26-M
Política 01/06/2019

“Vaig votar dos cops a les europees”

No hi ha un cens comú que impedeixi que els europeus puguin votar al país d’origen i al de residència

Ruth Pérez Castro / Cristina Mas
4 min
Un funcionari de Correus entregant el 26-M el vot emès per correu a l’Escola Mireia de Barcelona.

BarcelonaLa màxima és indiscutible: una persona, un vot. Una premissa que, sobre el paper, acaba quedant difusa amb cada convocatòria d’un nou cicle electoral comunitari. I les eleccions de diumenge passat al Parlament Europeu no en van ser una excepció.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així ho pot certificar una ciutadana d’origen català resident a Brussel·les que prefereix mantenir en l’anonimat la seva identitat. En una conversa amb aquest diari explica que va obtenir la nacionalitat belga fa més de quaranta anys, quan va casar-se amb la seva actual parella, nascuda a Bèlgica. “Vaig rebre la targeta censal amb normalitat”, explica. Per primer cop va decidir sol·licitar, també, el vot per correu a través del CERA, el Cens d’Espanyols Residents Absents. “Sé que a Espanya encara em tenen registrada com a ciutadana espanyola”, reconeix. “El 2015, amb la situació política catalana, vaig decidir que votaria a Catalunya”, argumenta ara que ja està jubilada, però matisa que fins a aquell moment no s’havia plantejat mai votar dues vegades en una mateixa cita electoral.

Diumenge passat, després d’haver votat per correu, va confirmar a l’ARA que també va poder dipositar la seva papereta dins d’una urna a Bèlgica, on està empadronada, “sense cap mena de problema”. Una pràctica que és il·legal, però com bé demostra aquest cas, del tot possible.

Votar al col·legi i al consolat

Una parella de ciutadans francesos que viuen a Barcelona des del 2001 ha revelat a l’ARA que també van tenir l’oportunitat de votar dues vegades a les eleccions de diumenge passat, però en el seu cas es van estimar més no fer-ho. Tots dos (també demanen l’anonimat) estan empadronats a Barcelona i sempre han votat a Espanya, tant a les europees com a les municipals. A més, sempre voten per correu a les eleccions legislatives i presidencials de França.

Per al 26-M van rebre dos correus electrònics i una carta del consolat francès a Barcelona en què els convidaven a escollir els eurodiputats francesos el mateix dia 26 en les urnes habilitades a l’Institut Francès. “Ens va sorprendre perquè era el primer cop que ens convocaven per votar a les europees de França. A casa també ens va arribar un sobre amb propaganda electoral de tots els partits”, explica la dona, amb els documents a la mà.

Primer van anar a votar al col·legi corresponent del barri de l’Eixample, amb les seves targetes censals espanyoles: recorden que als membres de la mesa que els va tocar els va costar localitzar-los perquè els seus noms constaven en un llistat d’“estrangers” separat. Després van anar a l’Institut Francès, encuriosits per saber si podrien votar altra vegada. “Hi havia gairebé una hora de cua. Em va semblar increïble que tota aquella gent no hagués votat a les municipals i les europees espanyoles -recorda-. Vaig coincidir amb una amiga que també venia de votar, com nosaltres”.

La conclusió d’aquesta catalana d’adopció és clara: “Si no haguéssim dit res, hauríem pogut votar dos cops sense cap problema. No ho vam arribar a fer perquè és il·legal i perquè pensem que no és correcte”, afirma. El consolat francès a Barcelona no ha volgut respondre a les preguntes de l’ARA sobre per què es va organitzar aquest cop la votació a Barcelona i qui va ser convocat a participar-hi.

Efectivament, tant la llei orgànica de règim electoral espanyola (Loreg) com la directiva europea del 1993 que regula el sufragi actiu i passiu a les eleccions al Parlament Europeu prohibeixen que una persona voti dues vegades en els mateixos comicis.

Al país d’origen o al de residència

Els ciutadans europeus que resideixen en un altre país de la UE tenen dret a escollir on voten: si al país d’origen o al de residència. En cas d’optar per la segona opció, és imprescindible haver-se registrat al cens electoral. Poden fer-ho només per a les municipals, només per a les europees o per a totes dues, i el tràmit s’ha de fer amb mesos d’antelació a la convocatòria d’eleccions. Pel que fa a la normativa electoral, preval la de cada país, i això canvia les regles del joc: a Malta, per exemple, es pot votar a partir dels 16 anys i a Grècia a partir dels 17. També correspon a cada estat organitzar la votació dels seus residents a l’estranger.

“És cert que els estats no creuen els censos i que no existeix un cens europeu, però els casos de gent que vota dues vegades són anecdòtics”, expliquen des de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Un altre cas és el dels ciutadans amb doble nacionalitat, una situació que no s’hauria de produir dins de la UE. La ciutadana belga i espanyola que ha prestat el seu testimoni per a aquest article ho és perquè va obtenir la doble nacionalitat automàticament al casar-se abans que Espanya entrés a la UE. Espanya només permet la doble nacionalitat en els casos dels països de l’Amèrica Llatina, Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial i Portugal.

Demanda al Regne Unit per denegació de vot

The3Milions, que aplega ciutadans comunitaris residents al Regne Unit, i British in Europe, britànics residents en estats membres de la Unió, van posar en marxa dilluns una campanya de captació de fons per demandar el govern britànic arran de les denúncies de molts ciutadans als quals es va negar el dret a vot a les últimes eleccions europees. Resulta impossible saber la quantitat exacta de persones afectades, però a Twitter l’etiqueta #DeniedMyVote ha sigut compartida per milers de persones i només el diari The Guardian ha documentat, a través de la pàgina web, més de mil queixes. La necessitat de registrar-se per prendre part a les eleccions, l’obligació de declarar que no es vota al país d’origen per poder-ho fer al de residència i la incertesa que pesava sobre la mateixa celebració d’eleccions, haurien contribuït a generar el caos. En la primera jornada de captació de diners, dilluns, es van recollir 45.000 euros. Es calcula que en caldran no menys de 100.000 per tirar endavant la demanda.

stats