El Suprem jutjarà el fiscal general entre el 3 i el 13 de novembre
El nòvio d'Ayuso i el cap de gabinet de la presidenta madrilenya declararan com a testimonis
MadridEl fiscal general de l'Estat ja no tenia cap possibilitat d'evitar el judici. El Tribunal Suprem ja havia informat de la composició del tribunal que el jutjarà, de majoria conservadora, i només faltava conèixer les dates de la vista oral. Aquest divendres l'alt tribunal ha comunicat que serà del 3 al 13 de novembre. Seran sis sessions, de matí i tarda, repartides en dues setmanes per determinar si Álvaro García Ortiz va ser qui va filtrar el correu en el qual el nòvio d'Isabel Díaz Ayuso reconeixia davant la Fiscalia haver comès frau fiscal. Alberto González Amador serà, de fet, un dels testimonis en el judici juntament amb el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez (MÁR). Declararan un total de 40 testimonis.
Ara bé, aquestes dues persones, de l'entorn més pròxim a la líder del PP madrileny, seran dels plats forts del judici. L'estratègia de defensa de García Ortiz passa per assenyalar-los. En el seu escrit de conclusions provisionals, l'Advocacia de l'Estat, que exerceix de defensa del fiscal general, va demanar citar-los acusant MÁR, mà dreta d'Ayuso, d'haver orquestrat una operació "des de l'aparell institucional de la Comunitat de Madrid" per difondre informació falsa per protegir González Amador. Concretament, el que va difondre l'entorn de la presidenta de Madrid és que havia estat la Fiscalia qui havia ofert un pacte, quan va ser a l'inrevés. L'objectiu, diu el fiscal general, era crear un "relat alternatiu" per presentar la parella d'Ayuso com a "víctima d'una operació política".
García Ortiz defensa que va actuar per contrarestar aquest relat amb una nota de premsa des de la Fiscalia General de l'Estat, si bé nega haver estat qui va filtrar el correu, abans d'emetre el comunicat, a la premsa. Segons l'instructor del cas i les acusacions, és clar que va ser ell –i va cometre així el delicte de revelació de secrets del qual se l'acusa– pel fet que va maniobrar per aconseguir el correu de la defensa de González Amador i, entre altres indicis, va esborrar els missatges que va enviar aquell dia. En el judici, es contraposaran les dues versions amb les compareixences com a testimonis de vuit fiscals més, dos responsables de premsa de la Fiscalia, dotze periodistes i onze agents de la Guàrdia Civil.
També hauran d'acudir-hi quatre polítics. A banda de MÁR, testificaran l'exlíder del PSOE madrileny Juan Lobato així com els excàrrecs de la Moncloa Pilar Sánchez Acera i Francesc Vallès, que van intercanviar whatsapps amb el correu l'endemà que alguns mitjans revelessin que existia aquesta comunicació que desmuntava la versió d'Ayuso. Un altre testimoni serà l'advocat Carlos Neira, de la defensa de González Amador, que va ser qui va enviar el correu a la Fiscalia. El Suprem ha rebutjat, per contra, que testifiquin l'actual líder del PSOE de Madrid, Óscar López, així com l'ex número tres dels socialistes Santos Cerdán, investigat per corrupció al mateix òrgan i en presó provisional.
A què s'enfronta?
Mentre que la defensa de García Ortiz i la Fiscalia demanen que se l'absolgui, les acusacions demanen penes de presó per al fiscal general de l'Estat. La parella d'Ayuso reclama una condemna de quatre anys de presó i una indemnització de 300.000 euros pels "perjudicis morals causats" amb la filtració d'una comunicació confidencial. L'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), una de les acusacions populars, eleva a sis anys de presó i dotze d'inhabilitació absoluta la petició de condemna.
A banda, el PP manté la pressió política sobre García Ortiz i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va ser qui el va nomenar, amb peticions de dimissió. El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, s'ha fet ressò aquest divendres de la decisió del Suprem de fixar la data del judici per denunciar que és una "anomalia" que un fiscal general en actiu segui al banc dels acusats i ho ha posat d'exemple del "deteriorament de les institucions" que atribueix al mandat de Sánchez.