BarcelonaJaume Asens (Barcelona, 1972) és el president d’Unides Podem al Congrés i una de les veus dels comuns que més ha defensat els indults i la reforma del delicte de sedició.
Vostè és nascut el 1972; per tant, haurà de triar entre reduir-se una mica la pensió o treballar més.
— El ministre ja ha rectificat les seves paraules. Van ser molt desafortunades perquè va parlar d’un aspecte que no estava a l’acord.
El Tribunal de Comptes va fer públic un comunicat defensant la seva professionalitat.
— És un signe de debilitat, que senti la necessitat de fer un comunicat així. Està en fals i n’és conscient, i sap que anem contra ells. Estem treballant en les vies per reformar un organisme administratiu tan anòmal i tan opac. És un tribunal de polítics i no de jutges.
Qui triaria els components del tribunal amb la seva reforma?
— No necessàriament vol dir alterar qui tria, que és ara mateix el Congrés. El problema és que fins ara només està representat el bipartidisme i d’una forma esbiaixada perquè hi ha una majoria del PP. Una de les possibles reformes hauria d’anar en la mateixa direcció de la reforma del Consell General del Poder Judicial i reflectir la pluralitat del Congrés.
N’han parlat amb el PSOE?
— No n’hem parlat, tot just hem començat a treballar.
Semblaria que al PSOE la música de fer alguna reforma li pot semblar bé, no?
— Sí, perquè el mateix Pedro Sánchez va assenyalar Mariscal de Gante i això no sol fer-ho. Hauria de ser fàcil que ens poséssim d’acord per poder homologar el Tribunal de Comptes als dels altres països europeus.
Què ha canviat a Madrid amb els indults?
— El que no ha canviat és que tenim una dreta amb una genètica predemocràtica que és absolutament deslleial amb el govern. Hi ha coses que han canviat, i és que el PSOE hagi decidit fer un pas com aquest.
El PSOE ho ha fet per interès o per sentit d’estat?
— Més aviat per sentit d’estat, tot i que no dic que no sigui per aritmètica. Hi ha una majoria d’investidura que dibuixa un bloc de direcció d’estat que és amb el que podem avançar en aquesta etapa de diàleg.
Els indults són una idea de Miquel Iceta o dels comuns?
— Abans que Miquel Iceta, nosaltres n’havíem parlat. Ho portàvem al programa electoral. Iceta sí que va ser una persona que en un determinat moment va trencar l’opinió majoritària del seu partit. Fiar l’acció política al fetitxisme del tot o res pot portar frustració.
Vol dir que no hi haurà amnistia.
— No crec que perquè s’hagin concedit els indults sigui més difícil ara l’amnistia.
I fora de l’amnistia hi ha alguna solució per als exiliats i les 3.000 persones que tenen causes obertes?
— Una de les solucions és retirar les acusacions que s’exerceixen des de la Generalitat. No té sentit que estiguis demanant l’amnistia per a aquells als quals estàs demanant pena de presó als tribunals.
I per als exiliats?
— La solució més ràpida i més viable és la supressió o la reforma del delicte de sedició.
Sánchez diu que Europa els ha donat una lliçó.
— Sí. Han trigat bastant en veure aquesta realitat quan nosaltres els l'assenyalàvem. Però la situació està en un stand by. Segurament per tot el soroll que ha generat la concessió dels indults.
La reforma del delicte de sedició i la rebaixa de penes permetria que poguessin tornar els exiliats?
— No plantegem una rebaixa només. Plantegem que l’exercici d’un dret fonamental com l’1-O sigui delicte. Per tant, o bé se suprimeix el delicte, que és el que ens agradaria, o bé, si es vol mantenir, ha de quedar clar que només es persegueix quan hi ha violència, ús d’armes.
Puigdemont hauria de ser detingut si vingués a Espanya?
— Puigdemont es pot moure lliurement arreu del món però si entra a l’estat espanyol té una ordre de detenció que es farà efectiva. És una situació que s’ha de corregir, no hauria de ser detingut però el problema és que si ve el detindran. Els tribunals espanyols no li reconeixen la immunitat. Fins que no hi hagi una ordre explícita d’Europa, això és molt difícil que canviï.
Sánchez va dir que mai no hi hauria referèndum.
— Els mai els carrega el diable i Pedro Sánchez ho hauria de saber perquè ja n’ha dit uns quants que no s’han complert.
Com acabarà tot això, quin acord s’haurà de votar?
— Sempre hem defensat una reforma de la Constitució. Moltes de les coses passen inevitablement per abordar la renovació del Tribunal Constitucional i desbloquejar el CGPJ. A partir d’aquí, hi ha camp de joc. Una llei orgànica viable seria la que reconegués el caràcter plurinacional de l’Estat i la singularitat de Catalunya.
De què hauria d’anar la taula de diàleg?
— Primer s’ha de posar d’acord amb les qüestions metodològiques i formals. Hem avançat en coses com que ara hi ha un reconeixement de legitimitats mútues. Hi ha calendari i acord en dibuixar un camp de joc on no hi hagi línies vermelles. Ara mateix sembla difícil que es pugui arribar a un acord immediat, sobretot pel que fa a la sobirania.
Defensen el referèndum d’autodeterminació?
— Sí, i que Catalunya és un projecte sobirà que ha de poder decidir.
Hi hauria algun problema perquè Junqueras s’assegués a la taula?
— No seria la solució ideal perquè degrada la institucionalitat de la taula. Tampoc hauria de ser una línia vermella.
Els comuns formaran part de l’acord per l’amnistia i l’autodeterminació que planteja Aragonès?
— No ho hem debatut. Sí que apostem perquè es reuneixi la taula de partits perquè el Govern vagi a la taula de diàleg amb una legitimitat més gran.
És un secret a veus que hi haurà remodelació de govern.
— Jo no seré ministre.
Ho serà primer Ada Colau?
— No. És una alcaldessa feliç de ser alcaldessa.
Què fa Pablo Iglesias?
— Llegeix molt, està molt amb els seus fills i és molt més feliç que abans.
El troben a faltar políticament?
— Ha sigut el millor dirigent polític espanyol dels últims anys. Amb visió estratègica, capacitat de llegir el moment polític, d’entendre la plurinacionalitat de l’Estat. Quan he parlat amb ell m’hi he entès més que amb altres companys meus de partit que són catalans.
Yolanda Díaz serà una bona lideresa?
— Té molt bones qualitats per ser-ho, una de les quals l’empatia. Té un avantatge respecte a Iglesias, i és que és dona i ve de les perifèries, és gallega i ve del galleguisme. Això li facilita entendre la plurinacionalitat de l’Estat.
