Política 15/07/2020

ERC manté l'aposta pel diàleg amb l'Estat tot i considerar l'espionatge com un nou Watergate

Torrent insisteix que cal reactivar la taula entre la Generalitat i el govern espanyol

Quim Bertomeu
3 min
Ernest Maragall, Sergi Sabrià i Roger Torrent avui al Parlament

BarcelonaERC es referma en l'aposta per reactivar la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat que va quedar paralitzada el 26 de febrer. No seria una gran novetat si no fos perquè l'escenari polític en els últims dos dies ha canviat i molt. El fet destacat, doncs, és que els republicans mantenen la voluntat de dialogar malgrat considerar que és el mateix Estat qui està al darrere del cas d'espionatge que ha afectat el president del Parlament, Roger Torrent, i el seu líder a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Margall –també a altres polítics com Anna Gabriel–. Maragall ha dit aquest dimecres que el cas és fins i tot "molt més greu" que el Watergate, l'espionatge polític del Partit Republicà dels Estats Units al Partit Demòcrata de principis dels setanta, que va acabar amb la presidència de Richard Nixon. "És un Catalangate", l'ha batejat.

L'encarregat de formalitzar de nou l'aposta d'ERC pel diàleg no s'ha escollit a l'atzar. Ha sigut el mateix Torrent en una reunió del grup d'ERC al Parlament. "El que ens demanaria el cos és dir que no podem parlar amb un govern espanyol sota el qual s'ha produït aquest fet, però això seria un error", ha sentenciat. Segons ell, no només no s'ha de frenar aquest intent de diàleg, sinó que s'ha de "redoblar l'aposta per una resolució democràtica del conflicte". És l'únic camí, va afegir, per "guanyar i superar el règim del 78".

Escollir Torrent per llançar aquest missatge no és una estratègia nova dels republicans. Consideren que qui millor que una víctima directa de l'espionatge per ratificar l'aposta pel diàleg. El mateix van fer amb el diputat Josep Maria Jové. És un dels investigats per la justícia per l'organització de l'1-O, però, tot i això, va ser un dels encarregats a finals del 2019 de dialogar amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez. L'objectiu d'ERC és escenificar que, si les víctimes de la "guerra bruta" estan disposades a dialogar, hi ha d'estar disposat el conjunt de l'independentisme.

Hi ha un últim element menys confessable de per què ERC no vol ni pot renunciar a la taula. Fer-ho seria tant com engegar a rodar l'estratègia pactista que ha impulsat la direcció des de l'últim congrés del partit i, en conseqüència, donar-li la raó a aquells sectors de l'independentisme que l'hi han qüestionat.

El Catalangate

La comparació amb el Watergate no només ha sigut cosa de Maragall. Torrent també ha insistit en aquesta idea. Ha recordat que aquell cas d'espionatge va acabar fent "dimitir un president". "L'únic president de la història dels Estats Units que ha dimitit", ha recordat, i s'ha preguntat quines mesures prendrà l'Estat. Fins ara no hi ha cap senyal que pensi fer res, malgrat que l'espionatge es va detectar la primavera de l'any passat, quan Sánchez ja era president.

Torrent ha enviat una carta a la ministra de Defensa, Margarita Robles, perquè del seu ministeri depèn el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i ERC està convençuda que és qui hi ha darrere de tot plegat. El president ha demanat a la ministra una investigació. Com a mínim, que es posi a disposició de Citizen Lab, el grup d'investigació canadenc que ha demostrat que el mòbil de Torrent va ser espiat. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha donat la mostra definitiva que el govern espanyol no està interessat en indagar sobre l'assumpte. Ha defensat que sempre s'ha actuat amb "rigor" i seguint "el compliment de la llei".

I ara què?

Un cop ERC ja ha carregat contra l'Estat i ha assegurat que manté l'aposta pel diàleg, la tercera fase que queda per resoldre és com mourà peça amb la justícia, tenint en compte que aquesta idea, del govern espanyol, no sortirà pas. Aquest dimecres el president del grup al Parlament, Sergi Sabrià, ha insistit que aniran "fins al final per esbrinar tots els detalls" de l'espionatge, però encara no ha precisat com. Fonts del partit expliquen a l'ARA que, malgrat que no hi confien gaire, apostaran per judicialitzar el cas amb l'objectiu últim de, un cop esgotades totes les vies judicials de l'Estat, elevar la qüestió a instàncies internacionals. El mateix Torrent no ha descartat presentar una querella, però no ha concretat si farà el pas.

El cas segueix envoltat d'interrogants. La clau, demostrar que l'Estat va adquirir el programa Pegasus –de l'empresa israeliana NSO– amb el qual es va espiar els polítics catalans. El diari Público ha publicat avui documents en què l'ex director adjunt operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino, el 2014 movia fils per comprar el programa amb fons reservats. Una altra incògnita és si la llista d'espiats es farà més gran. Sigui com sigui, l'única certesa per ara és que, malgrat tot, ERC vol reactivar la taula de diàleg. Malgrat l'espionatge, i malgrat que el PSOE i JxCat segueixen sense donar senyals de voler-ho fer.

stats