Joan Carles I es querella contra tothom i passa a ser el principal enemic de la monarquia

MadridJoan Carles I havia passat a ser gairebé un problema del passat per a la Moncloa i la Zarzuela, però la seva reaparició en forma de querellant per partida triple el situa altra vegada com a protagonista. A més, ambienta l’any en què es commemora el 50è aniversari de la mort de Franco i l’inici del seu mandat com a cap de l’Estat.

La primera sorpresa va ser la demanda contra Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria, per haver-lo “calumniat greument” en declaracions als mitjans entre el 2022 i el 2025. El jutjat ha fixat per al 16 de maig un acte de conciliació entre les dues parts, i si no hi ha acord s’obrirà el procediment judicial. El rei emèrit reclama 50.000 euros al president del Partit Regionalista de Cantàbria per haver vulnerat presumptament el seu dret a l’honor. Per què ara ha pres aquesta decisió Joan Carles?

Encara ha descol·locat més que iniciï accions contra Corinna Larsen, la seva examant, i contra l’advocat suís Dante Canonica, que havia dirigit la fundació panamenya Lucum, a través de la qual Joan Carles va ocultar els 64,8 milions d’euros que el 2008 va rebre com a regal de l'Aràbia Saudita. Semblaria contraindicat encetar un meló tan delicat per al mateix emèrit: s’ha demostrat que aquests diners es van amagar a la Hisenda espanyola i no se n'ha arribat a confirmar l'origen. Ni la Fiscalia suïssa ni l’espanyola han pogut determinar que provinguessin de comissions il·legals vinculades a la construcció de l’AVE a la Meca.

La Fiscalia helvètica ja va investigar –i va exonerar– Corinna, Canonica i Arturo Fasana –antic gestor del patrimoni de l’emèrit a l’estranger– per aquests diners, que el 2012 Joan Carles va donar a la que era la seva amant en aquell moment. Aquí hi ha el conflicte: Larsen sempre ha defensat que va ser una donació irrevocable i l’exmonarca mai ha aconseguit que els hi retornés. Amb l’ajuda de l’exdirector del CNI, Joan Carles va iniciar una maniobra d’extorsió que va acabar cristal·litzant en una demanda per assetjament que l’octubre del 2023 la justícia britànica va arxivar.

Mitjans a Madrid en contacte amb l’entorn de l’emèrit expliquen que rere les motivacions hi hauria dotar d’un coixí econòmic les seves filles, Cristina i Elena. Fa uns mesos El Confidencial va explicar que tots tres havien constituït una fundació en la qual es podia gestionar patrimoni. Més enllà d’això, el que relliga tots aquests moviments de Joan Carles, encara que impliquin remoure actituds reprovables i fins i tot delictives si no hagués sigut per la seva immunitat, és precisament la impunitat de què gaudeix. Apartat com està de la vida familiar i pública, a quilòmetres de distància del seu país, considera que no té res a perdre i força diners a guanyar. Hi ha veus al Congrés que hi veuen un acte intimidatori, un “caprici borbònic” de voler morir blindant la seva reputació. Aquest 2025 el govern espanyol i Felip VI celebraran els cinquanta anys de monarquia parlamentària sense el seu principal enemic.

Com complirà el govern espanyol amb la despesa militar que reclama l’OTAN? Encara no se sap, però el que és segur és que María Jesús Montero hi està treballant. Quan dijous va sortir del ple i xerrava al pati del Congrés amb periodistes, s’entreveia de la seva carpeta un document que duia per títol: “Informe sobre el finançament el 2025 per assolir el 2% en seguretat i defensa segons la mètrica OTAN”.

A la vitrina de la biblioteca del Parlament hi ha exposat el llibre Fer política en l’imperi del jo (Eumo Editorial, 2025), de Xavier Godàs. ¿Podria ser un dard al seu rival a les primàries d’ERC, Oriol Junqueras? El que hi explica és com la societat individualista ha canviat l’acció política: si abans la impulsaven grups socials, ara l’origen són individus, amb l’exemple paradigmàtic de Greta Thunberg amb el canvi climàtic.