La UDEF admet que la confessió de Pujol va ser el "detonant directe" de la causa: "Estava paralitzada"

MadridCom va néixer la investigació dels comptes de la família Pujol a Andorra? És una de les grans preguntes que l'Audiència Nacional intenta respondre aquesta setmana. Després de les declaracions de la cúpula de la policia patriòtica, que va fer-se la desentesa sobre l'origen de la informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat, ha sigut el torn d'Álvaro Ibáñez, l'investigador de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) que va signar tots els informes de la instrucció. Una vintena de documents i més de 2.000 pàgines. Després de la denúncia que va fer Vicky Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, animada per José Manuel Villarejo el 2012, el primer que va fer ell va ser "corroborar amb dades fàctiques" el que ella havia relatat. Per exemple, si el primogènit havia estat a l'Hotel Eurobuilding o si era apoderat d'una societat britànica. Va analitzar escriptures notarials, bases de dades de l'Agència Tributària o balances de pagaments. Però no va poder mirar-ho tot: "Inicialment, no vaig poder comprovar si es produïen o no els milionaris ingressos en efectiu a Andorra". I la causa va estar durant gairebé dos anys "paralitzada".

Quan es va reactivar? El juliol del 2014 amb la confessió de l'expresident de la Generalitat. "És un fet desencadenant del procediment", ha admès Álvaro Ibáñez. Ha relatat que hi va haver un temps sense avenços en la instrucció i ha confessat que va ser tal el nivell de desídia que ell va embarcar-se en la investigació del càrtel del foc a València i va deixar aparcat el cas Pujol. No va ser fins que El Mundo va publicar la captura de pantalla dels comptes de la família Pujol a Andorra –un "striptease bancari" i el "pecat original" de la causa, segons les defenses–, en una operació en què hi ha sospites sobre la intervenció de les clavegueres de l'Estat, que Jordi Pujol va emetre un comunicat en què va confessar que tenia diners a Andorra. "Després es va impulsar la causa", ha dit Álvaro Ibáñez. I ha reblat el clau amb una pregunta directa del fiscal Fernando Bermejo: "El detonant directe va ser el comunicat i la posterior detecció de regularitzacions?" I ell ha respost afirmativament.

"Animadversió personal"

Just al principi de la declaració, que s'ha allargat més de quatre hores només amb les preguntes del fiscal, Ibáñez ha reconegut que té una "animadversió personal". No ho ha especificat, però ha al·ludit a una causa contra ell. Al final de l'interrogatori del fiscal, ho ha volgut matisar. Ha negat que sigui una animadversió cap als acusats i ha puntualitzat que es referia als seus advocats. "Em cau bé", ha arribat a dir sobre el primogènit. En un recés durant el matí, el fill gran de l'expresident català li ha agraït el tracte en un trasllat el 2017, quan va entrar a la presó: "Vaig intentar que tingués un viatge agradable", ha recordat el testimoni.

Álvaro Ibáñez ha estat immers en dos fronts judicials vinculats als Pujol. D'una banda, va estar investigat –i va quedar exonerat– en la causa del llapis de memòria, que va impulsar el primogènit i que va acabar amb la condemna d'Eugenio Pino. D'altra banda, Carles Sumarroca va incloure'l en la querella que va presentar per l'operació Catalunya i que ha anat circulant durant més de tres anys pels jutjats espanyols, que se l'han anat traient de sobre. Avui en dia, està pendent d'un recurs d'apel·lació a l'Audiència Madrid per ser admesa a tràmit.

Factures falses i contractes de consultoria

En tot moment, Álvaro Ibáñez ha mantingut la tesi que apuntala la Fiscalia Anticorrupció a l'escrit d'acusació sobre les factures falses: "Els mateixos conceptes i les mateixes prestacions són un reflex de la instrumentalitat de les societats, es prescindeix completament dels mitjans que se suposa que han de tenir", ha explicat. Ara bé, la defensa del primogènit i dels empresaris insisteix des del principi del judici que per fer les tasques d'intermediació per les quals Jordi Pujol Ferrusola cobrava no es necessita cap infraestructura.

L'instructor de la UDEF també ha al·ludit al concepte de "caixa única", segons el qual, "independentment" d'on estiguin, els diners "es fan servir de manera indistinta" amb un "propòsit comú". "La titularitat no té cap valor fàctic", ha afegit. Sobre el blanqueig de capitals, ha posat la lupa en els "tres pilars" que s'apliquen metodològicament: el delicte de corrupció com a delicte antecedent –tot i que no hi ha ningú acusat de prevaricació o de suborn–, els guanys patrimonials "injustificats" i "l'absència d'activitat" que ho justifiqui. I també ha intentat desacreditar que els diners de la família Pujol a Andorra procedissin de l'avi Florenci: "Ni la dinàmica dels molts comptes que hi havia responia a la gestió de l'herència ni el repartiment era lògic".

"Temperin les susceptibilitats"

L'interrogatori del fiscal ha sigut una bassa d'oli. Fernando Bermejo li ha donat espai per córrer i per esplaiar-se amb preguntes excessivament genèriques. Però hi ha hagut dos moments de tensió amb les defenses. "Algun problema?", ha saltat de cop Álvaro Ibáñez dirigint-se a Oriol Rusca, advocat de Mercè Gironès. Ell ho ha negat, però el testimoni s'ha queixat que feia comentaris en veu baixa. "Demano que temperin les susceptibilitats", l'ha exhortat el president del tribunal, José Ricardo de Prada. I li ha esmenat la manera de respondre: "No cal que doni lliçons jurídiques, per això som experts en dret". Al cap de molta estona, Ibáñez s'ha tornat a queixar que alguna conversa dels advocats el distreia.