Rubalcaba i Rajoy lluiten pel control de la campanya

MadridCom a Match point, la pel·lícula de Woody Allen, és possible que diumenge a la nit hi hagi també una fracció de segon en què la pilota toca la xarxa i tothom conté la respiració per saber a quin costat de la pista cau. Per no deixar-ho tot en mans de la sort, el PP i el PSOE intensifiquen en aquesta recta final de la campanya electoral els esforços per desfer l’empat tècnic que pronostiquen algunes enquestes i amb el qual treballen alguns dels equips. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, s’han arremangat per controlar el timó de l’agenda política i aconseguir imposar els temes que més convenen al seu partit. El cos a cos entre l’un i l’altre ha començat.

Tots dos saben prou bé que, en funció d’on caigui la pilota, la política espanyola serà diferent els pròxims mesos. En aquesta pugna en clau interna, però, ahir els dos partits es van servir d’Europa. En un acte a Sevilla, Rajoy va carregar contra el líder de l’oposició aprofitant-se d’alguns dels principals referents socialdemòcrates del continent. Va dir que el primer ministre italià, Matteo Renzi, havia avalat la reforma laboral del PP; va lloar les retallades socials del president francès, François Hollande, i va recordar que el candidat socialista a presidir la Comissió Europea, l’alemany Martin Schulz, aplaudeix les reformes del seu executiu. Davant d’això, va retratar el PSOE com “els únics que no s’assabenten” de com van les coses i que volen “tornar al passat”.

En l’estratègia dels populars hi encaixa la hipòtesi d’una gran coalició. Per això Rajoy preserva l’entesa amb el centreesquerre europeu i identifica Pérez Rubalcaba i el seu entorn -començant per la candidata, Elena Valenciano- amb un obstacle per a l’entesa a Espanya. Un discurs que ja va començar a assajar diumenge, quan va instar el PSOE a “regenerar-se”, tot i que tingui un procés de primàries convocat per elegir precisament el seu rival a les urnes l’any que ve. El PP fins i tot va difondre un vídeo en què compara el socialisme amb el xarampió o l’acne juvenil, i en què assegura que és un d’aquells fets enutjosos que només han de passar “una vegada a la vida”.

Un plebiscit governamental

En aquesta última setmana el cap de l’executiu tindrà una presència electoral intensa. Els conservadors donen per finalitzada la polèmica pel comentari masclista del seu candidat, Miguel Arias Cañete, i intentaran ressituar l’eix de la campanya en l’economia. “Tots estem d’acord que no podem tornar al passat”, va sintetizar Rajoy. Dels electors, va dir, depèn que Espanya sigui on més ocupació es creï els pròxims “mesos i anys”. És obvi que el president del govern espanyol també planteja aquests comicis com un plebiscit a la seva gestió a la Moncloa. En canvi, Valenciano -que també és vice secretària general del seu partit- ja va avisar que el futur de Rubalcaba no estava en joc diumenge. No obstant, una derrota l’afeblirà per controlar el procés per elegir l’aspirant a la presidència del govern espanyol.

De moment els socialistes estan centrats a intentar guanyar i, per tant, no es mouran del carril en què estan instal·lats. Incomprensiblement Arias Cañete ha donat oxigen a les qüestions que més convenien a la seva oponent. Hi va entrar de ple en el cara a cara televisat i va fer-los trending topic amb la patinada de l’endemà parlant de la superioritat intel·lectual dels homes. Intentant que la polèmica no perdi interès per als ciutadans, ahir el PSOE va passar a una segona fase, fent còmplice el president del govern espanyol i del PP dels comentaris del seu cap de llista (diumenge Rajoy va sortir en defensa seva).

A més, fonts del PSOE van avançar que els socialdemòcrates europeus, que s’han interessat per la polseguera, estan preparant un pronunciament de rebuig conjunt abans de divendres. Mitjans de comunicació internacionals de renom s’han fet ressò de l’afer. Conscient d’aquesta dimensió comunitària, Valenciano va deixar entreveure que el grup socialista a l’Eurocambra podria vetar l’exministre d’Agricultura com a futur membre de la Comissió Europea. N’hi ha precedents. El democratacristià italià Rocco Buttiglione va ser vetat per unes declaracions sobre l’homosexualitat i la família. La proposta de govern comunitari que faci el nou president -previsiblement Jean-Claude Juncker o Martin Schulz- està sotmesa a l’aprovació de la cambra legislativa.

La candidata socialista va titllar de “lamentable” que el cap de l’executiu espanyol no hagi demanat disculpes. El PP confiava que l’enrenou duraria poc. Ara bé, en qualsevol cas, no temen un efecte a les urnes. Rubalcaba va insistir en aquesta qüestió, afirmant que la dreta “vol la dona a casa” i anunciant que proposaran una directiva comunitària contra la violència de gènere.

Escletxes al PP

Tot i que míting rere míting s’acumulen els elogis dels populars al seu candidat, l’acte de fer pinya té escletxes que evidencien un cert neguit. El número 2 de la llista, Esteban González Pons, va admetre que no tothom està “igual d’afortunat cada dia” i va recórrer a la justificació oficial: el cansament. El president del Congrés, Jesús Posada, va reconèixer que eren unes declaracions “desafortunades”, tot i que va dir que se n’ha fet “una tempesta en un got d’aigua”.

A l’ombra dels seus líders, Valenciano i Arias Cañete despleguen el guió marcat: ella basant-se en l’Europa de la solidaritat i contra les desigualtats, amb èmfasi especial en les de gènere, i ell posant l’accent en la sortida de la crisi, l’herència rebuda i l’agricultura, la seva especialitat. En el que el bipartidisme coincideix és en la necessitat de frenar el vot a les formacions més petites. Per això els pròxims dies les dues formacions intensificaran la petició del vot. Hi seran tots els dirigents. Al PSOE fins i tot Carme Chacón, que avui arriba de Miami.