Política 18/09/2021

Com la dreta del TC va canviar la ponència per evitar una derrota de Vox

La votació sobre si es van vulnerar els drets dels diputats quan la cambra es va tancar pel covid s'ajorna fins a l'octubre

4 min
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, aquest diumenge a l'acte institucional.

MadridLa imminent derrota de la majoria conservadora al Tribunal Constitucional sobre un recurs d'empara de Vox contra la mesa del Congrés els passat dimecres 15 i dijous 16 de setembre ha portat el seu ponent, el magistrat Antonio Narváez, que proposava desestimar-lo, a reconsiderar el projecte i sumar-se als seus cinc col·legues per intentar formar majoria a favor de l'estimació en un pròxim Ple. Per aquesta raó, la sentència sobre el recurs, segons fonts consultades per l'ARA, s'ha ajornat al ple del pròxim mes d'octubre, que també abordarà el recurs d'aquesta formació ultradretana contra la pròrroga de l'estat d'alarma durant sis mesos, després de la declaració d'inconstitucionalitat del primer confinament el mes de juliol passat.

Entre els assumptes pendents del ple frustrat del 22 i el 23 de juliol figurava el recurs d'empara de Vox relatiu al que aquest partit va anomenar l'aturada del Congrés de Diputats pel covid-19, instada, segons aquesta formació, per la presidenta Meritxell Batet.

La congelació dels terminis reglamentaris de les iniciatives que haurien iniciat la seva tramitació va ser acordada a proposta de Batet, amb el rebuig del PP i Vox, i va estar vigent fins al 13 d'abril del 2020.

Vuit dies abans d'adoptar l'acord, la junta de portaveus va acordar suspendre l'activitat parlamentària durant quinze dies. L'acord, equivalent al que va adoptar la mesa del Senat, suposava que totes les proposicions de llei registrades i qualificades per la mesa del Congrés, així com les proposicions no de llei i les mocions, no seguissin cap termini de tramitació parlamentària. Va passar el mateix amb les proposicions ja admeses a tràmit.

Vox afirmava en el seu recurs d'empara que no es podia tolerar la suspensió de l'activitat de control del Congrés sobre el govern precisament en una situació d'estat d'alarma.

El partit ultradretà mai juga a una carta. Va donar suport al primer estat d'alarma i després el va recórrer al TC. Després, va demanar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que suspengués totes les activitats i després va recórrer al TC.

La portaveu adjunta de Vox al Congrés, Macarena Olona.

La ponència de l'magistrat Narváez s'havia de deliberar els passats 22 i 23 de juliol, però va quedar en l'aire i el president de TC, Juan José González Rivas, la va incloure en l'ordre del dia de dimarts passat 14.

El ponent descriu trets d'inconstitucionalitat en l'acord del Congrés però, la seva proposta final era la desestimació del recurs d'empara.

Perquè Vox no dóna proves que hi hagués una lesió dels seus drets per la resolució de Congrés dels Diputats, la qual, d'altra banda, atenia la causa de força major del coronavirus per donar un respir a funcionaris del parlament i diputats. Alguns d'ells de Vox, que van emmalaltir.

Segons vam assenyalar, els magistrats més conservadors podien recolzar-se en aquestes afirmacions de Narváez per forçar l'estimació del recurs de Vox sempre que es donés una condició: que el ponent canviés de criteri i formés part de la majoria de sis magistrats. Els mateixos que havien declarat inconstitucional el primer confinament.

La dreta acudia a aquest ple amb un magistrat menys. Per malaltia, el magistrat Alfredo Montoya no estaria present. I la norma diu que en absència no es pot votar.

"Obert" a consideracions

Ja al presentar la seva ponència, el magistrat Narváez va exposar el primer dia de debat, dimarts 14, que estava "obert" a les consideracions que fessin els seus col·legues.

El debat, doncs, va començar el dimarts 14 i perfilava una derrota de sector conservador. Què va passar la nit de dimecres?

Perquè el dijous tindria lloc un gir espectacular.

La deliberació va donar com a resultat -el dijous 16 a l'acabar el debat- cinc posicionaments en el sentit de desestimar el recurs d'empara. Quatre magistrats van donar suport al ponent (José González Rivas, president de TC, Juan Antonio Xiol, Maria Luisa Balaguer i Cándido Conde Pumpido) amb la qual cosa s'aconseguirien cinc vots. Però si hi havia votació, el president tenia dos vots pel seu vot de qualitat.

Els altres cinc es van pronunciar a favor de admetre'l: Andrés Ollero, Encarna Roca, vicepresidenta de TC, Pedro González-Trevijano, Santiago Martínez Vares i Ricardo Enríquez). Per tant de votar-se la dreta perdia pel vot de qualitat de González Rivas.

Un cop completada la deliberació, el ponent, com és habitual, havia de sotmetre a votació la ponència. I va ser el que el president, després d'anunciar la seva posició favorable a desestimar -quedant clar que amb el seu vot de qualitat la majoria desestimaria el recurs- li va apuntar a Narváez. És a dir: sotmetre la ponència a votació.

Però què va dir Narváez? En un canvi tan inèdit com forçat, en lloc de posar el seu projecte de sentència desestimatòria a votació, va explicar que a la llum del que havien plantejat els cinc magistrats partidaris d'estimar el recurs canviava d'idea i ara donaria suport a l'estimació.

On vaig dir blanc, doncs, ara dic negre.

Ara bé, com això requeria canviar la seva ponència, el debat havia de posposar-se al pròxim ple.

Narváez, doncs, va anunciar per a sorpresa dels presents que faria una nova ponència per al ple del pròxim 4 d'octubre.

"Bloc de Vox"

Davant la victòria imminent de la desestimació si es duia a terme la votació, doncs, el magistrat Narváez va decidir acatar la "disciplina de vot" polític dins el TC, preparar les condicions perquè el "bloc de Vox", encapçalat per la vicepresidenta Encarna Roca i la fonamentació sobretot de González-Trevijano, guanyés la "batalla" en el ple d'octubre.

Narváez, per tant, va permetre amb el seu viratge ajornar la votació i possibilitar així un canvi de majoria, del empat a cinc a una victòria conservadora per 6 a 4 que faria inútil el vot de qualitat del president, per donar una nova "coça" al govern espanyol, aquest cop al cul de la Mesa de Congrés i de la seva presidenta.

Fonts jurídiques assenyalen que no existeixen, segons s'ha apuntat, precedents d'un canvi del sentit d'una ponència que en la deliberació va obtenir majoria. Així mateix, afegeixen que si bé el ple del 4 d'octubre debatrà la nova ponència de Narváez, serà difícil que també ho faci sobre la pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma, a càrrec, també, del mateix magistrat.

stats