Política 10/01/2017

Una vintena de territorials a Catalunya planten cara a Rivera per mantenir l'ideari socialdemòcrata

Aproven una esmena a la totalitat contra el manifest liberal proposat per la direcció de Ciutadans: presenten un nou text que manté la referència al "socialisme democràtic"

Núria Orriols
3 min
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, en la roda de premsa d'aquest dilluns

BarcelonaCiutadans no tindrà un congrés plàcid. O almenys no tan plàcid com voldria Albert Rivera. Després que el màxim líder de la formació taronja esmenés a la totalitat l'ideari amb què s'havia basat el partit des de 2007, elaborat per Francesc de Carreras, les bases de C's a Catalunya han plantat cara. Els sectors del partit socialdemòcrates no s'han quedat de braços creuats en veure que Rivera es carregava les referències al "socialisme democràtic" en la nova ponència del partit -que s'ha de votar a l'assemblea general- i han presentat diverses esmenes en les agrupacions per tal de frenar la conversió de la formació en un partit eminentment liberal.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'esmena socialdemòcrata a la ponència de valors de l'ala socialdemòcrata, a la qual ha tingut accés l'ARA, actualitza el manifest actual a la nova projecció del partit a Espanya. En el preàmbul, s'especifica que Ciutadans és fruit d'una "reacció ciutadana" que "té el seu origen a Catalunya i que posteriorment es projecta a tot Espanya". Neix amb l'objectiu de fer front a les "polítiques nacionalistes" que pretenen -assegura el manifest- "homogenitzar" culturalment la societat i per cobrir l'espai electoral de "centre esquerra no nacionalista" a Catalunya. Més tard, en l'àmbit espanyol, el manifest fa referència a les veus que clamaven per a la "regeneració política".

Pel que fa a la definició del partit, en realitat l'epicentre de la discrepància amb Rivera, els socialdemòcrates defineixen Ciutadans com una formació que es "nodreix del liberalisme progressista i del socialisme democràtic", tal com es plasmava en el manifest de 2007. Aquesta definició contrasta amb la proposta de la direcció actual que defineix el partit com a "liberal progressista, demòcrata i constitucionalista".

Segons fonts de la formació, la voluntat dels socialdemòcrates és arribar a un acord amb la direcció i "transaccionar" les dues propostes d'ideari, per "consensuar el màxim" les dues ànimes del partit. "La proposta intenta adaptar l'ideari al moment actual sense que hi hagi renovació ideològica", diu un dels coneixedors de l'esmena, afegint que la ponència elaborada per la direcció "empobreix" l'ideari de Ciutadans.

Quines agrupacions han aprovat aquesta esmena?

A l'espera de la llista definitiva -avui acaba el termini per presentar-les- fins ara hi ha una vintena d'agrupacions a Catalunya que han aprovat l'esmena socialdemòcrata. Segons les fonts consultades són les agrupacions de Viladecans, Lleida, Barberà del Vallès, Cambrils, Cardedeu, Barcelona (en tres districtes: Ciutat Vella, Eixample i Sant Andreu), Esplugues de Llobregat, Lleida, Mataró, Premià de Mar, Reus, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llob-Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts-Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès-Valldodreix, Vallirana, Sant Adrià del Besós i Blanes.

En aquestes agrupacions s'ha reproduït la mateixa proposta: es tracta d'una esmena a la totalitat que veu del manifest actual (elaborat el 2007) però que l'actualitza pel salt que ha fet Ciutadans a la política espanyola. Ara bé, segons fonts consultades, altres agrupacions territorials n'han aprovat de parcials en el mateix sentit, és a dir, canviant només la definició del partit i no tot l'ideari.

L'estratègia dels socialdemòcrates ha consistit en presentar la mateixa esmena en totes les agrupacions per maximitzar les possibilitats que arribi a l'assemblea general. I és que aquesta no és una tasca fàcil: per arribar a votar-se per tots els militants les esmenes han de passar el filtre d'un òrgan nomenat per la direcció del partit. Finalment, només se'n podran votar 25 per ponència (n'hi ha tres: la de valors, la d'estratègia política i la d'estatuts) a l'assemblea general del 4 i 5 de febrer.

stats