EL JUDICI DE L’1-O
Política 27/01/2019

L’últim “bona nit” als presos abans del trasllat a Madrid

Els encausats marxen dimarts de Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar

Clàudia Dinarès / Maria Garcia / Esther Celma
4 min
L’últim “bona nit” als presos abans del trasllat a Madrid

Sant Joan De Vilatorrada / Puig De Les Basses / El CatllarDues-centes set. Són les nits que Joan Bonanit porta anant al pla de Lledoners. Hi va des del trasllat dels líders independentistes a les presons catalanes, el passat mes de juliol. Des de llavors, no hi ha faltat ni un dia. A tres quarts de nou, just quan els presos homes (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) es traslladen a les seves cel·les després de sopar, els crida un “Bona nit”. “I molts, contesten -celebra-. No hauria imaginat mai aquesta situació, però avui en dia la meva iniciativa és una de les poques vies de contacte que tenen amb l’exterior”, explica en declaracions a l’ARA.

Fins ara ha programat la seva vida per no faltar mai a la cita, com molts dels que van a donar escalf a Lledoners, a Puig de les Basses (on hi ha Dolors Bassa), i al Catllar, on està tancada Carme Forcadell. A partir de dimarts, però, la rutina canviarà: els presos seran traslladats a Madrid -on està previst que el judici comenci el 5 de febrer- i els centres penitenciaris recuperaran la calma. “Ho trobaré molt a faltar”, explica Joan Bonanit. Quan el judici s’acabi, espera poder-se tornar a reunir amb els presos, aquesta vegada fora de la presó. “Això voldrà que han estat absolts”, diu. I si tornen a ingressar a Lledoners, seguirà sent fidel a la seva cita a tres quarts de nou.

“Allà, l’acció pot ser mal rebuda”

Qui des de fa temps tampoc falta cap vespre a Lledoners és Nemesio Fuentes. Fa 15 anys va jubilar-se després de 25 exercint de Policia Nacional i s’ha fet independentista. “Des que van arribar, he vingut cada dia”, explica. I com Joan Bonanit, té clar que aviat l’activitat a Lledoners cessarà. En Joan té clar que es desplaçarà a Madrid per donar suport in situ als presos, i Fuentes també s’ho planteja. Ell, però, avança que “els mateixos presos polítics ens han aconsellat -en cas d’anar-hi- que no facin el ritual de dir “bona nit” perquè és una acció que allà pot ser mal rebuda”. És territori hostil, diu. “No sé si durant la meva estada a Madrid mantindré el ritual, però hi seré segur”, puntualitza el Joan.

A la vora de Fuentes, Neus Rodríguez es resguarda del fred. S’ha desplaçat expressament de Badalona per dir bona nit als presos. Un trajecte que fa sovint, tot i que “a Badalona miro de participar en totes les iniciatives que s’organitzen en solidaritat amb els presos polítics”. Ella no preveu l’opció de viatjar fins a Madrid durant el judici, però no abaixarà la guàrdia per si es convoquen noves mobilitzacions.

Unes mostres de solidaritat i de suport que també s’han repetit a la presó de Puig de les Basses, on està tancada Dolors Bassa des del 4 de juliol del 2018. Els dies posteriors, i de manera espontània, va néixer una iniciativa per quedar cada setmana a l’aparcament del centre, i durant 29 setmanes milers de persones han assistit als “sopars a la fresca” fes calor, fred, pluja o vent i afegint-hi alguna activitat amb corals, castellers, dansaires, músics… “Així, entre tots, ens fem una mica forts”, detalla una veïna de Figueres, Consol Rovira, membre de la colla d’amics que va començar les accions. Però a les portes del judici per l’1-O, Rovira reconeix que està molt baixa de moral. “Estic molt trista i molt decebuda, perquè és un judici que no té ni cap ni peus i tots sabem que es perdrà. Sento molta ràbia i molta impotència”, lamenta. Divendres els incondicionals de Dolors Bassa van preparar un comiat a l’exconsellera, unes lletres gegants de color groc que deien “Free Dolors”.

També va ser amb to de comiat l’acte que els Avis i Àvies per la llibertat de Reus (que s’han estès per Catalunya amb el nom de Taca d’Oli) van fer dijous davant la presó del Catllar, el centre penitenciari on està reclosa Carme Forcadell. Dijous una concentració i divendres un sopar en què veïns de la zona van portar carmanyoles davant la presó. Traslladar les protestes a Madrid és una de les opcions que hi ha damunt la taula, però en tot cas només una part del moviment. Dijous al vespre sempre el passen al Catllar, però cada dia, des del 17 de novembre del 2017, aquests activistes de la tercera edat fan tres tombs a la plaça del Mercadal de Reus vestits de groc per reclamar la llibertat dels presos: “Ho continuarem fent fins que calgui”, proclama Bartolomé Pluma, coordinador de Taca d’Oli i portaveu dels Avis.

Durant el judici, tot i que no tinguin els presos a prop, seguiran protestant, com deixa clar la Rosa, habitual dels sopars de divendres: “Estem atents a les instruccions per mobilitzar-nos, que tot el món sàpiga que aquest judici és una farsa”. La seva opinió la comparteixen els que, nit rere nit, setmana rere setmana, han estat davant les presons, com el Nemesio Fuentes i el Joan Bonanit a Lledoners o la Consol Rovira a Puig de les Basses: no pararan fins que els presos siguin lliures.

El llibre de Raül Romeva, a la venda

el 2 i 3 de febrer

amb l’ARA

Una de les activitats dels presos ha estat escriure. No només les respostes als milers i milers de cartes que rebien setmanalment, sinó també el testimoni valuós de la seva estada entre reixes per haver tirat endavant el Procés. Un dels que ho ha fet és l’exconseller d’Exteriors, Raül Romeva, que recull les seves reflexions en el llibre ‘Esperança i llibertat’, editat per ARA Llibres. El volum estarà a la venda amb l’ARA el pròxim cap de setmana, els dies 2 i 3 de febrer, amb un preu de 18,90 euros. “Les circumstàncies no em permetran presentar personalment aquest llibre i les idees que conté, i em sap especialment greu no poder visitar-vos i comentar-ho amb vosaltres”. Així comença la carta que Romeva ha enviat als llibreters que vendran la seva obra. “He escrit un llibre sobre l’esperança i la llibertat, dos conceptes permanentment al cap i al cor de qualsevol persona empresonada, i també he intentat aportar al lector una mica d’aquesta esperança i ànsia de llibertat”. Una obra bàsica per entendre no només les vivències dels presos sinó quin camí ha d’emprendre l’independentisme.

stats