El trencament de la política de blocs en sis moments

MadridTot i que el pacte de pressupostos entre ERC i el PSC es pot interpretar com el trencament definitiu de la política de blocs, el cert és que aquesta dinàmica no s'ha arribat a aplicar mai amb totes les conseqüències i en tots els àmbits a Catalunya. Hi ha, això sí, dues fites importants en què la dinàmica de blocs s'imposa: el primer és durant la legislatura de Carles Puigdemont, quan s'aproven els pressupostos i les lleis de desconnexió amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, i el segon, quan Manuel Valls dona els seus vots a Ada Colau el 2019 per barrar el pas a Ernest Maragall (ERC) a l'alcaldia de Barcelona. La investidura de Pere Aragonès (2021) amb els vots de Junts i la CUP és l'últim exponent d'una política que ja presentava esquerdes des de molt abans d'arribar al pacte pressupostari.

1. Moció de censura a Rajoy

ERC i el PDECat ajuden Sánchez a arribar a la Moncloa

El primer dilema que va haver d'afrontar l'independentisme es va produir el maig del 2018, vuit mesos després de l'1-O, quan es va presentar l'oportunitat de desallotjar l'artífex de la repressió, Mariano Rajoy, de la Moncloa. Però, esclar, per fer-ho calia encimbellar el candidat socialista, Pedro Sánchez, que havia donat suport al 155. ERC, que ja havia iniciat el gir pragmàtic, ho va veure clar des d'un primer moment, però al PDECat (Junts encara no estava constituït com a partit) va esclatar el conflicte. L'expresident Carles Puigdemont hi estava en contra, però la secretària general, Marta Pascal, va imposar el vot afirmatiu. Una part de l'independentisme ja havia decidit que volia influir i participar de la governabilitat de l'Estat.

2. Pacte PSC-Junts a la Diputació

David Bonvehí guanya la partida a Puigdemont i Torra

Després de les eleccions municipals del 2019, i amb els líders del Procés a la presó i a l'exili, es va produir un pacte a la Diputació de Barcelona entre Junts i el PSC que atorgava la presidència de l'ens a la socialista Núria Marín i desbancava ERC, que aspirava a ocupar el càrrec. Aquell pacte va obrir una profunda esquerda entre republicans i juntaires i va demostrar que la política de blocs era més retòrica que real. El debat a Junts va ser molt encès, però ni Carles Puigdemont ni Quim Torra, que eren contraris, van aconseguir imposar-se a David Bonvehí, que havia tancat l'acord amb els socialistes. Resulta especialment significatiu, però, que després de l'escissió entre Junts i el PDECat els primers no hagin trencat el pacte amb els socialistes.

3. Pactes municipals de tots els colors

ERC arrabassa l'alcaldia de Sant Cugat, històric feu convergent, a Junts

Malgrat les proclames a favor de la unitat independentista, tant ERC com Junts van decidir pactar en molts municipis amb els socialistes abans que amb els seus socis de govern després de les municipals del 2019. El cas més sonat va ser el de Sant Cugat, històric feu convergent, on l'esquerra va fer pinya per desallotjar Junts de l'alcaldia. Un pacte entre ERC, PSC, comuns i CUP va portar Mireia Ingla a l'alcaldia. Un cas semblant va passar a Figueres, mentre que Junts va preferir pactar amb els socialistes en ajuntaments com el de Tortosa, Vilafranca o Lloret de Mar.

4. ERC pacta la investidura de Sánchez

Els republicans són un soci estratègic del PSOE a Madrid

Després de les eleccions del 10 de novembre de 2019 ERC va negociar amb el PSOE el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez. La proposta estrella va ser la creació d'una taula de diàleg, l'acceptació per part del PSOE que existeix un "conflicte polític" i que qualsevol acord haurà de ser validat per la ciutadania en una votació. Des de llavors els republicans són socis estratègics del PSOE a Madrid i han votat els seus darrers tres pressupostos. A canvi el PSOE va aprovar els indults als presos polítics i va introduir canvis en el Codi Penal, per exemple eliminant el delicte de sedició.

5. Torra pacta els pressupostos amb els comuns

La CUP es despenja dels comptes i fa inoperativa la majoria independentista

Els del 2023 no són els primers pressupostos d'un govern independentista que tiren endavant amb el suport d'un partit no independentista. Ja va passar el 2019, amb Quim Torra de president, quan la CUP va decidir despenjar-se de qualsevol acord i al govern encapçalat per Junts no li va quedar més remei que negociar amb els comuns. Aquella negociació la va conduir Pere Aragonès en qualitat de vicepresident econòmic. En canvi, els comptes del 2022 els va negociar Jaume Giró, de Junts, també amb els comuns, tot i que la foto final va ser amb Aragonès.

6. El PSC entra en el pacte per la llengua

ERC i Junts acorden amb el PSC el desbloqueig de diversos nomenaments

El mes de maig passat el PSC, ERC, Junts i els comuns van arribar a un acord en defensa del català a l'escola que suposava el retorn dels socialistes al consens lingüístic. Abans, el mes de febrer, ERC, Junts i el PSC havien arribat a un acord per desbloquejar el nomenament de 13 càrrecs, des de la Sindicatura de Comptes fins al CAC, en un gest que també suposava el retorn del PSC a la centralitat política, ja que els seus vots eren imprescindibles per aconseguir la majoria necessària.