DRET A DECIDIR
Política 17/01/2014

"Alguns estats reconeixeran Catalunya i d'altres no": la visió d'un 'think tank' americà sobre Europa i una Catalunya independent

L'Atlantic Council, un prestigiós institut d'opinió americà, demana a la Unió Europea que "reaccioni" davant el procés sobiranista català. Assegura que, si continua negant el problema, posarà en risc el projecte europeu

Ara
3 min

BarcelonaEl 'think tank' americà Atlantic Council recomana a la Unió Europea (UE), en un article que signen els professors Paul R. Williams i Roushani Mansoor, que tingui una actitud més "proactiva" envers el procés sobiranista català i la "possible" independència de Catalunya. L'Atlantic Council és un 'think tank' fundat el 1961 que té seu a Washington i que està liderat per Jon Huntsman, que va ser governador de Utah i candidat a les primàries republicanes per liderar el seu partit en la lluita electoral contra Barack Obama. Finalment va acabar cedint pas davant Mitt Romney, que va perdre contra l'actual president dels Estats Units.

Aquestes són les idees expressades pels dos professors en el seu article:

Considerar els casos català i escocès com a "afers interns" d'Espanya i els EUA, tal i com fa la UE, és un error que pot acabar amb la delicada unitat europea.

Mentre que a Escòcia hi haurà un referèndum acordat pels dos governs, a Espanya Rajoy ha promès bloquejar la consulta catalana. Però Catalunya avança cap a una declaració unilateral d'independència.

Serà Europa la que decidirà si Catalunya és un estat independent. La fòbia a l'autodeterminació i la seva falta d'un discurs coherent davant dels nous estats fa que Europa no estigui preparada per a aquesta decisió, fet que afectarà els ciments de la unió.

Espanya i Catalunya estan atrapades en un debat legal sobre el dret a organitzar un referèndum. Aquest debat és irrellevant a Europa. Si els catalans opten per la independència demanaran el reconeixement internacional emparant-se en la voluntat popular, no en allò que digui la Constitució Espanyola.

La llei internacional ni permet ni prohibeix els referèndums d'independència. Segons la llei, un estat ha de tenir un territori i uns ciutadans subjectes a un govern, criteris que Catalunya complirà. També ha de ser sobirà, raó per la qual la qüestió catalana serà decidida a Europa.

Europa ha evitat una política comuna o coherent pel que fa al reconeixement de nous estats. La incapacitat per resoldre la qüestió de Xipre ha creat un estat que és mig membre de la UE i Kosovo viu als llimbs. Quan Catalunya demani el reconeixement Europa no estarà preparada per respondre, i això és perillós.

És improbable que Europa, en el seu conjunt, negui el reconeixement a Catalunya, perquè això crearia un conflicte al cor d'Europa que afectaria als recursos econòmics d'una Espanya fràgil. En molts països el no reconeixement seria considerat anti-democràtic i seria difícil de justificar, tenint en compte que més de dues dotzenes d'estats s'han independitzat els últims vint anys i que Escòcia s'unirà probablement a la llista.

D'altra banda, és improbable que Europa en el seu conjunt reconegui Catalunya i l'admeti com a membre de la UE, perquè això animaria a la realització de nous referèndums a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Romania i, possiblement, Itàlia.

Europa no aconseguirà tenir una postura comuna sobre la qüestió, de forma que alguns estats reconeixeran Catalunya i altres no, un esquema que es repetirà a nivell mundial. Si això passa Europa patirà, creant un conflicte a Espanya i encoratjant més referèndums independentistes. A més, s'haurà creat un estat que tindrà l'euro, amb 7 milions de persones que buscaran mantenir la seva ciutadania europea tot i viure fora de la Unió Europea.

Europa ha de reaccionar i dur a terme una política pro-activa que gestioni la demanda catalana d'autodeterminació i possible independència. Si segueix amb l'actitud actual portarà el caos al gran experiment europeu.

stats