagi consens intern a Junts pel Sí en totes les votacions referents a aquesta moció. I és que ERC no ha validat tots els plans directors urbanístics elaborats pels executius d'Artur Mas.

Així, per exemple, els republicans han presentat un recurs contra un dels plans que també qüestiona la CUP, el del delta del Llobregat, el qual va ser aprovat el 12 de gener, dos dies després que Carles Puigdemont fos investit i dos dies abans que els consellers del seu govern –entre els quals, els d'ERC– prenguessin possessió del càrrec. Tots els actors de la coalició sobiranista, per tant, no encaren la negociació amb els anticapitalistes amb una posició unànime.

Una moció del PSC també pot dividir CDC i ERC

Per altra banda, aquesta no serà l'única moció que pot fer trontollar la cohesió interna de Junts pel Sí, un grup que ja ha donat llibertat de vot als seus diputats en diverses ocasions –en relació al monument franquista de Tortosa o les escoles concertades que segreguen per sexe, per exemple–. La coalició sobiranista preveu que potser hagi de seguir el mateix camí –cada cop menys traumàtic, a mesura que es normalitza– en relació a una moció del PSC sobre la reordenació dels recursos hospitalaris.

En concret, els socialistes reclamen revisar un decret que va aprovar el Govern de José Montilla en funcions, el desembre de 2010, impulsat per l'exconsellera Marina Geli, sobre el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). El PSC el vol ara esmenar i impossibilitar que proveïdors amb ànim de lucre participin a la xarxa de centres d'internament d'utilització pública. També reclama que l'executiu elabori un informe amb totes les dades dels serveis sanitaris d'àmbit comunitari del SISCAT i que prevegi que els centres públics o sense ànim de lucre absorbeixin l'activitat dels proveïdors, que en seran exclosos a mesura que caduquin els contractes signats.

A Junts pel Sí temen que, també en aquesta moció, els diputats de CDC i ERC i els independents no estiguin d'acord i, per tant, acabin demanant el vot diferenciat. En aquest cas, a més, sembla previsible que la CUP també doni suport a l'exclusió de les entitats amb ànim de lucre de la xarxa pública de salut.

stats