La CUP crida a engegar una campanya d'amnistia nacional i internacional en resposta a la sentència

Els cupaires faran properament una proposta de "gran acord" per exercir l'autodeterminació

La CUP ha fet una crida aquest dimarts a la resta d'actors polítics i socials independentistes i no independentistes a engegar una "gran campanya nacional i internacional per l'amnistia" dels presos com a resposta a la sentència del judici del Procés. Així ho ha manifestat en roda de premsa al Parlament el diputat Carles Riera després que aquest dissabte la formació anticapitalista aprovés en consell polític un document que assenyala que l'amnistia ha de ser "l'element central de la reivindicació política" després del judici als presos polítics.

La CUP reclamarà l'amnistia per als presos i exiliats i no l'indult perquè seria una "evident contradicció política"

Reivindicant l'absolució dels presos però donant per fet que seran condemnats, Riera ha volgut contraposar aquesta eventual amnistia a la proposta dels indults, la qual -ha denunciat- s'emmarca en un context de "derrota" i "claudicació", així com d'assumpció de culpa. El cupaire, que ha demanat que la campanya d'amnistia que voldrien hauria d'"arribar amb força a totes les institucions internacionals i col·locar-se a l'agenda de política internacional".

I això no és tot. Aquesta eventual campanya, ha afegit Riera, també hauria d'avançar en paral·lel a un "gran acord nacional sobre cop exercir el dret a l'autodeterminació de forma efectiva, tangible i real, i no simbòlica i testimonial", ha precisat. En aquest sentit, la CUP farà en els propers dies una proposta concreta -que prèviament serà debatuda per la militància- i per escrit sobre com aconseguir aquest objectiu, així com també sobre com reclamar l'amnistia dels presos. Una proposta que passarà, en tot cas, per l'autoorganització popular i la desobediència civil.

La CUP sí que ha volgut deixar molt clar aquest dimarts que no donarà suport a una resposta a la sentència que passi per un govern de concentració o l'aprovació d'uns pressupostos "autonomistes". I sobre la proclama d'ERC de respondre al desenllaç del judici amb accions per "enfortir les institucions", Riera ha respost que "enfortir les institucions" passa per garantir el dret a l'habitatge, la titularitat o el poder del Govern sobre els serveis públics bàsics -un dard a l'anomenada llei Aragonès- o reforçar la lluita contra l'emergència climàtica.

Els comuns urgeixen Torra a plantejar una reposta

Dit això, el diputat de la CUP ha acabat admetent que l'independentisme va "tard" en la consecució de la "unitat política i estratègica" per respondre a la sentència, un lament que també han fet aquest dimarts Catalunya en Comú. Els comuns han expressat també en roda de premsa el seu malestar amb el president de la Generalitat, Quim Torra, per no haver formulat encara cap proposta sobre com les institucions catalanes haurien de respondre a la resolució del Tribunal Suprem sobre l'1-O.

"Estem a una setmana del debat de política general i no tenim cap proposta de Torra en ferm", ha criticat la portaveu al Parlament de Catalunya En Comú - Podem, Susanna Segovia, que ha lamentat que el president no els cita des del mes de juny per parlar d'aquesta qüestió.

Torra constata la dificultat d’una resposta unitària

Segovia no ha volgut pronunciar-se sobre quines propostes concretes formula el seu grup, i ha recordat que l'únic que reclamen al president és que siguin propostes de "consens". "Emplacem Torra a fer una proposta abans del debat de política general per poder-la consensuar i treballar", ha conclòs. 

Està previst que el debat de política general comenci el dimecres 25 de setembre i finalitzi el dijous 26, quan es votaran les propostes de resolució que presentin els diversos grups de la cambra. Els comuns consideren que aquest ple seria un bon escenari per escenificar una resposta conjunta en defensa dels presos polítics. Per a Segovia, hauria de ser "una resposta de país" que reclami la llibertat dels presos. Ha recordat que el seu grup ja ha anat presentant idees en els últims mesos, com quan van proposar una reforma del Codi Penal.

Els comuns plantegen obrir el meló del Codi Penal per delimitar l'abast dels delictes de rebel·lió i sedició

Com la CUP, Segovia ha acusat Torra d'estar fent "tard" amb el tema i ha insistit en el diàleg i la negociació com a principals mecanismes per abordar el conflicte polític a Catalunya. Sobre si els comuns avalarien la demanda d'una amnistia si hi ha condemnes, ha contestat que el seu espai polític encara ho ha de debatre.

Davant les crides al Govern a moure fitxa, JxCat ha demanat no posar més "pressió" a les persones que estan intentant consensuar una resposta a la sentència, si bé no ha concretat qui són aquestes persones."Si jo entro en el joc d'avaluar possibles respostes, estic marcant quin camí ha de seguir la gent que està treballant", ha dit Eduard Pujol des del faristol del Parlament, on s'ha limitat a dir que la resposta "hi serà" i que serà l'"adequada", des del "consens" i la "unitat" necessàries.

En la roda de premsa de després del consell executiu, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, no ha concretat cap resposta ni quan es farà pública. Ha assegurat, això sí, que no hi ha sobre la taula convocar, "de manera immediata", un altre referèndum, tampoc celebrar eleccions. A més, ha afegit que el govern de concentració "no té recorregut" perquè tant els comuns com la CUP se n'han "autoexclòs". Budó ha mantingut que l'executiu treballa per tornar a "exercir l'autodeterminació" però no ha concretat com fer-ho.

Més continguts de