La vida clandestina del president a Bèlgica
Puigdemont i els quatre consellers es podrien presentar avui voluntàriament davant el jutge belga
Brussel·lesL’endemà d’arribar a Brussel·les, Carles Puigdemont ja tenia les televisions fent guàrdia davant l’Hotel Chambord, un allotjament de tres estrelles situat a dos passos del metro Porte de Namur, on s’acaba el popular barri d’Ixelles i comença la zona del centre de la ciutat. Allà, Puigdemont i els consellers que van anar dilluns passat a Brussel·les hi van passar les primeres hores. És un hotel modest en què els preus de les habitacions oscil·len entre els 72 euros per nit de la individual petita i els 199 euros de la suite júnior, de 40 metres quadrats i amb unes fantàstiques vistes a la ciutat, on destaca per damunt de tot l’imponent Palau de Justícia. Puigdemont i els seus consellers van intentar esquivar les càmeres però no van poder evitar que els gravessin sortint de l’hotel dimarts a última hora de la tarda.
Dimecres ja dormien en un altre lloc que, de moment, és altament secret. Des de llavors, el president de la Generalitat ha viscut amagat, gairebé en la clandestinitat. Només se l’ha vist en comptades ocasions, com dijous al matí en una cafeteria al costat del Parlament Europeu amb un amic gironí, Jami Matamala. Ràdio Nacional va fer pública una foto en què Puigdemont i el seu amic, un empresari i històric dirigent de CDC a Girona, esmorzaven a la mateixa hora en què nou consellers entraven a l’Audiència Nacional. Divendres també se’l va poder veure entrant a gravar l’entrevista que va emetre la televisió pública francòfona RTBF, en què es va declarar “disposat” a ser candidat a les eleccions del 21-D. Les imatges accedint a la televisió pública les van captar les càmeres de La Sexta. La cadena té tres equips a Brussel·les intentant, al més pur estil paparazzi, captar qualsevol imatge de Puigdemont.
Reunió amb ALE
El president de la Generalitat intenta passar inadvertit i esquivar la premsa, però durant els primers dies del seu exili belga també se’l va veure -al marge de la multitudinària i caòtica roda de premsa de dimarts- a les portes de la seu de l’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit polític europeu al qual pertany ERC, on va assistir a una reunió, també secreta. L’ALE forma amb Els Verds una coalició al Parlament Europeu. És el grup parlamentari del qual formaven part Oriol Junqueras i Raül Romeva, ara empresonats, quan eren eurodiputats. Els Verds/ALE és el grup de l’Eurocambra que més crític s’ha mostrat amb el govern espanyol i l’article 155, i l’únic que ha demanat obertament l’alliberament dels consellers detinguts. A la roda de premsa de dimarts, Puigdemont va estar acompanyat pels eurodiputats d’ERC Jordi Solé i Josep Maria Terricabras, així com també per l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa.
El president del Govern ha dedicat aquesta setmana a preparar l’estratègia judicial amb el seu advocat flamenc, Paul Bekaert, i a explicar-se als mitjans internacionals. Ha hagut de fer malabarismes per amagar-se i, alhora, explicar al món per què és a Brussel·les i anunciar que vol ser candidat als comicis. Però també ha tingut temps per fer algun cafè intentant evitar la premsa. El cap del Govern no passeja gaire per la ciutat i, quan ho fa, pren algunes precaucions. Surt a sopar a fora, però sempre en restaurants discrets amb reservats, i són els seus col·laboradors els que encarreguen la taula.
Les poques vegades que ha sortit a passejar o a prendre un cafè, Puigdemont ha pogut comprovar que no passa inadvertit després de sortir a les portades de diaris de tot el món i d’omplir hores de ràdio i televisió de tot arreu. “El reconeixen moltíssim”, assegura un col·laborador del president. A Brussel·les un taxista congolès el va reconèixer, i en una altra ocasió, caminant pel carrer, unes turistes de l’est d’Europa el van aturar i li van demanar si es podien fer una foto amb ell. L’exposició mediàtica del president de la Generalitat fa que sigui fàcil de reconèixer pel carrer i prefereix esquivar qualsevol possible incident.
L’altra cara de la moneda són els quatre consellers desplaçats a Brussel·les amb Puigdemont. Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig passegen tranquil·lament per Brussel·les sense ser reconeguts. No tenen la pressió mediàtica del president. Les càmeres només busquen Puigdemont. Als consellers, la ciutat els resulta més amable i poden fer una relativa vida normal. De fet, pràcticament cap càmera ha captat imatges dels consellers per la capital europea.
Les televisions ja estaven preparades ahir davant la fiscalia federal belga per si Puigdemont i els consellers hi apareixien. Finalment ahir no hi va haver moviment. De fet, la fiscalia no nomenarà fins avui o demà el jutge d’instrucció que haurà de decidir sobre l’euroordre de detenció, que va emetre divendres l’Audiència Nacional.
Dos mesos de procés
Quan ja hi hagi jutge assignat, el procediment es posi en marxa i els “interessats” siguin localitzats i portats al jutge, el magistrat tindrà 24 hores per prendre una decisió sobre si accepta o no tramitar l’euroordre. En cas afirmatiu, també haurà de decidir si els cinc membres del Govern han d’esperar la decisió sobre el seu trasllat a Madrid en llibertat o a la presó. Si el jutge d’instrucció emet l’ordre de detenció, el cas se sotmetrà a la sala del tribunal de primera instància, que ha de decidir en 15 dies si executa l’euroordre. La decisió es pot recórrer dues vegades i el procés es podria allargar dos mesos. El president va publicar ahir un tuit en neerlandès assegurant que “cooperaria plenament” amb la justícia belga. Tot indica que Puigdemont i els consellers evitaran la imatge de la seva detenció acudint voluntàriament al jutge quan els ho sol·liciti.
