Política 08/09/2019

Els últims de Convergència

Acabat el cicle electoral, el PDECat ja té tots els drets electorals i CDC accelera la liquidació

Núria Orriols
3 min
Els últims 2.000 militants de Convergència

BarcelonaEl 21 de maig del 2016, l’anomenat superdissabte, uns 14.000 militants i simpatitzants de Convergència van decidir enterrar el partit per fundar-ne un de nou, el PDECat. La paraula refundació, verbalitzada dos anys abans per l’aleshores coordinador nacional, Josep Rull, per reaccionar a la confessió de l’expresident Jordi Pujol, es feia efectiva en aquell moment. Des de llavors han passat més de tres anys i CDC, com a figura jurídica, ha desaparegut de la vida pública; tota l’activitat política l’ha assumit el PDECat i, en els últims temps, l’última mutació d’aquest espai, JxCat, on s’hi han incorporat independents. Tanmateix, Convergència continua viva, manté el NIF i fins a l’any passat 2.000 militants encara pagaven la quota.

Aquest gruix de militància afiliada a la vella CDC no va seguir el trànsit cap al Partit Demòcrata. Dels votants del superdissabte, un 32,57% demanaven una renovació de les estructures, però no matar el partit. Alguns d’ells, doncs, s’hi van quedar. Fonts del PDECat afirmen que han continuat pagant a un partit que de facto ja no existeix per una “qüestió romàntica” o, simplement, perquè -sent molts d’ells ja grans- no van voler afiliar-se a la nova formació política. De fet, just després d’agafar les regnes del nou partit, la direcció va comptabilitzar que fins a uns 5.000 militants s’havien perdut pel camí. Dels associats del PDECat, un 80% venien de CDC, mentre que un 20% no en formaven part, segons va explicar La Vanguardia.

L’última quota

Convergència va deixar de percebre la quota d’aquests 2.000 militants el 2019, explica a l’ARA l’advocat de CDC, Francesc Sánchez, ja que la liquidació del partit ha entrat en una “nova fase”. Si ara fa tres anys va deixar de comportar-se com un actor polític, un cop passat l’últim cicle electoral Convergència deixa de rebre les subvencions públiques del grup parlamentari. Fins ara, l’estructura jurídica de CDC ha cohabitat amb el PDECat, que va néixer al mig de la passada legislatura, el juliol del 2016. Va ser encara Convergència qui es va presentar a les eleccions municipals del 2015 -en aquest cas CiU, amb Unió-, als comicis del Parlament del mateix any, en què CDC es va presentar en coalició amb ERC per fer JxSí, i a les generals del 2016.

És per això que en les últimes cites electorals al Parlament, al Congrés i a l’Eurocambra, el Partit Demòcrata encara ha necessitat presentar-s’hi en coalició amb CDC, sota el nom de JxCat, per tenir tots els drets electorals, entre els quals un lloc reservat als espais de propaganda. A partir d’ara, un cop el PDECat, com a ens jurídic, és present a totes les institucions, CDC comença una liquidació comparable a una empresa privada. Tanmateix, es mantindrà viva fins que no es resolguin els casos judicials pendents: l’Audiència Nacional investiga CDC i el PDECat -el considera successor- pel cas del 3% i el Tribunal Suprem ha de resoldre el recurs contra la condemna del cas Palau per finançament irregular.

Les propietats embargades

Ara mateix Convergència té un deute a llarg termini de 2,1 milions d’euros, segons explica l’advocat del partit, i 2,4 de passiu circulant. CDC deu els 2,1 milions a La Caixa i el Banc Sabadell, ja que no té deute amb proveïdors, treballadors ni Seguretat Social. El partit va assumir en el seu moment el deute de CiU, que tenia una compatibilitat separada de CDC i d’Unió. Com que la formació democristiana va haver de liquidar el partit arran d’un deute acumulat de 22 milions d’euros, CDC va assumir el conjunt del passiu de la federació, que s’elevava a uns 6 milions. Des que això va passar -el desembre del 2015-, els convergents han reclamat al seu exsoci de federació que pagui 1,8 milions d’euros -el 25%-, però UDC no ha pogut abonar la seva part perquè ha acabat en fallida a través d’un concurs de creditors.

Actualment Convergència manté una estructura administrativa testimonial -president, responsable de finances i defensor del militant- i té diverses propietats. Una quinzena estan embargades arran del cas Palau, amb un valor, segons càlculs del partit, d’entre 4 i 6 milions d’euros. Si el Suprem avala la sentència de l’Audiència de Barcelona, CDC haurà de pagar 6,6 milions d’euros de multa per haver-se lucrat amb comissions il·legals. Compta fer-ho amb el seu patrimoni. En cas que no s’equilibrin els comptes, però, la formació política fundada per l’expresident Jordi Pujol es plantejarà acudir a un concurs de creditors.

stats