Política 29/10/2018

Sánchez fia a un gest de l’Advocacia de l’Estat els pressupostos

L’òrgan, a les ordres del ministeri de Justícia, defensava a l’estiu la rebel·lió però ara estudia acusar per delictes menors

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
Pedro Sánchez ahir a Milà durant un acte del Partit Democràtic italià.

MadridTant ERC com el PDECat han demanat “gestos” a Pedro Sánchez amb els presos polítics a canvi d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2018. L’opció de pressionar la Fiscalia perquè canviï l’escrit d’acusació per rebel·lió -previst per divendres-, després que el Tribunal Suprem hagi confirmat la instrucció de Pablo Llarena, està descartada. El govern espanyol fia ara el sí de l’independentisme als comptes a petits gestos en les declaracions polítiques i a un canvi en el criteri de l’Advocacia General de l’Estat. Ara per ara, però, l’independentisme ho considera insuficient per donar el sí.

A les ordres de Justícia, l’Advocacia de l’Estat està personada en la causa al Suprem pel delicte de malversació, però fins ara havia anat sempre a la resta d’acusacions demanant també rebel·lió. Sense anar més lluny, a l’agost va instar el tribunal que jutjarà el Procés a obrir amb celeritat el judici oral pels delictes de rebel·lió -que suposa de 15 a 30 anys de presó-, malversació i desobediència. És a dir, els mateixos delictes que observa Llarena. Però ara fonts del ministeri de Justícia no descarten rebaixar l’acusació a sedició, tipificat entre 10 i 15 anys de presó, o bé a malversació, que preveu fins a 12 anys de presó en els casos més greus, si hi ha més de 250.000 euros de diner públic malversat. En aquest cas, perdria pes la justificació de la violència i es limitarien a fer la seva funció: defensar les arques de l’Estat.

La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va anunciar dijous que l’Advocacia de l’Estat presentaria el seu escrit el divendres 2 de novembre, en l’aniversari de l’empresonament de part del Govern. Una manera de deixar entreveure que les conclusions ja estaven sobre la taula. Dins del govern espanyol consideren que ningú pot qüestionar que s’ordeni en aquest cas rebaixar el delicte, mentre que han descartat per activa i per passiva donar ordres al ministeri públic, que presumeix de plena independència del poder executiu. La decisió ha anat acompanyada de diversos missatges des de la Moncloa qüestionant el delicte de rebel·lió.

Però, arran de les dures crítiques del PP i Cs, que acusen Sánchez de ser el “cavall de Troia de l’independentisme al govern espanyol” i de “fer d’advocat d’Oriol Junqueras”, el líder d’ERC, divendres la portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá, va decidir matisar tant Calvo com el mateix president Pedro Sánchez, i va negar que s’haguessin pronunciat sobre el delicte de rebel·lió buscant un “gest” amb l’independentisme a les portes de la presentació dels escrits. Va assegurar també que no es tenia intenció de donar ordres a l’Advocacia de l’Estat. Si hi haurà canvi de criteri o no se sabrà el 2 de novembre.

Mentrestant, s’han multiplicat les veus des de Podem i els comuns apuntant a un gest, precisament, de l’Advocacia de l’Estat. El líder d’Esquerra Unida (IU), Alberto Garzón, assegurava fa dues setmanes que no es podia obligar la Fiscalia a canviar de criteri, però, en canvi, veia “positiu” per “destensar” Catalunya que l’Advocacia instés a rebaixar les acusacions. “La violència no es veu enlloc”, va dir en una entrevista a RNE. En la mateixa direcció es va manifestar el mateix dia el diputat d’En Comú Podem al Congrés Joan Mena. Fonts d’ERC apunten des de fa temps que aquesta és la via que ha estat estudiant Sánchez, però assenyalen que no és suficient per aprovar els pressupostos. Tampoc el PDECat ho avala.

Per la seva banda, Sánchez va admetre ahir, en una entrevista al Corriere della Sera, que el desenllaç del judici “és obvi que tindrà un impacte polític” i va insistir que Espanya és un “estat social democràtic i de dret”. Respecte a la relació Catalunya-Espanya, va indicar que demana una “resposta política”, però va advertir que “això no succeirà en cinc mesos, sinó en anys”. En aquest sentit, el president espanyol va afirmar: “El problema no és la independència, sinó la convivència entre catalans. I els principals responsables de la tensió, vull ser clar en això, són les institucions catalanes”.

Diferències entre acusacions

Si l’Advocacia de l’Estat es desmarca, serà el primer cop que no va al compàs de la Fiscalia General de l’Estat. I si acusa per sedició, reobrirà el debat sobre si va haver-hi violència o no el 20-S i l’1-O, un supòsit en què es basa tota la investigació de Llarena gràcies a una giragonsa semàntica. El jutge instructor considera que no és el mateix violència, que actuar violentament. Ara el ministeri públic haurà d’explicar amb claredat la seva versió dels fets, que podria xocar amb la de l’Advocacia.

El delicte de rebel·lió castiga els que s’alcen violentament i públicament per declarar la independència d’una part del territori nacional. La sedició, un escaló per sota, parla d’un aixecament públic i tumultuari. La diferència entre els dos delictes, però, és que la malversació podria quedar absorbida dins de la rebel·lió per poder acusar de rebel·lió agreujada -entre 20 i 25 anys-, mentre que això no és possible amb la sedició. Així doncs, encara que l’Advocacia de l’Estat rebaixi el delicte, si manté per sedició i malversació agreujada podria comportar els mateixos anys de presó que per rebel·lió agreujada. És el que passa amb el major dels Mossos a l’Audiència Nacional, Josep Lluís Trapero, que s’enfronta a dos possibles delictes de sedició i un d’organització criminal.

El paper (gairebé) irrellevant de Vox al Suprem

A més de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, la tercera acusació contra el líders del Procés és el partit d’extrema dreta Vox, que exerceix d’acusació popular. També està previst que presenti l’escrit el 2 de novembre. Amb tot, no s’espera cap sorpresa: Vox sempre ha demanat la pena màxima per a tots els processats. Però la seva estratègia gairebé no ha fet virar la investigació de Pablo Llarena i està previst que tampoc ho faci durant el judici.

A més d’aconseguir un aparador al Suprem per als seus objectius polítics, l’únic que ha aconseguit durant un any d’instrucció és impedir que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn pogués sortir en llibertat provisional, després que la Fiscalia demanés per a ell la llibertat sota fiança de 100.000 € al març per “raons humanitàries”. Vox havia demanat mantenir-lo a la presó i Llarena i la sala d’apel·lacions van donar la raó al partit ultra.

stats