Per què ha fracassat (per ara) el control de les inversions de l'Estat?

BarcelonaLa baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya és una qüestió endèmica que s'arrossega des de fa anys. La Generalitat pressiona des de fa temps per crear mecanismes per controlar que les inversions estatals arribin a materialitzar-se, però fins ara, no ha servit de res. L'últim òrgan que el Govern s'ha compromès a crear, arran d'un pacte amb ERC, és un "observatori" que faci "seguiment de les principals inversions" que l'Estat fa a Catalunya. Ara bé, es tracta més aviat d'una eina de pressió que de control, perquè l'Estat no hi està representat; la idea era incloure-hi part del teixit econòmic català i també els partits polítics amb més representació al Parlament. Més enllà de qui en formi part i de la funció que hagi de desenvolupar, el fet que s'acordi un altre òrgan per intentar fiscalitzar les inversions estatals denota que aquesta continua sent una qüestió irresolta.

Des de l'octubre del 2022, el govern espanyol no publica l'execució pressupostària desglossada per comunitats autònomes, sinó que la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) remet les dades cada sis mesos al Congrés dels Diputats i als grups parlamentaris que en formen part. És a partir d'aquí que acaben transcendint. Les últimes dades que s'han fet públiques són del primer semestre del 2024: Catalunya continuava a la cua de l'execució pressupostària de l'Estat amb un 20%. Una dada que contrasta amb les inversions que es van materialitzar a Madrid, gairebé del 60%.

El grau d'incompliment ve de lluny. En la reforma de l'Estatut del 2006, es va incorporar la ja coneguda disposició addicional tercera, que establia que el grau d'inversió a Catalunya s'havia d'equiparar al pes del PIB català en el conjunt de l'Estat durant els següents set anys. Ara bé, la sentència del Tribunal Constitucional va eliminar l'obligatorietat de seguir aquest article. L'any 2022 la Generalitat va arribar a un acord amb l'Estat per rebre en dos terminis 359 milions d'euros pendents que corresponien al 2008: 200 milions el 2023 i 159 el 2024. L'Estat ja va abonar aquests diners a la Generalitat, segons confirmen fonts del Govern.

En la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que es va reunir al mes de febrer, es va pactar un grup de treball per accelerar, precisament, aquestes compensacions, segons va explicar en aquell moment el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Doncs bé, les mateixes fonts asseguren a l'ARA que ja s'haurien pagat aquestes xifres.

La mateixa disposició de l'Estatut també concretava que s'havia de constituir una "comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local" que servís per fiscalitzar aquestes inversions. La Generalitat i el govern espanyol van acordar crear la Comissió Bilateral d'Infraestructures, però tampoc ha servit per millorar el percentatge d'execució. "Hi ha una falta de voluntat absoluta", subratlla el catedràtic d'història i institucions econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra Albert Carreras, que apunta a "resistències" del personal tècnic superior de l'administració estatal.

Davant del fracàs en les xifres d'execució pressupostària, Esquerra va pactar amb el govern espanyol un altre sistema per intentar que les inversions pressupostades es materialitzessin: que l'Estat transferís els recursos i fos la Generalitat qui executés la inversió; era l'anomenat sistema d'encomanes de gestió. El model es va acordar per millorar infraestructures terrestres i ferroviàries. Per al 2023, s'havien de transferir 900 milions per executar millores en carreteres com la N-II, l'AP-2 i l'AP-7. El catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas posa el focus en el control, justament, d'aquestes encomanes com un element clau per fiscalitzar les inversions.

El consorci pactat per investir Illa

L'últim intent per controlar aquesta execució pressupostària va ser durant la negociació per investir Salvador Illa. Republicans i socialistes van acordar fa un any crear un "consorci paritari Estat-Generalitat" que, segons l'acord, tenia com a objectiu la "gestió i l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya", i en què també es fixava la manera com es finançava aquest consorci: "Una xifra equivalent a l'aplicació de la ràtio sobre el PIB que es pressuposta". Gairebé un any després, no s'ha materialitzat res. En la reunió de la Comissió Bilateral del mes de febrer, es va acordar crear un grup de treball que ha de servir per dissenyar aquest consorci, perquè de cara a finals d'any ja estigui en funcionament.