Protagonista col·lateral
Política 26/02/2022

El substitut de Juvillà a la mesa que no volia que la CUP entrés al Parlament

Riera segueix defensant que els grans canvis venen dels moviments socials

2 min
El substitut de Juvillà a la mesa que no volia que la CUP entrés al Parlament

Carles Riera (Barcelona, 1960) es va convertir dimarts passat en el secretari tercer de la mesa substituint Pau Juvillà. El seu nom ja és un dels que va posar sobre la taula la CUP per presidir el Parlament abans que arrenqués l’actual legislatura. “No preveia ni una cosa ni l’altra”, admet Riera, que ha forjat la seva carrera política de manera inesperada. Va entrar al Parlament el 2016 de rebot per les renúncies de quatre diputats de la CUP -ell anava onzè a la llista als comicis del 2015 i els cupaires en van assolir set per Barcelona-. Aquella carambola li va permetre ser cap de llista de la formació anticapitalista als comicis del 21-D un any després.

Tot i militar a Endavant, Riera va ser escollit com a candidat de consens. “Té un caràcter dialogant i obert que no genera anticossos”, remarca un membre destacat de Poble Lliure, l’altre gran sector de la CUP enfrontat històricament a Endavant. La seva llarga trajectòria com a portaveu de la Crida als anys vuitanta, director de la Fundació Randa, vinculada a Lluís Maria Xirinacs -a qui considera el seu mentor polític- o al CIEMEN, ha teixit un tarannà que s’allunya dels sectarismes. “Convé bastir ponts i això implica assumir contradiccions”, repeteix sovint. Ell mateix era una de les veus més contràries a la via institucional i que la CUP fes el salt al Parlament.

Encara ara assegura que es reconeix més com a activista que com a polític. “Els grans canvis sempre venen dels moviments socials, ho vam veure amb el 15-M i amb el moviment independentista després”, exposa. Tot i la seva incomoditat pel rumb de la legislatura, Riera diu que seguirà “picant pedra” per defensar la sobirania del Parlament.

stats