Qui tombarà la sentència del setge al Parlament?

PeriodistaLa sentència del Tribunal Suprem del 17 de març del 2015, que va condemnar vuit acusats per l’anomenat setge al Parlament els dies 14 i 15 de juny del 2011 contra les retallades socials del govern d’Artur Mas, recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional (TC), serà objecte de sentència d’aquest tribunal després que el Suprem dicti la sentència del Procés d’aquí al 10 d’octubre. Aquest pronunciament del TC, que tindrà Cándido Conde-Pumpido com a ponent, s’ha ajornat des de fa diversos mesos perquè s’ha volgut blindar Manuel Marchena -que va redactar la condemna del setge al Parlament- d’un segur revés jurídic, o d’una estirada d’orelles.

Va ser ell el que va animar el Suprem a revocar la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional el juliol del 2014 contra els acusats. El tribunal havia consagrat el dret de manifestació de la protesta contra els parlamentaris. En el recurs d’empara van desaparèixer les acusacions particulars de la Generalitat i el Parlament que havien impulsat la causa a l’Audiència Nacional. La Fiscalia, en canvi, va demanar revocar la sentència.

El tribunal del Suprem, integrat per Marchena, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Perfecto Andrés Ibáñez, va condemnar vuit acusats a una pena de tres anys pel delicte d’atemptat contra les institucions de l’Estat introduint una valoració subjectiva que no recollia l’Audiència Nacional. Aquesta valoració del Suprem feia referència “al fi que perseguien els acusats” i al “fi col·lectiu perseguit pels manifestants”. La sentència pretenia respectar els fets provats en la sentència de l’Audiència (en cassació no es poden modificar) però, alhora, feia una valoració subjectiva del que es proposaven els manifestants, valoració que era estranya a la sentència original.

El precedent del cas Atutxa

El 13 de juny del 2017, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya per haver condemnat l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa per un delicte de desobediència sense un judici just. Precisament, el tribunal establia que Atutxa havia sigut absolt pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) i que, sense haver sigut escoltat en la doble instància, el Suprem, havia sigut condemnat. A més, el TEDH delimitava un problema més: el Suprem havia de respectar no només els fets objectius ja provats pel TSJPB, sinó també els subjectius. El ponent d’aquesta sentència també havia sigut Marchena i també projectava, a partir dels fets provats, una valoració subjectiva absent en la sentència original. Ho havia fet el 2008 amb Atutxa i ho va tornar a fer el 2015 amb la sentència del setge al Parlament.

El ple del TC, per la seva banda, es va acollir el desembre del 2017 a la doctrina del TEDH -exposada en el cas Atutxa- al resoldre el setembre del 2015 un recurs d’empara contra el Suprem per haver revocat una sentència absolutòria de l’Audiència Provincial de Biscaia del 2014 a cinc persones sobre consum d’haixix. El magistrat Conde-Pumpido es va abstenir perquè havia presentat un vot particular quan era al Suprem. Santiago Martínez-Vares, ponent, va tombar la sentència del Suprem del 2015 redactada per Antonio del Moral, basant-se, entre d’altres, en la sentència del TEDH sobre el cas Atutxa.

“S’hi constata que el Suprem, tot i que va reproduir els fets que havien sigut considerats provats en la sentència absolutòria dictada pel TSJB, efectua una nova valoració dels diferents elements de prova que ja havien sigut examinats per l’òrgan d’instància, i va concloure que els acusats s’havien negat «de manera conscient i deliberada» a acatar la resolució del mateix Suprem. La sentència del TEDH va considerar que el Suprem va procedir a una nova valoració de les proves sense haver tingut un contacte directe amb les parts i, sobretot, sense haver permès que aquestes últimes exposessin els seus arguments en resposta a les conclusions exposades [...]. I tenint en compte totes les circumstàncies del procés, va concloure que els demandants han sigut privats del seu dret a defensar-se en el marc d’un debat contradictori. En conseqüència, hi ha hagut violació del dret a un procés equitatiu garantit per l’article 6.1 del conveni europeu”.

Tot això condueix al setge al Parlament. La Fiscalia del TC ha donat suport –amb el vistiplau del llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza– a l’empara precisament basant-se en la jurisprudència del TEDH, i també demana que es valorin els límits del dret de manifestació. Ningú, doncs, està en contra de l’empara, i tres acusats han anat directament al TEDH, que haurà de pronunciar-se. La sentència sobre el setge al Parlament, per tant, ja està condemnada per raons tècniques.

Però sense representació a favor de la sentència del TS dins del procediment d’empara, s’ha buscat fora. Dins del TC, i en altres àmbits que certes fonts judicials situen pròximes al Suprem, s’ha desencadenat una guerra bruta d’intoxicació a través de diferents mitjans contra Conde-Pumpido, vinculant la sentència del setge al Parlament amb la del Procés. Conde-Pumpido, segons les fonts consultades, a més de proposar l’anul·lació de la sentència del Suprem per la doctrina del TEDH semblava situar-se en una línia intermèdia entre l’Audiència i el TS sobre el dret de manifestació.