El silenci de Puigdemont

Barcelona"Se sabrà tot". Tres paraules abans del silenci més absolut. Les va escriure Carles Puigdemont la setmana passada per advertir al PP que en algun moment caldrà posar llum a les negociacions que els d'Alberto Núñez Feijóo van voler obrir amb Junts abans de la seva investidura. El moment encara no ha arribat, però ja ha fet tremolar el PP, que està vivint un final de campanya horribilis a Galícia a partir d'una de les ficades de pota més severes (i no en són poques) que se li recorden a Alberto Núñez Feijóo. Però, ¿per què Junts va ensenyar la pedra per acabar no llançant-la? Amb el PP trontollant, els juntaires han preferit, de fet, apuntar cap al PSOE i donar una mica d'aire als populars.

Ni diumenge, ni dilluns ni tampoc aquest dimarts Junts ha comentat la proposta d'indult condicionat que Feijóo va reconèixer que s'havia plantejat per a Puigdemont. Ni tan sols quan Feijóo ha sortit, dos dies després de provocar l'incendi, a dir el contrari del que ell mateix havia reconegut abans, ningú de Junts ha aprofitat per donar-li el cop de gràcia. És cert que només ho podrien fer un nombre molt reduït de persones, que són les que controlen tota la informació de les negociacions de l'amnistia: Puigdemont i a qui Puigdemont ho hagi explicat. L'apagada informativa dins de Junts –també pel que fa als membres de l'executiva– és de les que fan història.

Lluny de ser el soci estable que el govern espanyol buscava, els juntaires han tornat a exhibir una estratègia amb la qual ja van flirtejar ara fa uns mesos. A diferència d'ERC, presumeixen d'estar disposats a parlar tant amb el PSOE com amb el PP perquè només importa què en treuen a canvi. El portaveu de Junts, Josep Rius, ho resumia dient que tenen "les mans lliures" per negociar amb qui vulguin. Fins i tot Puigdemont es va permetre llançar una altra amenaça al PSOE quan al novembre va dir al líder del PP Europeu que no descartava sumar els seus vots a una moció de censura contra Pedro Sánchez si les negociacions no avançaven.

Hi ha, però, dues coses que Junts obvia amb aquesta declaració d'intencions. La primera, que la diferència entre parlar amb el PSOE i parlar amb el PP és que els populars no només no estan disposats a acceptar l'amnistia, sinó que fa mesos que segueixen una furibunda campanya en contra de la mesura. També són els principals responsables de fer gros el relat sobre la trama russa i d'apuntar directament als suposats vincles entre Vladímir Putin i Carles Puigdemont. Què negociarien amb el PP? Que Feijóo desactivés aquesta operació de desprestigi? La segona, que qualsevol acostament al PP significa, de facto, un acostament a Vox. Quin sentit tindria si, a més, tampoc aconseguirien l'amnistia?

La por com a arma de negociació

En tot cas, el silenci de Junts funciona. Al PP hi ha nervis des que van llegir la carta que Puigdemont va enviar als eurodiputats negant cap vinculació amb Putin (la del "se sabrà tot") i al PSOE entenen que tot plegat també forma part de la negociació de l'amnistia, en què encara hi ha un pols obert per saber qui acabarà cedint abans. Fins i tot el BNG deu haver-se quedat amb la mel als llavis, esperant que Junts trenqui el silenci per acabar de dinamitar la campanya del seu gran rival a la Xunta. "Si callem, seguirem guardant-nos un as a la màniga", diu una font dels juntaires. La por no ajuda a generar complicitats, però és una de les armes més efectives en una negociació.