Unió batallarà per incloure la tercera via en la consulta quan es debati la pregunta

Barcelona.A la direcció d'Unió, especialment entre els dirigents més pròxims a Josep A. Duran i Lleida, s'han rebut amb atenció les enquestes que han sortit publicades les últimes setmanes. La dada més rellevant, segons aquest nucli dirigent, és que almenys quatre de cada deu catalans no s'identifiquen amb el sí o el no a la independència. Una realitat demoscòpica que, a ulls dels democristians, només fa que reforçar la necessitat d'introduir la tercera via a la consulta sobiranista que la majoria del Parlament vol celebrar l'any vinent. "Les coses no són blanc o negre", va defensar ahir el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, després de la reunió de l'executiva del partit, que no es reunia des d'abans de la Diada. A la cita no hi va acudir Duran, que avui serà al Congrés de Diputats.

Pelegrí va avançar que els democristians faran "aportacions pròpies" a la pregunta de la consulta "quan s'iniciï el debat sobre la qüestió". En privat, els dirigents del partit situen tres opcions: sí a la independència, no a la independència i un "nou estatus" per a Catalunya. És l'argumentari sorgit arran de l'article de Duran a La Vanguardia que va encendre el debat de política general -en què Artur Mas, president de la Generalitat, va desestimar la tercera via- i que, segons fonts consultades, no es va debatre dins del partit.

Aposta pel confederalisme

La possibilitat d'incloure tres respostes entra en xoc amb CDC, que ja ha advertit que vol una pregunta clara "amb només dues respostes" sobre l'estat propi i que només s'obriria a incloure-hi la tercera via si el president espanyol, Mariano Rajoy, la posa sobre la taula abans que acabi l'any. "Convergència deu tenir una proposta, Unió en deu tenir una altra, el PSC deu tenir la seva...", va resumir Pelegrí per explicitar les divergències en la federació. Es faran encara més evidents en la "jornada ideològica" que el partit celebrarà el 9 de novembre, centrada en el confederalisme.

El reforçament ideològic del partit també formarà part -així ho expliquen dirigents consultats- del congrés extraordinari que Unió celebrarà el 22 de febrer i que, en principi, només hauria de servir per reformar els estatuts. "Però als estatuts és on defineixes què ets", sostenen des de la cúpula. El sector renovador, encapçalat per Antoni Castellà, dóna per fet que al llarg dels pròxims mesos el partit haurà de definir el seu vot a la consulta.

Al seu torn, ERC ja començava molesta la setmana després que dissabte el conseller d'Empresa, Felip Puig, suggerís que es podria ajornar la consulta al 2015 si així es podia assolir un acord amb l'Estat i que l'endemà el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, abonés aquesta opció. "La consulta s'ha de celebrar sí o sí el 2014", va respondre'ls el secretari general adjunt dels republicans, Lluís Salvadó, que va defensar que el diàleg amb l'Estat ha de durar "a tot estirar" fins a la primera meitat del 2014 i va reclamar a CiU que no obri més el debat.

Tanmateix, fonts de la direcció apunten que seguiran empenyent perquè es compleixi el pacte d'estabilitat, ja que "sempre hi ha temps d'unes eleccions anticipades". A més, com més dubtes se sembrin, més difícil serà que ERC formi part de l'executiu, com li reclama CiU. "Com més garanties donin que van de debò, més fàcil serà entrar al Govern i, si no, seguirem sent més útils empenyent des de fora", considera el partit d'Oriol Junqueras.

L'exalcaldessa de Badalona liderarà el pacte pel dret a decidir

L'exconseller Joaquim Nadal ja no és l'únic dirigent socialista que es desmarca de les consignes de la direcció del PSC i que aposta per liderar localment el pacte pel dret a decidir. L'exalcaldessa de Badalona Maite Arqué, que va estar al capdavant de la tercera ciutat catalana entre el 1999 i el 2008, presidirà aquest pacte al seu territori, un acord del qual el PSC s'ha desmarcat al Parlament en considerar que no és neutral. En un acte celebrat a la seu badalonina d'Òmnium Cultural, Arqué va considerar "molt difícil" l'opció federalista que defensa el PSC perquè el govern espanyol "no ha volgut entendre" Catalunya i va defensar la "necessitat de decidir" que tenen els catalans. Arqué va deixar la primera línia de la política l'any 2012 després de ser senadora de l'Entesa de Progrés. Justament aquesta condició és la que van argumentar des de la direcció del PSC per restar importància a aquesta decisió. La secretària de política europea del partit, Esther Niubó, va recordar que Arqué fa anys que no té cap càrrec de pes al PSC i que es tracta d'una decisió purament personal.