BarcelonaQuan va justificar el seu gir amb l'amnistia, Sánchez ja va deixar clar quina era una de les seves divises: "fer de la necessitat virtut". I això és exactament el que ha fet a la cimera de l'OTAN. El president espanyol sap que no pot destinar el 3,5% del PIB a despesa militar sense que caigui tant la seva fràgil majoria parlamentària com la seva principal bandera política, que ha estat la defensa de l'estat del benestar. No és, per tant, que hagi buscat el xoc per fer-lo servir com a cortina de fum dels escàndols de corrupció que afecten el PSOE, sinó que s'hi ha trobat i, un cop a dins, ha decidit fer el que fa sempre: treure'n el màxim rèdit polític.
Sánchez sap que en aquesta qüestió té el suport de l'opinió pública espanyola, on niua un fort corrent antiamericà que ja va explotar Zapatero en el seu dia amb el gest de no aixecar-se al pas de la bandera de les barres i estrelles i retirant les tropes de l'Iraq, i també un intens sentiment pacifista i antimilitarista, especialment a Catalunya. Només cal veure el desconcert del PP aquests dies, incapaç de fixar una posició sobre quants diners s'han de destinar a defensa, perquè sap que alinear-se amb Trump és molt impopular (un 70% s'hi declara en contra, segons el CIS). Si Sánchez volgués jugar aquesta carta a fons, per exemple convocant un referèndum consultiu, el PP tindria un problema gros.
Perfil internacional
Al PP temien que Sánchez obtingués a la cimera el seu "moment Zelenski", és a dir, una humiliació pública que acaba reforçant internament la víctima de les invectives del president nord-americà. La Moncloa hauria preferit no ser objecte dels atacs de Trump i de fet ha evitat la trobada, però a Sánchez tampoc li va malament quedar com l'únic dirigent europeu que li planta cara. El seu perfil internacional s'ha disparat aquests dies gràcies a Trump i, a manca de líders progressistes de relleu mundial, a excepció potser de Lula, la seva estrella ara brilla més, i això l'ha col·locat en la diana dels mitjans de dretes de tot el món. El diari conservador britànic The Telegraph l'ha qualificat de president tefló, perquè ho resisteix tot. I certament, quan més malament sembla que li van les coses, sempre hi ha alguna cosa que l'ajuda a canviar el guió i a posar-se en una posició d'avantatge respecte a la dreta.
