El jutge Juan Carlos Peinado busca delictes contra Begoña Gómez, l’esposa del president espanyol, investigada per tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i intrusisme laboral. Tot i algunes esmenes de l’Audiència Provincial, fa via i ha imputat altres persones: dos empresaris, el rector de la Universidad Complutense i una assistent de Gómez a la Moncloa. Peinado ha indagat si la dona de Sánchez va influir en el rescat d’Air Europa, en adjudicacions públiques a un col·laborador, si va ser contractada a IEBusiness School per raó del seu matrimoni i si va apropiar-se d’una eina tecnològica de la Complutense. De moment, no ha reunit prou indicis, però la causa continua.
La governabilitat de l'Estat
Sánchez, atrapat a la “màquina del fang” un any després
Les causes judicials que van motivar els cinc dies de reflexió continuen obertes
26/04/2025
2 min
MadridEra el vespre de Sant Jordi quan les alarmes es van disparar a la Moncloa. L’endemà El Confidencial publicaria que un jutjat de Madrid obria diligències contra la seva dona, Begoña Gómez, per presumpte tràfic d’influències i corrupció en els negocis arran d’una querella del pseudosindicat d’extrema dreta Manos Limpias. Aquell dimecres 24 d’abril, després d’una sessió de control a la qual Pedro Sánchez va arribar amb el cap cot, el president espanyol publicava una carta en què anunciava que es prenia cinc dies de reflexió per sospesar la seva continuïtat al govern espanyol.
Va decidir continuar i ho va acompanyar de l’anunci d’una agenda de reformes que posessin fre a allò que anomena “màquina del fang”. Els àmbits on actuar eren tres: el judicial, els mitjans de comunicació i les institucions. Per primera vegada, Sánchez es confessava víctima de lawfare, cosa que ha reforçat l’enfrontament que manté l’executiu amb la dreta judicial. Un actor rellevant de l’oposició al govern del PSOE i Sumar és l’aparell mediàtic, amb capçaleres històriques i amb mitjans digitals que transiten entre la desinformació i la propaganda. Per això, una de les potes essencials del Pla d’Acció per a la Democràcia que va anunciar el juliol passat i que està en marxa és limitar el finançament públic dels mitjans, reforçar la transparència en les subvencions de les administracions i sancionar les fake news. Una de les institucions que Sánchez posava en la diana és la Comunitat de Madrid, que només fa pública la publicitat institucional als mitjans, però no les subvencions.
Isabel Díaz Ayuso, de la mà del seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, excol·laborador de José María Aznar –artífex del “Quien pueda hacer que haga”–, és una peça fonamental d’aquesta “màquina del fang”, segons el govern espanyol. Ho exemplifica el cas del fiscal general de l’Estat: està investigat per suposadament haver revelat secrets sobre corrupteles de la parella d’Ayuso, Alberto González Amador, però el ministeri públic va informar sobre el cas per desmentir una publicació errònia de mitjans afins a Ayuso. Més enllà d’aquesta, són quatre les causes judicials que envolten el president espanyol.
Les causes judicials que envolten el president
El cas Begoña Gómez
El cas del fiscal general de l’Estat
Des del 16 d’octubre, el Tribunal Suprem investiga el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, un fet inèdit. L’eliminació de missatges de WhatsApp i correus estreny el cercle sobre García Ortiz, però per aquest motiu el magistrat Ángel Hurtado encara no té proves per acreditar si el màxim responsable del ministeri públic va filtrar als mitjans o a la Moncloa el correu en què la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, confessava la comissió de dos delictes contra Hisenda. Aquesta setmana, però, el jutge ha obert una peça separada secreta després que les empreses de WhatsApp i Google li hagin traslladat informació dels mòbils de García Ortiz. En paral·lel, la causa contra González Amador continua també en fase d’instrucció.
El cas Ábalos
Aquest és l’únic cas que el govern espanyol no combat, sinó que dona per bones les acusacions de corrupció que afecten principalment l’exministre de Transports José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. El PSOE, però, ho circumscriu a aquest perímetre. En aquesta causa, i a la que hi ha oberta a l’Audiència Nacional sobre frau en el sector dels hidrocarburs en la qual està imputat l’empresari Víctor de Aldama, alguns imputats han esbombat suposats cobraments de diner negre per part de dirigents del PSOE que no han acreditat amb proves. Diversos informes de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil apunten que Ábalos hauria obtingut contrapartides de la trama com el lloguer de xalets o pisos a canvi d’adjudicacions.
El cas del germà de Sánchez
La investigació judicial contra David Sánchez, germà del president espanyol, és l’altra causa, juntament amb la de Gómez, que afecta de manera més directa l’entorn personal del líder socialista. Una jutgessa de Badajoz tracta de dirimir si la contractació del germà com a cap de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació de Badajoz, controlada pel PSOE, va ser a dit. Les acusacions populars d’extrema dreta també creuen que el germà del president espanyol cobrava sense anar a treballar i que va contribuir a col·locar altres càrrecs relacionats amb la Moncloa a la Diputació de Badajoz. Tant l’investigat, que ha deixat la feina, com el govern espanyol ho neguen.
Mesures del Pla d'Acció per la Democràcia
Pla d'Acció per a la Democràcia
-
Justícia
En fase de tramitació:
- La renovació del Consell General del Poder Judicial és l’única mesura executada al 100%.
- El PSOE ha registrat una llei per limitar el paper de les acusacions populars en causes judicials. Precisament, són entitats d’extrema dreta que han utilitzat aquest instrument per encausar la seva dona, Begoña Gómez. De moment, està aturada al Congrés.
- El consell de ministres ha aprovat en primera volta un projecte per “democratitzar l’accés a la justícia”.
-
Mitjans de comunicació
En fase de tramitació:
- El consell de ministres ha aprovat en primera volta una llei per regular el dret de rectificació en casos de fake news.
- El govern espanyol també ha legislat per atorgar a la CNMC competències en serveis digitals i de mitjans.
Pendents, però previstes per al 2025:
- El pla normatiu del 2025 preveu una llei que condicioni la publicitat institucional a mitjans a criteris “transparents i imparcials”.
- També hi ha el compromís d’impulsar una norma que reforci el secret professional dels periodistes.
No previstes per al 2025:
- Sánchez es va comprometre a posar límits al finançament públic als mitjans i obligar-los a informar de qui són els accionistes.
-
Transparència i bon govern
En fase de tramitació:
- El govern espanyol ha ampliat la plantilla de la Fiscalia Anticorrupció i ha creat l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant.
- El consell de ministres i el Congrés han fet el primer pas per regular per llei que hi hagi un debat de l’estat de la nació cada any i debats electorals entre candidats. També que les enquestes electorals que es publiquin incorporin les microdades.
- Al Congrés s’ha iniciat la tramitació per regular l’activitat dels lobis.
Pendents, però previstes per al 2025:
- Sánchez té previst aprovar en segona volta la reforma de la llei de secrets oficials, compromesa amb ERC arran de l’escàndol de Pegasus i amb el PNB.
- Funció Pública promet impulsar el primer semestre una llei que obligui les administracions a retre comptes cada sis mesos, sancionar els càrrecs públics que no publiquin els seus béns i els partits que no presentin adequadament els comptes.
