ANÀLISI

Com s'explica que es voti Trump o Ayuso després de la pandèmia?

Imatge de l'abril del cap científic Anthony Fauci, en primer pla, al Despatx Oval amb el president Donald Trump.
09/03/2025
Subdirector
3 min
Dossier Cinc anys amb covid 5 articles

BarcelonaLa Comunitat de Madrid va ser un dels territoris europeus amb un nombre més alt de morts durant la pandèmia i on més es va reduir l’esperança de vida. Ho explica unes pàgines més endavant l’epidemiòleg Fernando García López. I això per no parlar de les 7.291 persones a les quals es va denegar el trasllat a l’hospital i van morir en residències. O que la llavors directora general de Salut, Yolanda Fuertes, va dimitir perquè no estava d’acord amb la política d’obertura que va imposar la presidenta Isabel Díaz Ayuso... I, tot i això, a les eleccions autonòmiques del 2023 Ayuso va treure majoria absoluta i prop d’un 50% dels vots.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Als Estats Units, un president que va suggerir en una compareixença a la Casa Blanca que la covid es podia combatre amb “injeccions de desinfectant” o amb “rajos ultraviolats”, va ser reelegit per al càrrec quatre anys més tard. La por a una revenja contra els científics que van gosar plantar-li cara va fer que Joe Biden signés un indult preventiu contra el reputat Anthony Fauci abans d’abandonar la Casa Blanca.

A l’altre extrem, a la Gran Bretanya el desastre de gestió de Boris Johnson sí que va tenir conseqüències, i avui dia governen els laboristes amb majoria absoluta. També al Brasil hi va haver canvi de govern i Lula va substituir el negacionista Jair Bolsonaro, però va anar d'un pèl.

Un exemple de bona gestió va ser el de la neozelandesa Jacinda Ardern, que va imposar unes restriccions molt dures i va arribar a cancel·lar el seu propi casament pel risc de contagi. La seva frase “siguin forts, siguin amables” es va convertir en una mena de lema nacional i es va aconseguir reduir les morts a la mínima expressió. Es va guanyar la reelecció, però lluny de voler-se perpetuar en el càrrec, després va dimitir perquè va dir que estava “esgotada”.

L’amenaça “comunista”

En un primer moment de la pandèmia va semblar que hi havia un consens molt ampli al voltant del confinament i les vacunes, però la realitat és que també van proliferar les teories de la conspiració i els grups antivacunes. L’extrema dreta no va tardar en denunciar les mesures que restringien la mobilitat com un mena de “comunisme encobert” o la victòria del “Gran Germà”. A Madrid Vox va arribar a convocar una manifestació en cotxe (!) i, després de donar suport al primer estat d’emergència, després el va portar al TC, que en una sentència d’allò més estrambòtica el va declarar inconstitucional i va dir que s’hauria d’haver aprovat l’estat d’excepció. En paral·lel, pels grups de WhatsApp corrien vídeos que qüestionaven les vacunes o amb un discurs de Gaddafi del 2009 en què parlava de “virus inventats”. Va ser una època daurada de les fake news que, com un corrent subterrani, anava creixent més i més al marge dels mitjans tradicionals.

La barreja d’una defensa demagògica i mal entesa del concepte de “llibertat” més el conspiracionisme, el negacionisme i el descrèdit general de la classe política ens ha portat a un escenari on Trump pot arrasar a les eleccions nord-americanes i Ayuso ser una política extremadament popular a Madrid. Sembla que ningú recorda l’èxit científic que va suposar la creació de les vacunes en un temps rècord i el repte logístic que va suposar el seu subministrament. Cinc anys després, entre les runes provocades per la DANA a Paiporta no és estrany veure adhesius on es denuncia que les esteles dels avions, els chemtrails, són la prova que algú ens està fumigant amb agents químics per tenir-nos controlats.

Dossier Cinc anys amb covid 5 articles
stats