PROCÉS SOBIRANISTA

La via de l’independentisme per tramitar la desconnexió en un dia

JxSí i la CUP dissenyen una alternativa per accelerar els terminis en cas que el TC anul·li la llei

La llei de transitorietat jurídica, el principal instrument parlamentari per a la desconnexió, viu amagada de les mirades indiscretes de l’Estat i dels grups que s’oposen a la independència de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP reconeixen que està enllestida al 95%, però esperen el moment oportú per iniciar el tràmit al Parlament de la llei que definirà Catalunya com una república. Les opcions són diverses i corren el risc de ser impugnades per l’Estat i l’oposició, però la majoria independentista ja ha dissenyat la via “legal” per aprovar la desconnexió i convocar el referèndum en un sol dia, a partir de l’article 81.3 del reglament del Parlament.

Segons fonts parlamentàries consultades per l’ARA, aquest és un as a la màniga que es guarden en cas que la via ordinària acabi amb la probable impugnació del Tribunal Constitucional. L’estratègia dels sobiranistes passa, doncs, per registrar primer una proposició de llei de transitorietat jurídica de la manera habitual. Si la llei queda suspesa abans fins i tot d’haver-se votat en seu parlamentària, JxSí i la CUP iniciarien el pla B, per no haver de tirar endavant amb una proposta anul·lada per la justícia espanyola. “Hem de passar de la legalitat a la legalitat”, insisteixen les fonts.

S’obriria aleshores el pla B, que preveu altres opcions de tramitació. La més ràpida, la via del 81.3. Aquest article permet alterar l’ordre del dia d’un ple que ja està en marxa per incloure-hi el debat i la votació de la llei de transitorietat si ho demanen dos grups parlamentaris (JxSí i CUP). El fet més rellevant és, però, que conté una escletxa que els partits sobiranistes creuen que permetria suprimir tots els tràmits habituals (debat de totalitat, discussió en comissió, compareixences d’experts, esmenes i debat final) i fixar el debat i votació per a aquell mateix dia si així ho decideix el ple “amb un acord explícit per majoria absoluta”. Mai fins ara s’ha optat per eliminar tots els tràmits d’una llei i la majoria independentista és conscient que aquesta via generarà “tensió” amb els grups de l’oposició, però també que és “reglamentària”. Haver plantejat abans el mètode ordinari i haver constatat que el TC no permet ni debatre la llei creuen que ajudarà a explicar per què finalment s’opta per una via exprés.

Els precedents

Tot i l’excepcionalitat d’aquest supòsit, l’article 81.3 ja s’ha invocat en diverses ocasions per alterar l’ordre del dia d’un plenari i incloure-hi una votació que no estava prevista. De fet, és la manera que van triar els independentistes per aprovar les conclusions de la comissió del procés constituent, sobre les quals requeia una prohibició del TC. Paradoxalment, també és l’article que va servir perquè Ciutadans i el PP demanessin en l’últim ple la compareixença de Carles Puigdemont pel cas Vidal. L’obsessió a Junts pel Sí és no sortir de la legalitat en cap moment. A la CUP, en canvi, és una qüestió que no li preocupa. Els anticapitalistes ja han expressat públicament la seva voluntat d’aprovar la llei i convocar el referèndum sense fer cas de les sentències del TC. El que es descarta en tot cas és que sigui el Govern qui impulsi la llei de desconnexió per evitar inhabilitacions, ja que es confia en la “inviolabilitat” dels diputats.

La del 81.3 és la via més ràpida, però fonts parlamentàries admeten que hi ha altres opcions a considerar per accelerar els tràmits. Per exemple, l’article 105.4, que atorga a la mesa del Parlament (on JxSí té majoria) la potestat de reduir els terminis de tramitació tant com cregui convenient. Amb aquesta via s’agilitzaria l’aprovació de la llei però no se suprimirien els tràmits. El reglament també permet obviar la publicació de la llei de transitorietat jurídica en el butlletí oficial de la cambra (article 106.4), fet que dificultaria que el govern espanyol impugnés el text abans de la votació en el plenari. Per esquivar el BOPC, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hauria de considerar que la situació és “d’urgència”. El text de la proposta es repartiria a tots els grups parlamentaris abans de ser publicat en el butlletí oficial.

Convocatòria del referèndum

Junts pel Sí i la CUP coincideixen que la llei de transitorietat jurídica desembocarà en el xoc amb l’Estat, ja que és la norma que ha de declarar la sobirania de la Generalitat tant per fer el referèndum d’independència com per aplicar el resultat en cas que guanyi el sí. Un nou escenari -molts parlen d’un “terreny desconegut”- que implicarà la convivència de dues legalitats, la Constitució del 1978 i la nova legalitat emanada del Parlament. És per això que els independentistes preveuen que quan arribi el moment caldran mobilitzacions al carrer per “donar suport a les institucions” i “garantir” la culminació del procés. Les entitats sobiranistes preveuen que el dia de l’aprovació de la llei de desconnexió vagi lligat a una mobilització massiva de suport.

Sense referèndum pactat a la vista, el Govern cada cop té més clar que entre la desconnexió i la convocatòria del referèndum unilateral no poden passar dies, sinó hores. O minuts. Les fonts consultades apunten que en cas que s’opti per l’aprovació exprés de la llei de transitorietat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, signarà aquell mateix dia la convocatòria del referèndum basant-se en la nova legalitat catalana. Teòricament, tant la llei com el decret de convocatòria no tindrien cap prohibició directa del TC, tot i que tothom assumeix que no trigaria a arribar.

El reglament del Parlament permet esquivar els tràmits

81.3. L’ordre del dia del ple pot ser alterat si aquest ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del Parlament, i també pot ser alterat quan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’incloure un assumpte, ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten ser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta.

Més continguts de