La Guàrdia Civil troba documents relacionats amb Aldama a casa de Pardo de Vera

MadridLa Guàrdia Civil avança en la seva investigació del cas Koldo i, en concret, en els indicis contra la presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero, investigats a l’Audiència Nacional i citats a declarar el proper 21 de juliol. En concret, segons va publicar ahir Europa Press, en l’escorcoll que van fer al domicili de Pardo de Vera van trobar documentació relacionada amb contractes per a 5 milions de mascaretes amb l’empresa Soluciones de Gestión, l’adjudicatària de material sanitari per a la qual treballava com a comissionista Víctor de Aldama. L’escorcoll es va produir el passat 26 de juny i, en la seva resolució, el jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, atribuïa a Pardo de Vera fins a cinc delictes: organització criminal, prevaricació, suborn, malversació i tràfic d’influències. La Guàrdia Civil també relaciona els càrrecs que Pardo de Vera va ocupar a Transports –a Adif i secretària d’Estat– a l’exnúmero tres del PSOE, Santos Cerdán, a qui se l’investiga per presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi d’obra pública.

En el marc d’aquests escorcolls, la Guàrdia Civil també va trobar al domicili de l’exdirector general fins a 4.750 euros de diners en efectiu i també van bolcar diversos dispostius mòbils i comptes de correu, entre les quals un correu amb el seu nom vinculat a l’empresa Aquaterra, beneficiària de presumptes adjudicacions irregulars.

Tant Pardo de Vera com Herrero apareixen a les converses gravades per Koldo García i que són el fonament de l’acusació contra l’exministre José Luis Ábalos i també Santos Cerdán. D’acord amb la tesi de la Guàrdia Civil, Pardo de Vera i Herrero són càrrecs del ministeri necessaris per a la presumpte comissió d’irregularitats en les adjudicacions. Qui va negar aquest dimarts qualsevol implicació en el cas Koldo va ser la presidenta del Congrés i expresidenta de les Balears, Francina Armengol. Tot i que en un primer moment havia dit que no s’havia reunit amb Aldama, sí que ha admès que hi va coincidir en una reunió amb el CEO d’Air Europa

Cerdán cobrarà la indemnització

L'intent del PP de tractar d'impedir que Santos Cerdán cobri la indemnització per haver deixat de ser diputat al Congrés no ha tingut èxit. L'ex número tres socialista rebrà els 19.400 euros bruts que li corresponen pels sis anys que ha estat parlamentari. La mesa del Congrés, en una reunió aquest dimarts, ha arribat a la conclusió que no pot vetar el cobrament després d'estudiar un informe dels lletrats de la cambra baixa que adverteix que no se'l pot privar d'aquest "dret" per molt que estigui investigat per corrupció al Tribunal Suprem i hagi ingressat a la presó sense fiança.

"El reglament vigent configura la percepció de la indemnització per cessament com un dret de l'exparlamentari, no com una concessió graciable", diuen els serveis jurídics del Congrés. El document, al qual ha tingut accés l'ARA, conclou que Cerdán compleix els requisits que exigeix la normativa parlamentària i que, per tant, "no trobant-se en cap dels supòsits excloents que inclou, es genera automàticament el dret a la seva percepció sense que càpiga possibilitat de privar de la indemnització el beneficiari que l'hagi originat".

Cerdán va sol·licitar cobrar la indemnització el 20 de juny, deu dies abans de declarar al Suprem pel cas de presumptes comissions il·legals en adjudicacions d'obres públiques. Un dels arguments del PP per posar bastons a les rodes al cobrament és que Cerdán hauria incomplert la normativa en matèria d'incompatibilitats i declaracions sobre activitats i béns dels diputats perquè no va declarar que era propietari des del 2016 del 45% de la constructora navarresa Servinabar, ara sota la lupa del Suprem. És el que afirma un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per la troballa d'un document que ho recull, però tant Cerdán com l'empresa han negat que sigui així.