Política 17/09/2021

El TC dona ales a la batalla de la dreta contra Sánchez

L’alt tribunal ja va tombar el primer estat d’alarma i ara ha decidit estudiar diversos recursos del PP i Vox

4 min
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en una imatge d'arxiu

MadridQuan el 14 de juliol els dotze magistrats del Tribunal Constitucional (TC) van tombar –dividits i arran d'un recurs de Vox– el primer estat d’alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez per fer front a la primera onada de la pandèmia, la recentment elegida ministra de Justícia, Pilar Llop, va comparèixer en públic per mostrar el malestar de la Moncloa davant d’aquella sentència. Un moviment inèdit fins ara però que evidenciava que el pols entre el govern de coalició i la dreta espanyola no només es disputa a les Corts Generals, sinó que els tribunals hi juguen un rol cada cop més important. En els pròxims mesos, el TC té sobre la taula resoldre una bateria de recursos presentats pel PP i Vox que qüestionen normatives tan rellevants com la reforma de la llei del Poder Judicial (LOPJ) o la llei d’eutanàsia. Les decisions que acabi prenent l’alt tribunal poden desmuntar eixos fonamentals de les polítiques del govern de Sánchez.

L’anul·lació del primer estat d’alarma va suposar un veritable cop per a la gestió del PSOE i Unides Podem i una victòria per a la dreta que la va carregar d’arguments per demanar la dimissió, un cop més, de Pedro Sánchez. La decisió va omplir de munició el camp de batalla entre la dreta i el govern de coalició i és probable que la situació vagi in crescendo en les pròximes setmanes. De cara al mes d’octubre, l’alt tribunal té previst tombar també el tancament del Congrés durant el primer estat d’alarma després que el magistrat ponent de la sentència decidís canviar el sentit del seu escrit, informa Ernesto Ekaizer. D’aquesta manera, el TC tornaria a donar la raó a Vox, que és qui va presentar el recurs, i abonaria la tesi que es van vulnerar els drets dels diputats quan la mesa de la cambra baixa, presidida per Meritxell Batet, va decidir, en ple confinament, congelar tots els terminis de les iniciatives parlamentàries fins al 13 d’abril. 

Ara bé, és paradoxal, o si més no curiós, recordar que va ser el mateix partit de Santiago Abascal qui va demanar per carta a Batet el 10 de març que paralitzés l’activitat legislativa de la cambra abans que es decretés el primer estat d’alarma. Vox, a més, també va votar a favor d’aquest primer confinament. Mesos després, però, el partit d’extrema dreta va decidir portar als tribunals dues mesures que ells mateixos havien avalat.

El precedent de l’anul·lació del primer estat d’alarma aplana el camí del recurs que també va presentar la formació de Santiago Abascal contra el segon estat d’alarma –que es va decretar l’octubre de l’any passat– i la seva pròrroga de sis mesos. Si finalment el TC també sentencia en contra d’aquest segon confinament i en contra de la decisió de la mesa del Congrés, seria la tercera victòria de Vox als tribunals en pocs mesos. Però és que el partit d’extrema dreta ja va guanyar el pols amb l’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias quan el TC li va donar la raó i va sentenciar en contra que pogués seure a la comissió del govern espanyol sobre el CNI.

Els nomenaments del CGPJ

De moment, el TC no ha inadmès cap dels recursos presentats per populars i ultradretans i ha vehiculat tots els seus intents d’obstaculitzar l’acció de govern. L’última prova n’és el ple d’aquest dijous, quan els magistrats van admetre a tràmit per unanimitat els recursos del PP i Vox en contra la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ), aprovada al març i que limitava els poders de l’òrgan quan està en funcions. Entre les mesures, prohibia continuar fent nomenaments de càrrecs amb el mandat caducat. 

Amb més de mil dies de bloqueig per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) qualsevol decisió que posi en dubte la reforma impulsada pel govern i avalada pels seus socis d’investidura suposaria una victòria per al PP. En les últimes setmanes, els conservadors han posat la pilota sobre la teulada del PSOE oferint-los seure a negociar si paral·lelament tramiten la reforma del sistema d’elecció dels jutges. El cert és, però, que els populars no tenen gens de pressa per renovar l’actual cúpula judicial, on hi ha majoria conservadora.

La llei d’eutanàsia i la Celaá

L’estratègia del PP i Vox d’intentar frenar als tribunals les polítiques del PSOE i Unides Podem també s’ha traduït en portar-hi normatives tan rellevants com la nova llei d’educació, l’anomenada llei Celaá, o la llei d’eutanàsia, que no fa ni tres mesos que va entrar en vigor. Però també en impugnar qüestions com l'aval per part de les cambres legislatives a les fórmules d’acatament de la Constitució utilitzades per diputats independentistes, que també estan pendents que el TC es pronunciï. 

D'entre les poques victòries judicials que ha aconseguit el govern destaca la d’aquesta setmana, quan l’Audiència Nacional va avalar el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos. Ara bé, fins ara la dreta ha aconseguit reclutar els tribunals com els seus millors aliats.

stats