Riba-roja d’Ebre calibra l’efecte a les urnes del dipòsit de residus industrials

Riba-roja d’EbreEl nord industrial. El sud agrícola. A la comarca de la Ribera d’Ebre hi conviuen dues ànimes que no acaben d’encaixar. Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet i Ginestar, entre d’altres, són més de regadiu i d’arbres fruiters. En canvi, a Flix, Ascó i Riba-roja hi predomina la indústria química (Ercros) i energètica (central nuclear d’Ascó), un sector amb data de caducitat però que encara és clau: el 82% del PIB comarcal és industrial. “Ercros ha reduït la seva activitat al mínim, i la comarca no té cap pla estratègic de reindustrialització postnuclear que asseguri el nivell de riquesa i un PIB que permeti fixar la població”, comenta Antonio Suárez (CiU), alcalde de Riba-roja.

En tres anys, el poble ha perdut al voltant de dos-cents habitants i enguany no s’hi espera cap naixement. Per això la construcció al seu terme municipal d’un dipòsit de residus industrials (de tipus 2, no perillosos) ha estat ben rebuda per amplis sectors del nord de la comarca: segons dades oficials, el projecte suposarà una inversió de deu milions d’euros, més deu en ingressos per a l’Ajuntament els pròxims vint anys i un nombre encara indeterminat de llocs de treball.

Però el debat depassa l’esfera estrictament local i no tothom ha rebut el projecte amb els braços oberts. El gener passat, el ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar una moció per rebutjar-lo. La proposta va tirar endavant amb el suport de tretze dels divuit consellers i reivindicava “un model de desenvolupament econòmic i social basat en el turisme rural, el sector primari i els actius històrics”. També s’hi va sumar el consell d’alcaldes de la comarca veïna del Priorat.

La polèmica va agafar volada, i davant l’oposició, el govern de la Generalitat (a través del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet) va decidir actuar d’ofici i revisar la llicència ambiental, en un intent d’evitar que el consistori concedís el permís d’obres. Quan fa un mes Antonio Suárez -que a banda d’alcalde de Riba-roja d’Ebre és director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre- va autoritzar la llicència d’obres, Calvet el va cessar com a delegat territorial de la seva conselleria.

De retruc, la polèmica s’ha colat a la campanya de les eleccions locals. Antonio Suárez ha deixat el PDECat i el 26 de maig es presentarà amb la seva pròpia candidatura, Més Riba-roja, sota el paraigua de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Suárez assegura que s’ha sentit “sol”, sense suports al PDECat i la Generalitat, i lamenta que no s’hagi optat per una reflexió més profunda sobre el model de comarca “aïllada de moviments socials i aïllada de pressions polítiques i de l’empresa privada”. Així, la meitat de l’equip que acompanya Suárez s’ha renovat per liderar un projecte “perquè Riba-roja decideixi el seu futur, i ningú altre decideixi per Riba-roja”. Si surt escollit, serà la seva tercera legislatura. El 2011 va ser l’alcalde més jove de la comarca amb 32 anys. “Els models turístic, agrícola i industrial poden conviure i no són excloents. Els alcaldes de la comarca que s’han oposat al projecte s’equivoquen i, a més, falten al respecte a l’autonomia local”, defensa José Luis Aparicio, alcaldable de la Candidatura de Progrés-PSC, l’altra llista que concorre a les eleccions de finals de maig. Així, la defensa del dipòsit de residus és un punt en el qual coincideixen les dues opcions. De fet, va ser el mateix Aparicio qui l’any 2008, quan era alcalde, va començar a tramitar el projecte.

Dues plataformes oposades

El debat també s’ha traslladat al teixit social. Els veïns favorables al dipòsit han constituït la plataforma Riba-roja Decideix, que ja ha recollit més de cinc-centes signatures i ha organitzat una protesta davant del Parlament. Per la seva banda, la plataforma Ribera Digna, Almatret Net i Ecologistes de Catalunya, entre d’altres, desconfien dels beneficis econòmics que s’han anunciat i han promogut accions per recordar que si es construís l’abocador seria el tercer al territori, després dels de Flix i Tivissa. De moment, a Riba-roja un bon percentatge de participació en les eleccions podrà ser llegit com la validació a escala local d’una infraestructura que ja ha dividit la comarca.