CRÒNICA
Política 11/09/2015

La voluntat per un punter en el dia de la hiperventilació

Passen les 17.14 i el punter gegant comença el seu recorregut des del tram 1. Les giragonses de la Meridiana acullen el cabal humà i els colors resplendeixen sota el sol tímid d’una tarda que tot just s’enlaira

3 min
La gent aixecant els punter direcció al Parlament de Catalunya. Diari ARA, Pere Tordera

BarcelonaCamino des de la plaça Catalunya fins al vèrtex nord de la Ciutadella, on comença la Meridiana i on hi ha el tram final, el 135, de la Via Lliure. No em trobo manters, però sí una gran quantitat de venedors ambulants d’estelades. Sobretot, que ningú pugui acusar-nos de no tenir olfacte comercial. Avui la Guàrdia Urbana farà més els ulls grossos que mai. El parc espurneja de vida i de neguit. Molta gent mig acampada, ajaguda a la gespa, que dina, conversa, controla els nervis de l’espera o fa una becaina.

A l’escenari principal estan fent assajos. Pemi Fortuny, Mercè Martínez i Gemma Humet canten Venim del nord, venim del sud ben acompanyats per l’Orfeó Català i per un piano de cua. El primer VIP que detecto és Joaquim Forn, abans primer tinent d’alcalde, ara regidor ras. Porta una acreditació de voluntari i s’ha agenciat una cadira de la zona de premsa. Al principi del carrer Wellington es reparteixen els punters de color taronja i s’encoratja la gent a donar la voluntat a canvi. Al principi costa, però a poc a poc la gent es grata la butxaca. Una senyora, per exemple, en demana tres i paga cinc euros. Veig paradetes de venda de samarretes, de gadgets amb l’estelada i de la Grossa de Cap d’Any. Hi ha cua al frankfurt La Pubilla -ni fet a mida- i la botiga eròtica El Rincón del Pícaro està tancada. Patriotisme i estómac van lligats, però el baby boom de l’11-S del 2015 haurà de ser sense joguines eròtiques. Què hi farem!

VIPs a la Via

Comencen a arribar famosos i els reuneixen al lateral de la Ciutadella, sobre les vies del Tram. Parlo amb Juanjo Puigcorbé i m’explica que està de feina fins al capdamunt: Ajuntament, Diputació, barris, estrenes culturals... però encantat de la vida. Miquel Calçada pregunta si algú entén això dels punters. Jo no el puc ajudar, ho sento. Veig molts diputats i consellers. Josep Rull va amb tota la família. Ernest Benach i Joan Rigol, dos expresidents del Parlament molt ben avinguts. També veig Xavier Trias, Montserrat Carulla, Quim Masferrer, Sebastià Alzamora i Dyango. Quasi tothom porta la samarreta blanca que toca per a l’ocasió. Alguns, però, desentonen. La camisa de quadres de Jaume Asens, la negra d’Oriol Junqueras -que fa cara d’estar passant una calor de por- i la previsible americana amb la senyera de Xavier Sala i Martín. Una família em demana que li faci una foto amb ell, amb el seu gran amic Joan Laporta i amb l’Albert Om, que es va retrobant amb vells amfitrions d’ El convidat, com el mateix Sala i també Núria Feliu i Pilar Rahola. L’escriptora, radiant de felicitat, s’entusiasma agafant el gosset del Fede Sardà i la Feliu m’explica que aviat sortirà un llibre sobre els seus records de petita que es dirà Dies i records d’infantesa. Veig que s’abraça amb Quico Homs mentre arriben Carme Forcadell i Muriel Casals.

Raül Romeva és alt però està literalment engolit per les càmeres. A la pantalla gegant emeten l’incomprensible vídeo de Lloll Bertran i Toni Albà i per megafonia detecto fragments d’hiperventilació radiofònica: “L’onada d’il·lusió més gran que s’ha creat mai” o “És fantàstic! Veig gent que no es coneixen entre ells però que es deixen les ampolletes d’aigua com a mostra de solidaritat”. Passen les 17.14 i el punter gegant comença el seu recorregut des del tram 1. Les giragonses de la Meridiana acullen el cabal humà i els colors resplendeixen sota el sol tímid d’una tarda que tot just s’enlaira.

stats