'Antes rota que roja'

BarcelonaAl final la profecia de José María Aznar haurà estat fallida i abans s’haurà trencat Espanya que Catalunya. La paradoxa és que no l’haurà fracturat l’independentisme –que prou feina té amb mirar de resoldre el seu propi guirigall intern–, sinó la dreta, que gairebé 90 anys després ha deixat en paper mullat la frase de José Calvo Sotelo durant la Segona República i ha decidit que, Espanya, antes rota que roja. Aquest és el balanç d’una setmana que, després d’un dels plens més crispats de la història recent del Congrés, acaba amb l’amenaça d’una crisi d’Estat de conseqüències imprevisibles.

Fa temps que els poders conservadors de l’Estat l'hi tenen jurada, al govern espanyol del PSOE i Unides Podem, però la maniobra de Pedro Sánchez en les últimes setmanes amb la reforma del Codi Penal ha dut aquesta batalla al límit. El motiu? Que els canvis que incorpora la norma van directament dirigits a limitar el poder d’aquest sector que, des de dins de l’Estat, intenta boicotejar cada pas del govern de coalició. D’això va en el fons tant la supressió de la sedició i la modificació de la malversació –que intentar acotar la capacitat de venjança mostrada per la cúpula judicial– com els canvis en el sistema d’elecció del Tribunal Constitucional, que vol acabar amb la capacitat de bloqueig dels conservadors al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La reacció, esclar, ha estat furibunda.

Els socialistes han descobert aquesta setmana que la porta que es va obrir durant els dies més tensos del Procés, i que va permetre a l’Estat més profund fer tot el que estava al seu abast i una mica més per frenar l’independentisme, no es pot tancar. I que ara que l’enemic a batre no són els dirigents independentistes sinó el mateix president espanyol, la dreta política, mediàtica i judicial no dubta ni un moment en tornar a conxorxar-se per defensar ja no la unitat d’Espanya sinó la seva pròpia capacitat de controlar els ressorts de poder de l’Estat. Fins i tot, si cal, promovent la coerció del legislatiu a través d’un Tribunal Constitucional caducat que manté artificialment una majoria conservadora i que viurà dilluns un debat tensíssim que amenaça amb fer miques la institució. L’enfrontament entre magistrats pot acabar fent irreconciliables els dos sectors de l’alt tribunal.

La crisi ha tapat fins i tot la supressió de la sedició i els canvis en la malversació. Amb el pols pel control del TC, els acords del PSOE amb Esquerra han quedat en un segon terme. Els republicans, que veuen com la seva estratègia negociadora dona els primers rèdits però han patit el desgast de les crítiques de part de l’independentisme pels canvis en desordres públics, han corregut a posar sobre la taula del govern espanyol una nova proposta de referèndum. Un gest que ha generat malestar entre les files socialistes, que amb les eleccions municipals a la cantonada volen donar per tancada la carpeta catalana.

El detall