El TSJ valencià rebutja imputar Mazón i demana a la jutgessa que segueixi investigant

ValènciaEl Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha rebutjat imputar l'expresident valencià Carlos Mazón per la seva gestió de la dana. La decisió, comunicada aquest dilluns, coincideix amb la posició de la Fiscalia que tampoc veia encara "dades o indicis amb prou solidesa" contra l'excap del Consell. Per contra, discrepa de la posició de la magistrada instructora que havia sol·licitat investigar l'expresident per homicidi i lesions imprudents i omissió de socors per una actuació que va qualificar d'"inactiviat negligent".

La mesura ha estat acordada per unanimitat pels cinc magistrats de la sala civil i penal perquè no han observat “un fonament sòlid i objectiu” que els fets “revesteixin caràcter de delicte”. Els togats han basat la seva resolució en el fet que l'excap del Consell no ostentava la posició de garant d'un deure o obligació específics tal com es requereix per ser investigat per un delicte d'homicidi per imprudència en la seva modalitat de comissió per omissió. “El president de la Generalitat no va incórrer en infracció d'una norma legal en matèria d'emergències perquè no té cap deure específic en aquest àmbit”, subratlla.

Salomé Pradas era la responsable

La sala destaca que la legislació autonòmica no assigna al cap del Consell uns deures concrets dins de la normativa de protecció civil i de gestió d'emergències. Per contra, fa recaure el comandament únic de l'emergència en el titular de la conselleria competent en aquesta matèria, que el 29 d'octubre de 2024 era Salomé Pradas. En aquest sentit, els magistrats subratllen que la llei únicament contempla un “desplaçament competencial" cap al Consell, i en conseqüència, "el deure jurídic específic" d'actuar per "obligació legal” sols si abans el president determina la situació d'emergència catastròfica, decisió que com subratlla la resolució “mai va ser declarada pel Sr. Mazón Guixot”.

Tot i no acceptar la petició d'imputació, la sala fa costat el treball de la instructora i li demanen que continuï investigant. “Naturalment, la decisió anterior no significa que el procediment no pugui continuar en la secció civil i d'instrucció", detallen. "Al contrari, pot i ha de prosseguir per a resoldre amb llibertat de criteri”, afegeixen.

La sala ha basat la decisió en resolucions prèvies del Tribunal Suprem de juliol de 2025 que va inadmetre diverses denúncies i querelles contra el president del govern espanyol i diferents ministres per la seva gestió de la dana. En funció d'aquesta jurisprudència, destaca que per imputar per un delicte d'homicidi per imprudència en la seva modalitat de comissió per omissió és indispensable que concorrin indicis “reforçats” de criminalitat i una “individualització concreta de la conducta”. “No n'hi ha prou amb una sospita o conjectura. No són suficients les possibilitats, més o menys pròximes, o les al·lusions indirectes” -destaquen els magistrats- sinó uns “indicis fundats i seriosos" i una imputació "clara i concreta" amb suficient "suport probatori".

No es pot provar que Mazón donés ordres a Pradas a través de Cuenca

Els cinc magistrats del TSJPV han rebutjat l'argument de Ruiz Tobarra que en la seva petició d'impustació va assegurar que de la inacció de la Generalitat i en especial del departament d'Emergències no es pot responsabilitzar "en exclusiva" Pradas i Argüeso, i hi suma Mazón per la falta "de coordinació" de l'administració autonòmica –una tasca que la legislació encomana al cap del Consell–, tal com va apuntar ara fa uns mesos l'Audiència Providencial de València, en un argument que ha sustentat els recents interrogatoris als màxims col·laboradors de l'expresident i que a la fi ha resultat clau. A diferència de Ruiz Tobarra, els cinc magistrats del TSJPV consideren que no pot derivar-se cap responsabilitat de Mazón "ni tan sols (…) pel que fa a la coordinació de les conselleries en cas d'emergències”.

Pel que fa a la possible participació de Mazón en l'enviament de l'ES-Alert, considera les consideracions exposades per la instructora en la seva exposició raonada “es mouen en el terreny de la mera conjectura”, atès que no cal entendre que ni el to dels missatges remesos a la consellera pel qual cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, ni la proximitat personal i professional entre ells dos, serveixin per a “verificar la concurrència d'indicis, i molt menys sòlids, de la participació del llavors president de la Generalitat en l'enviament de l'alerta”.