Política 02/04/2021

Vicenç Fisas: “Per sentit comú, s’ha de repensar el Procés en la seva totalitat”

3 min
Vicenç Fisas: “Per sentit comú, s’ha de repensar el Procés en la seva totalitat”
Disponible en:

BarcelonaVicenç Fisas (Barcelona, 1952) ha analitzat i participat en infinitat de conflictes i processos de pau arreu del món. Ara amb el llibre Repensar el Procés a través del diálogo (Icaria)intenta aportar la seva visió en un conflicte que el toca més de prop, el de Catalunya amb l’Estat.

¿El Procés està en un bloqueig?

— I no només per les negociacions de govern, que estan costant. El consens s’ha trencat perquè es va dissenyar amb molta pressa un projecte de ruptura. Fer la llei de transitorietat, preparar estructures d’estat i redactar esborranys de Constitució abans de preguntar a la gent és començar la casa per la teulada.

¿El referèndum no es va fer bé?

— La part contrària no va anar a votar, per tant, no és un referèndum que es pugui homologar. Mai després de la Segona Guerra Mundial cap referèndum unilateral ha donat com a resultat una independència i un reconeixement internacional. En el llibre poso molt d’èmfasi en la perversitat del 50+1, que vol dir que dues persones de diferència poden decidir el futur del país.

Aleshores, què es pot fer amb el resultat del 14-F?

— No es pot dir, perquè és una falsedat lingüística i filosòfica, que “som més que mai”. S’han perdut més de 600.000 vots. ¿Tots per la por al covid-19? Crec que no. Això ha de fer pensar l’independentisme. En el llibre no intento desanimar ningú, el que voldria és que es fes una lectura més seriosa, que es comparés a nivell internacional com van les coses, els mecanismes de reconeixement dels estats... Perquè sembla que tot això s’ha oblidat.

¿Ha faltat principi de realitat?

— Totalment. Creure que, amb un referèndum prohibit, l’endemà hi hauria una filera de països reconeixent el nou país és una fantasia força infantil. També era ingenu pensar que l’Estat es quedaria de braços plegats. Qualsevol estat d’Europa reaccionaria durament.

Ara existeix la taula de diàleg.

— Ara hi ha un govern de coalició que obre un escenari totalment diferent. Hi ha un reconeixement per part del govern espanyol, tot i que no de l’Estat, on la pota policial i militar i la del sistema judicial estan molt influïdes encara per elements del franquisme. Els que volen negociar han de tenir en compte tots aquests factors externs que afecten el diàleg, perquè això obliga les parts a donar-se una mica més de temps per poder superar aquests obstacles. Jo he estat en moltes negociacions i n’he estudiat moltes, i això no es fa en quatre dies.

¿Les diferències estratègiques a la part catalana dificulten el diàleg?

— Sí. No es pot fer una delegació de negociació quan està formada per gent que pensa totalment diferent. Com vols parlar amb l’altra part? És impossible. No és que hi hagi diferències de matís; és la nit i el dia. Si s’intenta repetir la mateixa història sense prou gent i de manera unilateral, tot anirà a pitjor perquè els altres estats reaccionaran de manera adversa i l’Estat serà més dur. Per això, per sentit comú, s’ha de repensar el Procés en la seva totalitat.

Com?

— ¿Vols situar-te al nivell del que han aconseguit Escòcia i el Quebec? Doncs aleshores seu a la taula i dona’t el temps que calgui. Utilitzar un llenguatge de confrontació cap a l’altre contradictor, en aquest cas el govern espanyol, i dir que l’has de forçar, doblegar, desbordar... Això no té sentit en una mentalitat negociadora. Es tracta d’abaixar el to, desarmar la paraula. Amb aquesta desescalada global pots anar molt més ràpid i més lluny. Si es fes això, estic segur que en quatre o cinc anys tindríem una consulta sobre què volem els catalans en el futur.

Però què passa si l’altra part no fa cap gest? Quina opció et queda?

— Si l’altra part no fa res i tenia possibilitats de fer coses, aleshores sí que t’has de plantejar quin és el pas següent. Però no pots oblidar que les coses unilaterals no estan acceptades en el món internacional. Tampoc pots anar el primer dia demanant que et signin amnistia i autodeterminació. Això no es fa així. Tu tens el dret a tenir aquests objectius com a finals, però entremig has de tenir una agenda més àmplia.

Fins ara Sánchez no ha fet res.

— És un greu error que no hagi posat en marxa la reforma del Codi Penal ni concedit els indults. Deixar passar el temps i supeditar la taula de diàleg a coses que passin en altres llocs d’Espanya pot destruir-la.

stats