Publicitat
Publicitat

Ara Mateix

El TSJC cita com a imputats Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la querella del 9-N

El president en funcions del Govern haurà de declarar el dia 15, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat avui com a imputats per la querella del 9-N el president en funcions, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. Mas haurà de declarar el dia 15 a les 10.00 h, mentre que Rigau i Ortega ho faran el dia 13 a les 10.00 i a les 16.00 h, respectivament. El dia de la declaració d'Artur Mas, el 15 d'octubre, coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys a mans dels militars franquistes.

Què se'ls imputa?

La querella de la Fiscalia investiga Mas, Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. El delicte de desobediència, que cometen els funcionaris i polítics "que  es neguin obertament a donar compliment a resolucions judicials, decisions o ordres d'una autoritat superior", es castiga amb una multa i una inhabilitació especial per càrrec públic d'entre sis mesos i dos anys. El delicte de prevaricació el pot cometre un funcionari o autoritat que dóna una ordre administrativa "sabent de la seva injustícia" i es pot castigar amb una inhabilitació especial per feina o càrrec públic de set a deu anys. Una condemna en qualsevol dels dos delictes impediria a Mas tornar a ser president mentre durés la inhabilitació.

La Fiscalia ha imputat Mas, Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació

Segons la Fiscalia, els querellats podrien haver comès un delicte de malversació de diners públics per la despesa de la Generalitat en el procés participatiu i els preparatius. La malversació la cometen els polítics i funcionaris que " amb afany de lucre sostreguin o aprovin que un tercer sostregui diners públics que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions". Implica entre tres i sis anys de presó i una inhabilitació absoluta de sis a deu anys. Finalment, el delicte d'usurpació d'atribucions judicials castiga amb  entre sis mesos i un any de presó i d'un a tres anys de suspensió del càrrec les autoritats o funcionaris públics que " impedeixin executar una resolució dictada per una autoritat judicial competent".

Declaracions de testimonis

El TSJC també ha citat com a testimoni la que, durant el 9-N, era directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet, Dolores Asenjo, que es va negar a cedir les claus perquè s'hi fes la consulta; l' administrador de l'empresa Focus, per un encàrrec relacionat amb el centre de premsa del 9-N; la  directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció de la Conselleria de Justícia, on es van fer les paperetes del 9-N; l' assessor d'opinió pública de la conselleria de Governació, per l'administració i manteniment de la web de la consulta, i el responsable de la coordinació d'incidències informàtiques del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI). Els cinc testimonis hauran de declarar el dia 19. 

Amb les declaracions d'aquests testimonis la Fiscalia pretén "completar la imatge del quadre d'actuacions públiques desenvolupades" per al 9-N, segons l'escrit que havia enviat al tribunal. Asenjo ja hauria hagut de declarar al juliol, però el seu testimoni es va ajornar.

El dia que havia de declarar, Asenjo va dir, a fora del TSJC, que s'havia sentit "pressionada" per part del departament des d'una reunió del 16 octubre de la directora de Serveis Territorials de Barcelona Comarques, Dolors Llobet, i l'inspector en cap, Francesc Güell, amb nombrosos directors, i que també va rebre trucades telefòniques del departament i de Llobet mateix. Les presumptes pressions van fer que s'ho passés "molt malament" uns dies, i va demanar una ordre per escrit però no la va rebre.

Asenjo, que es va jubilar al gener i després va tancar la llista electoral de Ciutadans a l'Hospitalet per les eleccions municipals, va dir al juliol que quan es va saber que s'havia negat a cedir les claus de l'institut perquè s'hi fes la consulta va rebre "felicitacions i amenaces" de gent que no coneixia que van durar setmanes. Va reconèixer que Ciutadans "no xoca" amb les seves conviccions i que per això havia acceptat el lloc "honorífic" a la llista.

RE