Política 03/09/2019

Els membres de la mesa de Forcadell defensen que van actuar d'acord amb el reglament i preservant el "debat polític"

Simó ha criticat la "criminalització" que el TC i l'Estat fan de l'activitat parlamentària catalana

Ara / Agències
3 min
Simó defensa que la mesa no pot actuar com a "filtre de constitucionalitat" i que va actuar d'acord amb el reglament

BarcelonaL'endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixés la data per jutjar el president de la Generalitat, Quim Torra, per la causa dels llaços grocs a la façana dels edificis públics, l'activitat a l'alt tribunal no cessa. Aquest dimarts al matí l'exsecretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, ha presentat el seu escrit de defensa davant l'òrgan judicial amb què ha argumentat que sempre va actuar d'acord amb el reglament de la cambra catalana.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

No es pot pretendre que la mesa "funcioni com a filtre de legalitat o constitucionalitat de les iniciatives" parlamentàries, ha defensat Simó, que ha considerat que, en cas contrari, suposaria una "intervenció de censura". L'escrit de defensa, a més, sosté que tant el contingut com la forma de les iniciatives correspon als grups polítics que les presenten i que, per tant, la mesa no pot entrar-hi. En aquesta línia, l'exdiputada d'Esquerra ha recordat que és la junta de portaveus qui estableix l'ordre del dia i el contingut dels debats parlamentaris. "Són els grups els que defineixen què es debat, quan i com", ha subratllat Simó.

Al mateix temps, la defensa de l'exsecretària primera de la mesa ha criticat la "coordinació" del Tribunal Constitucional (TC) i del govern de l'Estat a l'hora de "criminalitzar" l'activitat parlamentària catalana i ha reivindicat el paper de la mesa. En aquesta línia, Simó ha recordat que l'exercici de la mesa ha de servir per facilitar el desenvolupament del dret a la representació política dels diputats en relació amb el dret a la llibertat d'expressió i d'ideologia.

"Les facultats de la mesa del Parlament respecte a l'admissió i qualificació de les iniciatives dels grups és una potestat regulada i limitada a una verificació formal, d'acord amb el que recullen els preceptes transcrits", ha insistit l'exsecretària primera de la mesa. Per això, la defensa de Simó ha desgranat en l'escrit les diferents resolucions impugnades pel TC i ha destacat que sovint eren els grups polítics els que forçaven la inclusió d'aquestes iniciatives en l'ordre del dia, sense que ni tan sols hi participés la mesa.

De fet, d'acord amb el reglament, només cal l'aval de dos grups polítics per obligar el ple a votar la inclusió d'un punt. Aquesta era la fórmula que utilitzaven els grups de Junts pel Sí i la CUP per introduir, entre d'altres, el debat sobre la llei del referèndum o la llei de transitorietat. És per això que Simó ha reiterat que la mesa "no té cap facultat per limitar, modificar o eliminar les decisions adoptades pel mateix ple del Parlament".

Corominas, Barrufet i Guinó afirmen que van preservar el debat polític

Per la seva banda, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó -exmembres de la mesa del Parlament-, han presentat també els seus escrits de defensa davant l'alt tribunal en què afirmen que van actuar sempre amb la finalitat de preservar el debat polític. Com Simó, els tres exdiputat han reiterat que van complir en tot moment amb allò que preveu el reglament de la cambra i han insistit que els membres de la mesa simplement s'han de limitar a admetre a tràmit les iniciatives polítiques però que són aliens al contingut de les mateixes.

"Les funcions de la mesa no poden seguir criteris de discrecionalitat, opinió oportunitat", han destacat, sinó que "s'han d'exercir de manera reglada i d'acord amb el reglament del Parlament", han emfatitzat.

Així mateix, les defenses dels exdiputats han rebutjat qualsevol mena d'acció concertada amb el Govern, el Parlament i la societat civil per "substituir la legalitat democràtica" i han assegurat que la cambra va desenvolupar les seves funcions "a l'empara dels drets fonamentals que protegeixen l'exercici de la funció representativa, i d'acord amb la normativa vigent".

El concepte de "constitucionalitat" també s'ha filtrat en els textos de defensa de Corominas, Barrufet i Guinó, que han reiterat que les propostes parlamentàries "No poden ser valorades" en relació a aquest criteri. "La mesa ha d'actuar per facilitar que es produeixi el debat parlamentari propi de la tramitació d'iniciatives", han desenvolupat. Així mateix, els escrits recordaven que "no és a la mesa del Parlament a qui li pertoca decidir sobre el contingut de l'activitat legislativa que desenvolupen els grups parlamentaris" i, com també ha expressat l'exdiputada Simó, "aquesta té les facultats i limitacions que expressament es regulen al Reglament".

"Com es pot limitar el contingut material de les propostes de resolució si no es limita el contingut material de les propostes que el president de la Generalitat planteja en el debat d'orientació política general?", es pregunten les defenses, que argumenten que fer-ho seria "anul·lar el dret de participació política i llibertat d'expressió".

A diferència de l'argumentari de Simó, aquests tres membres de la mesa reclamen el testimoni d'Antoni Bayona, lletrat major del Parlament en aquella època; Xavier Muro, secretari general de la cambra llavors; Ernest Benach i Núria de Gispert, expresidents del Parlament; Pere Sol, lletrat i exsecretari general i Joan Vintró, exlletrat i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional per a corroborar el seu relat.

stats