El tribunal de l’1-O ja es blinda: “No es criminalitza una ideologia”
Denega la llibertat dels presos abans del judici i els diferencia del dissident kurd emparat pel TEDH
Madrid / BarcelonaEl Tribunal Suprem es defensa de l’acusació dels presos independentistes i subratlla que el judici contra el referèndum no és una causa política. Amb les cartes de la fiscalia i els encausats sobre la taula, ahir va ser el tribunal que haurà de sentenciar els fets qui va emetre un primer veredicte, a una setmana encara del començament d’un judici en què la qüestió de si es tracta d’un procés polític estarà a l’ordre del dia. El Suprem ja nega la major dels processats. “No es criminalitza una ideologia”, van deixar clar els set magistrats, encapçalats per Manuel Marchena. Ho van fer en la interlocutòria amb què tornaven a denegar la llibertat dels nou presos i es negaven a equiparar-los amb el dissident kurd de qui Estrasburg va demanar l’alliberament per no vulnerar els seus drets polítics, una de les vies d’escapatòria a què s’havien aferrat les defenses per lliurar-se de la presó preventiva i afrontar amb millors condicions el judici.
Amb la sospita que hi ha poc a perdre, la majoria dels implicats han decidit afrontar el procés judicial com un altaveu a través del qual denunciar la fabricació per part de l’estat espanyol d’un procediment de caràcter polític per reprimir l’independentisme. Sota aquesta premissa, en les declaracions plantegen posar l’accent també en el relat polític, en la línia del que ja han exposat en els seus escrits de defensa. I, malgrat que la fiscalia i el jutge instructor Pablo Llarena mantinguin que s’investiguen fets concrets, es fa complicat defugir l’enquadrament polític. Ho van demostrar ahir també els jutges del tribunal al diferenciar la situació dels independentistes de la de l’opositor al règim turc Selahattin Demirtas, de qui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va defensar l’alliberament després de dos anys en presó preventiva. “La majoria dels processats eren líders polítics integrats al govern d’una comunitat autònoma en què assumien la representació de l’Estat. No expressaven, per tant, la silenciada veu discrepant davant una política hegemònica que s’imposa sense contrapesos”, destaca el tribunal que jutjarà els líders sobiranistes per haver-se rebel·lat suposadament contra l’ordre constitucional establert.
El TEDH va condemnar Turquia per haver mantingut entre reixes sense motius “suficients” un líder opositor, en un període amb “dues campanyes crucials, el referèndum i les eleccions presidencials, amb el propòsit de reduir el pluralisme i limitar la llibertat d’un debat polític”. En el cas català, malgrat el “respecte a l’estratègia de defensa”, el Suprem puntualitza que “no hi ha una persecució per les idees”. I la prova és, a ulls del tribunal, que “la ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents sosté ara mateix el govern autonòmic i està present a les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part”. Referint-se implícitament al Parlament, la sala recorda que el “dia a dia de l’activitat política ensenya la llibertat amb què aquestes idees es defensen en les institucions i fòrums nacionals i internacionals de debat polític”, i ignora així la judicialització que el Tribunal Constitucional (TC) ha practicat contra la cambra. En la interlocutòria, el Suprem recorda que una privació de llibertat abans del judici no contravé el Conveni Europeu de Drets Humans, sempre que la mesura sigui “proporcionada”. I la sala considera que en relació als presos independentistes ho és, sobretot perquè s’ha “intensificat” el risc de fuga per “l’existència fora del territori espanyol d’estructures de poder organitzades, posades al servei d’aquells processats que han pres la decisió de sostreure’s de la crida de la sala”, en referència al Consell de la República.
Sense càstig per a Buch i Lloveras
El Tribunal Suprem, que ahir va decidir que no traslladarà els presos a Madrid fins a l’1 de febrer -estava previst que ho fessin avui-, donarà a conèixer els pròxims dies quins testimonis accepta per al judici i dictaminarà la data exacta de l’inici del procés, que Marchena ja va avançar que seria “al voltant del 5 de febrer”.
Qui no haurà d’afrontar cap procediment judicial són l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras. Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va arxivar la investigació per desobediència contra ells pel seu paper durant l’1-O com a màxims representants de l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència. La fiscalia es va querellar contra tots dos per haver promogut el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 entre els alcaldes i haver-los instat a cedir locals de votació al Govern. El magistrat del cas, però, assegura que cap de les accions de Buch i Lloveras “presenta les notes característiques d’un delicte de desobediència greu”.
A principis de novembre, Buch i Lloveras van defensar davant el jutge que es van limitar a facilitar als associats de les entitats municipalistes una “proposta de decret”, un model per “escenificar” el seu suport al referèndum, que els alcaldes podien adoptar o no lliurement, de la mateixa manera que passava amb la decisió de cedir locals. Ara el tribunal ha acceptat els seus arguments i ha arxivat el cas.
