La vicepresidenta que no Volia ser titella de ningú

BarcelonaDesprés d’uns quants anys amb només uns dies de vacances, Joana Ortega va decidir descansar cinc setmanes aquest estiu. El 17 de juny, després de la reunió més tensa que ha viscut mai el comitè de govern d’Unió, els consellers democristians van abandonar el Govern. Era el final de la seva trajectòria com a vicepresidenta. Va començar amb un currículum que incloïa una llicenciatura que -encara- no tenia a les mans, i va acabar com una de les cares de la jornada de participació del 9-N. Entremig, Ortega va viure dues legislatures curtes, intenses, volcàniques, que la van portar a navegar entre les aigües de dos pesos pesants: Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida. “No va voler ser titella de ningú”, apunta un dirigent democristià. Ara, amb la declaració com a imputada pel 9-N, el seu rostre ha tornat a primera fila.

“Porta el cuc de la política a dins, però ara prefereix mantenir-se al marge de tot”, assenyala un membre del seu entorn. Fa mesos que la seva presència al comitè de govern d’Unió -n’és vicepresidenta- és més aviat inexistent, i tampoc va aparèixer al consell nacional que la formació va celebrar dissabte passat. Va preferir fer una volta amb bicicleta, una de les aficions -juntament a anar amb moto- que ha recuperat des que ha deixat el càrrec. Segueix l’actualitat tot i la distància que ha volgut posar amb els seus companys de partit, a qui preferiria no haver vist el dia de la declaració al Palau de la Justícia. “Hi ha hagut un desgast personal”, assenyalen des del seu entorn.

La ruptura de l’11-A

Aquest desgast és aplicable a la seva relació amb Duran, que va patir un trencament profund l’11 d’abril del 2011. El dia anterior Ortega havia participat en la consulta popular sobre la independència celebrada a Barcelona, i el líder del partit es va permetre el luxe de revelar que la vicepresidenta havia votat no. Per què ho va fer públic? “Perquè em dóna la gana”, va pronunciar en roda de premsa. Duran volia que Ortega ho confirmés públicament -desenes de trucades incloses-, però el pronunciament no va arribar mai.

Des de cercles de CDC hi va haver, especialment durant l’última legislatura, interès a assenyalar que la vicepresidenta faria el salt cap al partit, de la mà de Mas, en el moment de plantejar el pols definitiu a Unió. “És cert que va tenir molta relació amb el president, però per romanticisme continuarà sent militant democristiana”, assenyala una font consultada. Segurament aquesta implicació emocional la va portar a opinar “decisivament” a l’hora de fer el nou logo del partit -“Va evitar algun desastre”, assegura un dirigent- sabent que no faria gaire campanya. De fet, només va participar en un parell d’actes. En un d’ells, el partit li va entregar un ram de flors en una escenografia que no estava prevista. “S’ho va trobar”, assegura una font consultada.

També es va trobar immersa en la pugna que els oficialistes i els sobiranistes van mantenir en la consulta interna que, a la llarga, va acabar trencant CiU i la mateixa Unió. Ortega va intentar apropaments amb els renovadors, segons fonts de la direcció, però no es van concretar. Va acabar fent campanya activa pel sí -al costat de Duran i Ramon Espadaler- i, segons diversos dirigents, va ser “decisiva” per l’ajustadíssima victòria del passat 14-J. “Si hagués donat suport al vot negatiu, aquesta opció s’hauria imposat”, determina una font consultada. Només tres dies després, Ortega feia les maletes, juntament amb Espadaler i Josep Maria Pelegrí, i abandonava el Govern sense fer soroll.

El seu cercle al departament de Governació guarda un bon record d’ella. De fet, l’exvicepresidenta els va citar mitja hora abans de declarar davant del jutge per sentir-se acompanyada. “Parlen sovint, queden per fer dinars o sopars”, sostenen al seu entorn. Tots posen de manifest la importància d’Ortega en el 9-N, especialment que donés la cara per informar dels resultats. Una imatge que Duran va “pressionar” per evitar tant com va poder. Ara allò l’ha dut a afrontar un procés judicial.

Buscant feina

L’encara dirigent d’Unió, que segurament abandonarà les responsabilitats internes al congrés del 2016, gaudeix ara de més temps per dedicar a la seva família. Especialment a la seva filla petita, la Jana. No han sigut uns anys senzills: a tot plegat s’hi ha unit la superació d’un càncer que ha portat amb discreció. Ara busca feina després d’anys d’ocupar un dels càrrecs més importants del país. A partir de dilluns deixarà de ser diputada i obrirà una nova etapa. Hi ha hagut veus que l’han temptat per continuar a primera fila -Mas inclòs-, però ha rebutjat les ofertes. Ja no està entre dues aigües ni ha de treballar per no ser titella de ningú.