LA NOVA LEGISLATURA
Política 28/10/2015

Xoc polític amb l’Estat per l’inici de la desconnexió

JxSí i la CUP registren al Parlament la declaració de ruptura i Rajoy respon amb l’aval del PSOE i C’s

Joan Rusiñol / Oriol March
3 min
Raül Romeva, Josep Rull i Marta Rovira van comparèixer després del registre del text al Parlament.

BarcelonaL’hora del xoc institucional ja ha arribat. D’una banda, Catalunya té un nou Parlament amb majoria independentista i els seus diputats -72- han començat a desplegar el que consideren el mandat rebut a les urnes el 27 de setembre: la “desconnexió” amb l’estat espanyol. De l’altra, hi ha un govern espanyol que confia a resoldre la situació amb la implosió del bloc sobiranista i la força de les lleis. Sense política. En la negativa a negociar res que tingui a veure amb la sobirania, el PP té, a més, el suport del PSOE i de Ciutadans.

La proposta de resolució que ahir van registrar Junts pel Sí i la CUP -i que ja va avançar divendres l’ARA- suposa un pas rellevant a l’hora de passar de les paraules als fets. Ja no es tracta de la proclama a favor de la “República Catalana” que va fer dilluns la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sinó de la plasmació per escrit de la voluntat política d’iniciar el procés de creació d’un nou estat. I d’informar-ne a través del Parlament -com recull el text- les institucions espanyoles, la Unió Europea i la comunitat internacional. Els 9 punts del document que la mesa va admetre ahir a tràmit (avui decidirà tramitar-la d’urgència per poder aprovar-la abans del debat d’investidura i de les eleccions del 20-D) certifiquen que el país ha entrar en una nova fase. La proposta, signada per Jordi Turull i Marta Rovira, de JxSí, i Antonio Baños i Anna Gabriel, de la CUP, esquiva alguns dels conceptes clau que reclamaven els segons, com els de ruptura i desobediència.

La fórmula triada

Aquests conceptes han sigut substituïts per “complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta cambra [la catalana]” i per “desconnexió democràtica”. L’esquerra anticapitalista va subratllar, però, que la seva “voluntat d’arribar a acords” no acosta la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Al contrari. El diputat Benet Salellas va instar la força majoritària, formada per CDC i ERC, a proposar un candidat alternatiu que pugui obtenir l’aval en la primera votació, que Forcadell ha de convocar per al 9 de novembre com a data límit. CDC i el Govern en funcions segueixen veient l’actual president com l’únic candidat viable.

Tot i la suavització del llenguatge, les intencions són inequívoques. Els representants de Junts pel Sí van deixar clar que seguiran “endavant” en el camí cap a la independència a pesar que, com és previsible, un cop aprovat el text el govern espanyol l’impugni i el Tribunal Constitucional (TC) l’acabi suspenent. Un dels punts essencials del text sosté que l’alt tribunal està “deslegitimat” i que la voluntat dels diputats catalans en aquesta legislatura és “no supeditar-se a les decisions de les institucions de l’Estat”.

En aquest escenari, juristes consultats per l’ARA creuen que el debat se situarà en la capacitat que tingui la nova majoria al Parlament per fer acatar la legalitat catalana quan -com anuncien ara- trenquin amb l’espanyola vigent. Cal tenir en compte que la proposta de resolució exposa unes determinades intencions que s’hauran de concretar en actes executius, aquests sí, susceptibles de tenir conseqüències legals, com la suspensió del càrrec -aquí la reforma exprés del TC hi pot tenir un paper destacat- o la inhabilitació. Tot i això, els dos grups insten el futur Govern a fer passos concrets d’acord amb el nou marc, fixant terminis i prioritats polítiques.

Pols entre governs

Escarmentat per les crítiques que va rebre amb el 9-N, Mariano Rajoy va optar ahir per intentar posar la bena abans de la ferida i mirar de liderar la resposta. Per això, abans de comparèixer davant la premsa, on va anunciar que activarà totes les mesures jurídiques i polítiques que cregui per evitar la independència, va conversar amb els líders del PSOE, Pedro Sánchez, i de Ciutadans, Albert Rivera. L’objectiu: visualitzar un front comú en aquesta qüestió, malgrat el clima de precampanya electoral.

Pràcticament al mateix temps que Mariano Rajoy es disposava a fer una declaració institucional a la Moncloa, el Govern va voler avisar les institucions espanyoles que està “en disposició” de continuar amb els “treballs preparatoris” de les tres lleis -procés constituent, hisenda pública i seguretat social- que inclou la declaració proposada per Junts pel Sí i la CUP. En aquests termes es va expressar la vicepresidenta, Neus Munté, que va destacar la feina feta pel Consell Assessor per a la Transició Nacional durant la legislatura passada.

¿Té legitimitat aquest executiu, que està en funcions des del 27-S, per tirar endavant els pròxims passos del procés? “El Govern està centrat a exercir el mandat democràtic i a fer-lo possible”, va indicar la vicepresidenta. “Hem de complir la legalitat que emana del Parlament”, va insistir Munté, que va posar de manifest que la legalitat no és “única”. El xoc, ara sí, ha començat.

stats