La governabilitat de l'Estat

Sumar ha fracassat?

Els partits de l'espai negocien una coalició "horitzontal" per rellançar el projecte amb la incògnita sobre el lideratge de Yolanda Díaz

MadridFa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions generals. Ara bé, el nou horitzó es dibuixa després que Podem se n'hagi separat i Compromís se n'hagi distanciat, sense un lideratge definit i amb dubtes profunds sobre el rol que ha de tenir Yolanda Díaz.

Els actors de la coalició de Sumar a les eleccions del 2023
Cargando
No hay anuncios

"Encara no hi ha cap acord ni cap concreció, però sí que hi ha la voluntat de continuar treballant plegades", apunten els comuns a l'ARA. "No hi ha terminis, s'està parlant i veient estratègies. S'estan establint les bases i caminant per intentar revalidar la coalició", afegeixen fonts de Sumar a aquest diari. El diagnòstic, això sí, és bastant compartit. Fins ara, Sumar ha pivotat entorn de la figura de Yolanda Díaz i al compàs del PSOE, cosa que ha molestat alguns sectors: qüestionen tant el lideratge de la seva cara visible com el fet de no diferenciar-se prou de les polítiques de Pedro Sánchez. I ara s'està treballant per esmenar-ho.

Tothom, per exemple, vol reduir les jerarquies. Els comuns celebren que s'hagi començat a treballar "des d'una visió més horitzontal" i reivindiquen que en aquesta nova etapa tenen un rol més proactiu perquè no hi ha una "força política estatal tractora que marqui el pas". Més Madrid –que va néixer d'una escissió amb Podem instigada per Íñigo Errejón– reclama una "democratització de l'espai polític" que impliqui que les decisions es prenguin de manera "més col·lectiva". A Esquerra Unida demanen un funcionament "sense imposicions i tuteles" i veuen imprescindible un canvi de rumb després de constatar que Sumar "no és un instrument capaç d'aglutinar" totes les esquerres. Uns desitjos que revelen les fragilitats actuals.

Cargando
No hay anuncios

Dues de les coses que estan especialment en qüestió són els bastions que ha tingut l'espai fins ara: el nom i el lideratge. Esquerra Unida exigeix obertament un "nom diferent" i aposta per instaurar un sistema de dobles primàries per escollir qui ha de ser el número u i que deixi de ser una mena de designació automàtica i inqüestionable. Mentre els comuns creuen que cal "continuar sent una força identificable" i prefereix que el lideratge sorgeixi de "l'acord i entesa" entre totes les parts i no d'un pronunciament de les bases. Són melons que encara no s'han obert, però les posicions de partida semblen distants.

Cargando
No hay anuncios

Seduiran Podem?

La gran esquerda del projecte va ser Podem, que el desembre del 2023, un mes després de la investidura de Pedro Sánchez, va saltar del vaixell i va marxar al grup mixt per poder marcar perfil propi. Des d'aleshores, els dards dels morats dirigits al govern espanyol i al paper que hi juga Yolanda Díaz són permanents i impedeixen albirar un escenari factible de futura entesa. De fet, Podem ha tirat pel dret i ja ha ungit Irene Moreno com a candidata. És, precisament, a qui Yolanda Díaz va vetar el 23-J. Malgrat la voladura dels ponts, els comuns asseguren a l'ARA que ells tenen "converses" i "interlocució" amb Podem per mantenir-los al dia de l'evolució del nou projecte amb la voluntat que també s'hi sumin. "Estem disposats que les coses s'adaptin perquè tothom es trobi a gust", expressen. Els morats eviten comentar-ho.

Cargando
No hay anuncios

Compromís ho observa des de fora

Al País Valencià, Compromís s'ho mira des de la distància. El líder del partit a les Corts, Joan Baldoví, deixava clar fa uns dies que ells no tenen "cap negociació" en marxa. "Estem molt al marge, no ens sentim interpel·lats per aquest procés", verbalitza a l'ARA una veu de Més, el sector sobiranista i majoritari de la coalició. La seva diputada, Àgueda Micó, va abandonar el grup parlamentari de Sumar fa set mesos reclamant tenir una veu pròpia. Ara bé, els valencianistes tenen "tota la predisposició" que hi hagi una única llista i un "necessari enteniment". Això sí, recorden que ells són els que tenen el múscul territorial: "Cap força de fora ha de dir-nos les regles del joc i menys una coalició feta en un despatx a Madrid", recalquen fonts del partit.

Cargando
No hay anuncios

La paradoxa és que Alberto Ibáñez, diputat d'Iniciativa del Poble Valencià –que forma part de Compromís–, continua anant del bracet amb Sumar. Ell aposta directament per una candidatura que "no exclogui ningú" i que aglutini tots els partits d’esquerres, també Podem i ERC del País Valencià. De fet, aquesta setmana el líder d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, farà una ruta per pobles valencians. És precisament ell qui ha apostat per impulsar un front comú "plurinacional", una proposta que va encendre ERC i que va quedar desautoritzada per Oriol Junqueras. Segons el CIS, Rufián és el quart preferit per ser president d'Espanya, superant, per exemple, Isabel Díaz Ayuso o Yolanda Díaz.

Cargando
No hay anuncios

La CHA tampoc en sap res

A l'Aragó, la Chunta Aragonesista no ha rebut cap proposta: "No s'han dirigit a nosaltres", apunten fonts del partit a l'ARA. I ho deixen per a després de les eleccions autonòmiques. Això sí, la CHA, que presumeix que "sempre ha afavorit" aliances per "aconseguir que la veu de l'Aragó s'escolti a Madrid", buscarà "activament" que es pugui repetir l'entesa.

Cargando
No hay anuncios

Ara Més ho deixa per a més endavant

Des de les Balears, Ara Més –la coalició de Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa– està centrada a "reforçar i consolidar la relació" entre les illes i valorarà en el futur quina és la "millor estratègia" per mantenir la representació a Madrid. "L'experiència de Sumar no ha estat la que nosaltres esperàvem", admeten fonts del partit a l'ARA. Des de la formació, que fa dos mesos va decidir quedar-se dins del grup parlamentari de Sumar al Congrés, no tanquen la porta a reeditar l'aliança, però avisen que caldrà "prendre lliçons de coses que no han funcionat".