Roses es plega davant d'una entitat espanyolista i rebaixa el requisit de català a l'oposició d'operaris
El govern municipal, del PSC i Junts, argumenta que ho fa per complir amb la llei i ERC-SOM Roses els acusa de descuidar la llengua
BarcelonaL'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana s'apunta un nou punt en la seva croada per rebaixar el pes del català a l'administració. Aquesta vegada ha aconseguit que l'Ajuntament de Roses abaixi el requisit de català que havia establert en un concurs públic per contractar nous operaris: ha passat del B1, un nivell elemental, a l'A2, el nivell bàsic. Convivencia Cívica Catalana havia presentat un recurs davant dels tribunals al considerar que, de forma "no justificada", l'Ajuntament havia fixat un nivell de llengua catalana massa alt per a aquest lloc de feina dins la brigada municipal que fa manteniment en el patrimoni cultural. I ni tan sols ha hagut d'esperar a la sentència: ha estat el mateix Ajuntament –governat pel PSC i Junts– el que ha fet marxa enrere.
En un escrit al jutjat, consultat per l'ARA, l'Ajuntament reconeix que va ser un "error" exigir el B1 de català en aquesta convocatòria. Ho argumenta assegurant que, amb la llei a la mà, el nivell de català que pot demanar en un concurs públic per a operaris de manteniment és el més bàsic. Així, destaca que l'article 12 del decret sobre l'acreditació del coneixement del català i l'aranès en els processos de selecció a les administracions públiques estableix que "el personal d'oficis ha de tenir coneixements de nivell bàsic de català". El nivell del B1, en canvi, està reservat per al personal de l'administració.
Però "l'error" no va ser una cosa puntual. Fins que va rebre la queixa de Convivencia Cívica Catalana, el consistori sempre havia exigit un nivell de B1 a les persones que s'havien presentat a aquest lloc de treball, segons expliquen fonts municipals. Quina és la pràctica estàndard a la resta de municipis? Hi ha ajuntaments de Catalunya que estableixen un nivell d'A2 de català per accedir a aquesta mena de convocatòries (per exemple, Barberà del Vallès o Argentona). Però també n'hi ha que han demanat un B (per exemple, Olesa de Bonesvalls, Montgat o la Pobla de Claramunt). També n'hi ha que han anat canviant: fa un any, Llinars del Vallès també va fer una rebaixa dels requisits de català per a l'oposició de peons.
Crítiques de l'oposició
La decisió no ha caigut gaire bé al primer grup de l'oposició, ERC-SOM Roses. Els republicans van guanyar en vots les municipals del 2023 al PSC, amb qui van empatar a 4 regidors, però un pacte dels socialistes, Junts i Gent del Poble els va apartar de l'alcaldia, que ocupa Josep Maria Martínez Chinchilla (PSC-CP). En declaracions a l'ARA, el regidor d'ERC-SOM Roses Joan Plana lamenta que el consistori hagi fet una política de braços caiguts amb aquest afer i no hagi ni fet l'intent de defensar la posició històrica de l'Ajuntament. Sosté, a més, que no és un cas aïllat: "Aquest mandat hi ha hagut un retrocés en la defensa de la llengua des del consistori -assenyala-. Fins i tot quan hem tingut alcaldes del PP la llengua vehicular a l'Ajuntament era sempre el català", afegeix. Ara és habitual sentir l'alcalde o membres de l'equip de govern fent servir el castellà al ple o en actes institucionals, es queixa. Unes declaracions a TV3 de la tinent d'alcalde Olga Simarro fent servir el topònim en castellà, Rosas, ja va aixecar polèmica al municipi l'estiu del 2023.
Un conflicte similar a l'Hospitalet
El cas de Roses no és l'únic que aquesta entitat espanyolista ha dut als jutjats. També ha aconseguit forçar canvis en els requisits de llengua en les convocatòries per a les brigades municipals de Sant Andreu de Llavaneres i per al personal de neteja de Sant Andreu de la Barca. A més, un jutjat de l'Hospitalet de Llobregat ha suspès cautelarment una convocatòria en què s'exigia el nivell C de català als aspirants a nous operaris de manteniment a la ciutat. A l'Hospitalet, Convivencia Cívica Catalana va activar una campanya per aconseguir senyals de trànsit bilingües.
"El que realment estan fent moltes administracions locals amb bases molt similars a la qual ha anul·lat Roses és establir una barrera d'entrada i un requisit excloent que impedeix de manera desproporcionada i generalitzada l'accés a la funció pública dels espanyols que no poden acreditar un nivell determinat de coneixement de català", sosté el president de Convivencia Cívica, Ángel Escolano. Cal recordar que el nivell A és el més elemental. A Catalunya, es considera que els alumnes que acaben l'ESO han assolit un nivell C de català.
