L’ESQUERRA ALTERNATIVA

De rivals a aliats estratègics: el canvi d’equilibris interns a Podem

Els anticapitalistes guanyen pes gràcies al pols entre Iglesias i Errejón

“Podem ha d’evitar la lògica de les telenovel·les. Cal allunyar-se de la lluita de galls, de la lluita d’egos o de la guerra de tuits i mems”. Jorge Moruno, cofundador del partit i responsable del discurs, compartia ahir aquesta reflexió sobre la fractura entre famílies de la formació de cara al congrés previst per al febrer, anomenat Vistalegre 2 -en referència al palau d’esports madrileny on es va celebrar la primera assemblea ciutadana la tardor del 2014-. I és que el pols entre projectes i cares a Podem no és ni de bon tros homogeni. Tres grans famílies controlen ara mateix el partit i escalfen motors per enfrontar-se al congrés: els anomenats pablistes, afins al secretari general; els errejonistes, que donen suport a les tesis del número dos, i els anticapitalistes, l’ala més a l’esquerra i els membres de la qual provenen de l’únic partit que es va integrar des de l’inici al projecte.

Podem es va concebre en un cotxe a finals del 2013. Hi viatjaven, justament, representants d’aquestes tres famílies: Iglesias, Moruno -a qui ara es considera la mà dreta d’Errejón- i Miguel Urbán, eurodiputat i portaveu d’Esquerra Anticapitalista. Tots tres es van entregar al projecte i la relació que mantenen ara mateix també reflecteix el canvi d’equilibris interns a Podem. Els anticapis, que van ser silenciats a Vistalegre 1 -Urbán ni forma part de l’executiva estatal-, ara guanyen pes gràcies al pols entre Iglesias i Errejón.

Vistalegre 1

Iglesias i Errejón deixen fora de la direcció els anticapitalistes

En el manifest llançat divendres per Errejón i en el qual planta cara a l’estratègia d’Iglesias, s’adverteix que “l’assemblea no s’ha de convertir en un combat de boxa”. Ho fa amb el record de Vistalegre 1, que va ser un enfrontament entre dues concepcions de la formació: un Podem més assembleari i obert a les bases, que reivindicaven la líder andalusa, Teresa Rodríguez, i l’actual secretari d’organització, Pablo Echenique (els anticapis ); i un de molt vertical, que dotés Iglesias d’un hiperlideratge per a un llarg cicle electoral.

Errejón va ser l’ideòleg d’aquesta estratègia. Per evitar-se problemes va desposseir els anticapitalistes de pes en els òrgans de direcció i els va obligar a deixar de ser un partit i convertir-se en una associació. Ara Errejón tem que a Vistalegre 2 la seva gent pateixi una purga similar. Sap que la seva posició no està en qüestió però sí la del seu equip.

El retorn d’Echenique

Iglesias s’envolta de gent del PCE i recupera els anticapitalistes

Durant tot el 2015, Errejón i el seu equip van ser, de facto, els que van construir l’estructura de Podem. Iglesias vivia entre Brussel·les i Madrid com a eurodiputat i no es podia encarregar del dia a dia orgànic. Quan torna de cara a la campanya del 20-D es troba que no té un equip propi. Catapulta companys amb qui havia crescut a dins de les joventuts del Partit Comunista (PCE), com Rafael Mayoral i Irene Montero, la seva cap de gabinet actual.

Les dues famílies, la pablista i l’errejonista, comencen a diferenciar-se en el to -més moderat o radical-, l’escenari de la lluita -carrer o institucions- i el tipus d’aliances -dialogar amb el PSOE o fer-li oposició frontal-. Al març, Iglesias va prendre el control de l’aparell de Podem amb la destitució fulminant del secretari d’organització, Sergio Pascual. Per trencar la correlació de forces, recupera un vell rival per al control orgànic: Echenique. Els anticapitalistes comencen a guanyar pes a nivell estatal.

Vistalegre 2

Mig any repensant la refundació de Podem

Els resultats del 26-J suposen un xoc enorme per a Podem. Iglesias culpa Errejón d’haver dissenyat una campanya massa conservadora, mentre que el secretari polític del partit creu que és IU qui ha ancorat Podem massa cap a l’esquerra i que s’ha perdut la transversalitat. Per provar la força que tenen a dins del partit i provocar un canvi d’actitud d’Iglesias -a qui acusen de convertir Podem en un IU 2.0-, els errejonistes presenten una candidatura pròpia a les primàries a la Comunitat de Madrid. Els pablistes, finalment, aconsegueixen guanyar gràcies a una aliança estratègica amb els anticapitalistes, amb molta capacitat de mobilització de les bases.

Es repetirà aquesta aliança? Ahir els anticapis van presentar el seu manifest a Madrid, que sorprenentment també subscriu Moruno. Errejón i Urbán coincideixen ara a defensar una direcció més plural -Iglesias garanteix que els dos hi seran- i un sistema de votació proporcional que integri tots els equips. Però el sudoku fa pràcticament impossible que tothom surti satisfet de Vistalegre 2.

Més continguts de