Política 21/10/2020

Una sentència absolutòria difícil de revocar al Suprem

El fet que l'Audiència Nacional descarti delicte per als Mossos complica el recurs de la Fiscalia

Núria Orriols
4 min
Joaquim Forn: “Catalunya encara no té accés a 
 Tota la informació per lluitar contra el terrorisme”

BarcelonaLa primera pregunta després de llegir la sentència absolutòria de l'excúpula dels Mossos d'Esquadra és si la Fiscalia té marge per esmenar la decisió de l'Audiència Nacional, i si el veredicte pot influir d'alguna manera en la condemna per sedició del Tribunal Suprem als líders de l'1-O, sobretot en el cas de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els penalistes consultats per l'ARA expliquen que la Fiscalia té ara possibilitat d'interposar en primer lloc un recurs a la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional i, en segon terme, si és rebutjat, un recurs de cassació al Tribunal Suprem. Tots, però, veuen molt poc marge perquè prosperi.

Jordi Nieva, processalista, explica que en el cas de la sala d'apel·lacions de l'Audiència la Fiscalia s'hauria de basar en una valoració errònia de la prova o en una argumentació "absolutament incoherent" del tribunal per tal que prosperés, la qual cosa no veu en el cas de Trapero. Tampoc pensa que sigui viable que la sala d'apel·lacions sí que vegi delicte dels fets provats que relata la sentència tenint en compte que el veredicte del tribunal no n'ha recollit cap.

Pel que fa al recurs de cassació al Suprem, tan l'advocat Marc Molins com el jurista penalista Joan Queralt asseguren que el marge per revocar una sentència d'absolució en última instància és molt petit seguint la doctrina adoptada pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Molins recorda que en cassació no es revisen els fets provats pel tribunal. "No es veu la prova [en apel·lació]", insisteix. "No es pot reinventar el judici", rebla Joan Queralt, que opina que el recurs de revisió no el podria abordar la mateixa sala presidida per Manuel Marchena que va jutjar el Procés el 2019.

Tenint en compte que la pràctica de prova, en principi, és "inatacable" –si no és que hi ha hagut alguna vulneració de drets en el procediment–, Molins creu que el ministeri públic s'ho pensarà dues vegades a l'hora d'iniciar el sistema de recursos, i fins i tot pronostica que no l'arribarà ni a interposar. Una opinió que no comparteix Queralt, ja que creu que la Fiscalia "anirà a totes" tenint en compte que va començar el judici de Trapero acusant per rebel·lió. Nieva, al seu torn, creu que en una situació normal la Fiscalia no recorreria però que com que es tracta d'un cas "mediàtic" no s'atreveix a pronosticar-ho.

La penalista Esther Giménez-Salinas remarca la diferència en el relat dels fets de la sentència del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional. Destaca que fins i tot en la sentència dels Mossos es parla d'un model de policia de mínima intervenció per respectar els drets fonamentals i es té en compte la complexitat del moment i el conflicte polític que es vivia el 2017. Una contradicció amb el relat dels fets que fa el Suprem. A parer seu, això es pot tenir en compte en els recursos d'empara que hi ha plantejats al Tribunal Constitucional i també al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Forn: poques o nul·les possibilitats en el recurs de revisió

Molins, però, rebaixa la influència que pot tenir la sentència de l'Audiència Nacional en la condemna per sedició dels líders del Procés. Recorda que en els dos casos l'Audiència i el Suprem estan actuant com una primera instància i que, per tant, és una "contradicció", una "anomalia", però que pot conviure en el sistema jurídic. En aquest cas, avisa, no hi ha una jerarquia entre l'Audiència Nacional i el Suprem –seria diferent si el Suprem hagués actuat en recurs de cassació–, sinó que els dos tribunals han jutjat els mateixos fets en primera instància. Aquesta contradicció, afegeix, és conseqüència d'una altra "anomalia": el fet que el Suprem decidís, en el seu moment, separar la instrucció dels fets de l'1-O en diferents tribunals. El referèndum de l'1-O ha estat investigat pel Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia i jutjats de primera instància, que instrueixen l'actuació del sottogoverno. De fet, aquesta setmana també s'ha produït un fet similar: el TSJC ha condemnat la mesa del Parlament del 2017 per desobediència i, en canvi, el Suprem va condemnar la seva presidenta, Carme Forcadell, per sedició.

Queralt també opina que és molt difícil que prosperi un recurs de revisió. Assegura que s'ha d'estudiar "a fons" i contrastar línia per línia la sentència sobre els fets que té en compte l'Audiència Nacional i els que té en compte el Suprem. Remarca que una cosa és la interpretació que fan del que va succeir, que és diferent –com es veu en les sentències–, i una altra és que la sentència de Trapero faci aflorar un "fet nou". "El que és diferent és l'apreciació dels fets", diu, i la penalista Giménez-Salinas remarca que això fins i tot es veu en el llenguatge que utilitzen els dos veredictes. Ara bé, Queralt subratlla que el recurs de revisió només serà efectiu si es posa en relleu un fet nou que no es va tenir en compte en el judici del Tribunal Suprem.

Jordi Nieva va més enllà i afirma taxatiu que "no hi ha cap possibilitat" de revisió. "No té recorregut", assegura, ja que només seria acceptat en cas que hi hagués hagut una manipulació "fraudulenta" de les proves o que hagués irromput un "fet nou no conegut" sobre el succés enjudiciat. "No ha passat res d'això", sentencia.

Molins també posa de manifest que Forn no només va ser condemnat per la seva condició de conseller d'Interior sinó també per la seva participació en les decisions que van portar el Govern a impulsar el referèndum de l'1 d'Octubre i el Parlament a proclamar la independència el dia 27 d'octubre del 2017, ja que aquests van ser els arguments per condemnar al Govern sencer –ja sigui per desobediència, malversació o sedició.

stats