Política 10/03/2020

Les treballadores d’Exteriors reclamen canvis en el protocol contra l'assetjament sexual

El Govern afirma que el problema va ser la gestió de Bosch i obre una inspecció administrativa

Núria Orriols / Marc Toro
5 min
Pla general del conseller Bosch i la secretària d'Acció Exterior, Mireia Borrell, durant una reunió amb representants del Partit Social Demòcrata portuguès al parlament lusità, en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl protocol contra l'assetjament sexual de la Generalitat no es va aplicar en els casos del departament d'Exteriors revelats per l'ARA. El ja exconseller Alfred Bosch no va recórrer-hi tot i estar-hi obligat en cas d'indicis d'assetjament i les víctimes van preferir vehicular les seves queixes per canals informals davant la falta de confiança en el conseller i en el seu cap de gabinet, Carles Garcias, el presumpte assetjador. Arran d'això, aquest dimarts, les treballadores i els treballadors del departament han fet circular un comunicat intern en què demanaven que hi hagi canvis en el protocol del Govern per garantir l'anonimat de les persones que denunciïn. Una via que consideren útil per evitar que es torni a repetir un cas similar.

"Demanem a l'autoritat competent de l'administració que dugui a terme les actuacions pertinents pel que fa a aquest cas i que modifiquin el protocol d'assetjament a disposició de les treballadores i treballadors per preservar el seu anonimat i facilitar el procés de denúncia", afirmen en el comunicat. Ara bé, des del Govern i fonts consultades dels sindicats matisen que aquesta sigui la solució. La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat després de la reunió del Consell Executiu –la primera sense el conseller Bosch– que "el protocol no ha fracassat", sinó que el problema és que no es va activar quan tocava per part del màxim responsable del departament. Ha denunciat que Bosch no va activar els mecanismes necessaris –de fet, va iniciar una ronda de contactes informals al departament i part de la informació va arribar al mateix Garcias–. "Es va fer en l'àmbit que no s'havia de fer", va dir, en al·lusió a la investigació interna que sí que es va obrir a Esquerra. Fonts del Govern afegeixen que no es descarta la via penal si es demostra que hi va haver algun delicte en la gestió del cas al departament.

La portaveu, Meritxell Budó, després de la reunió del consell e xecutiu

Inspecció general

Un cop cessat l'excap de gabinet i després que hagi dimitit el conseller en qüestió, la via administrativa té limitacions i no es pot activar el protocol contra l'assetjament sexual. Tot i que aquest dimarts la portaveu Budó assegurava que s'havia activat aquest mecanisme, fonts de direcció pública de la Generalitat matisen que es tracta d'una altra via administrativa, ja que un cop s'han produït els cessaments ja no es pot aplicar. El que ha activat el Govern arran de la revelació d'aquest diari dels casos d'assetjament és una Inspecció General de Serveis de Personal, la competència de la qual la té la direcció general de Funció Pública del departament del conseller Jordi Puigneró. Fonts coneixedores expliquen que s'han engegat dos procediments: un per intentar aclarir per què el conseller no va activar el protocol de la Generalitat per protegir les víctimes i un altre per posar en marxa els mecanismes d'atenció psicosocial i clima laboral per donar suport a les persones afectades.

Per la seva banda, els sindicats de la Funció Pública també estan sobre el cas. Fonts de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) –el majoritari a la Generalitat– expliquen que, a més d'intentar esbrinar per què no es va activar el protocol i reclamar explicacions al departament, també s’ha d'esbrinar per quina raó tampoc ha funcionat el Comitè de Seguretat i Salut. Aquest òrgan, que existeix en tots els departaments, ha d'actuar d'ofici si hi ha una situació d'abús en l'entorn laboral. "El problema no és el protocol, el problema és qui l'aplica i, en aquest cas, el més greu és qui ha decidit no aplicar-lo", afirmen les mateixes fonts, alineant-se, en aquest sentit, amb Budó.

Una opinió, en canvi, que no comparteixen des de CCOO, que ja estava en desacord en el contingut del protocol quan es va signar l'acord el 2015. Aquesta qüestió també s'abordarà en la comissió de seguiment d'aquest mecanisme contra l'assetjament sexual –format per l'administració i sindicats–, de la qual es preveu una reunió ordinària el pròxim 24 de març.

Però el que sí ha admès aquest dimarts la portaveu Budó és que caldria estendre un major coneixement de l'existència del protocol per animar les víctimes a "denunciar i explicar el seu cas sense por" dins l'administració. "Hem de fer que les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denúncies i que activin el protocol elles mateixes. Potser això sí que ha fallat", ha admès.

L’oposició vol una investigació

Però la dimissió de Bosch no és suficient per a l'oposició. Els partits al Parlament han reclamat que s'arribi fins al final per conèixer els detalls de l'assetjament sexual. Els més clars han sigut els comuns, que han reclamat a l'executiu una "investigació interna". Així ho ha defensat la portaveu del grup, Susana Segovia, que també ha apostat per "mesures de reconeixement i reparació" de les víctimes de Garcias. "Hi ha unes dones que ho han passat molt malament. Això no s'acaba amb la dimissió de Bosch", s'hi va sumar la diputada del PSC Alícia Romero. La socialista ha sigut especialment crítica amb la gestió que ERC ha fet del cas, retraient-li que presumeixi d'"autoexigència" quan Bosch va intentar "tapar" el cas. En una línia semblant, Cs ha denunciat que la dimissió "arriba tard". El diputat taronja David Mejía ha exigit que "s'arribi fins al fons de la qüestió i que no quedi impune cap responsable" dels casos d'assetjament.

Per la seva banda, la CUP, després que la setmana passada dimitís l'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo, també expulsat de l'organització per assetjament, ha cridat a fer "autocrítica" i a treballar perquè els protocols contra el masclisme siguin "efectius". "La dimissió de Bosch no ha de servir per tancar el tema, sinó d'aprenentatge", ha dit. La investigació interna de la Generalitat, però, tot just acaba de començar.

stats